Objectiu


Aquest blog neix i creix amb la voluntat de ser una eina didàctica per aquells que s'inicien en el descobriment
de la música clàssica i, molt especialment, per als meus alumnes de secundària... espero que sigui útil!

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Epitafi de Seiquilos

Epitafi de Seiquilos. La música és tan antiga com l'ésser humà. Des d'un principi fou el mitjà ideal per comunicar-se amb els déus i ànimes que poblaven la terra i el firmament. Ara, com devia ser aquesta música màgica capaç d'arribar al més enllà? Del cert, no ho sabem.

Un valuós vestigi ha arribat als nostres dies: una petita partitura gravada en una columna de marbre damunt la tomba d’una dona. Es tracta de l’Epitafi que el músic Seiquilos féu construir per la seva dona Euterpe en un moment incert entre el segle II ac i l’I ac.

En la columna llegim un text que ens parla de la brevetat de la vida. El fet excepcional és que damunt del text en grec hi ha unes lletres majúscules, i algunes amb ratlles o punts al damunt. Es tracta de la representació del so, les notes (lletres) i el ritme (ratlles, punts) per a poder cantar la cançó! És la composició musical completa més antiga d'arreu del món que utilitza un sistema de notació musical.

“Mentre visquis, brilla; no deixis que res t’entristeixi,
per què la vida és curta, i el temps et pren les aspiracions”

A la làpida també hi ha una altra anotació:
Sóc una làpida, una icona.
Seikilos em va col·locar aquí
com a signe etern de record immortal.

El resultat és una breu melodia melancòlica que ens parla de la brevetat de la vida. La primera resta material que ens ha arribat d'aquesta comunicació amb el més enllà. Aqui tens la partitura transcrita a llenguatge modern:

I ara, escolta la melodia


La columna amb l’Epitafi fou descoberta el 1883 prop de la ciutat de Aydin, a Turquia, però va tornar a desaparèixer el 1922 durant les guerres que afectaren l’Àsia menor. Finalment fou retrobada (amb la base tallada) a casa d’una dona que la utilitzava com a suport per a una torratxa. Avui dia es conserva al Museu Nacional de Dinamarca.

Alguns experts consideren que existeixen exemples més antics de música escrita, com algunes tauletes amb escriptura cuneïforme del 2000 a.c, o fins i tot, alguns textos xinesos, però la seva autenticitat és tan discutida que per això es considera l’Epitafi de Seiquilos com la primera partitura completa de la història.

dissabte, 25 de gener del 2014

Monteverdi. Lamento della nimfa

Lamento della nimfa és una de les obres més inspirades del compositor italià Claudio Monteverdi

En primer lloc, escolta seguint la lletra
 
 
 
Mira i escolta una excel·lent versió teatralitzada
 
 
 
I ara una versió modernitzada, en anglès!
 

dilluns, 20 de gener del 2014

Arpa, Violí, Violoncel i viola de roda

Hola! aqui tens els deures d'aquesta setmana... Has de mirar aquests vídeos i fer el següent:
Posa el títol de la peça, el compositor, i els intèrprets.
Fes un breu escrit sobre el que has vist i escoltat.

Recorda! No es tracta només de mirar, cal escoltar la música! Ja veuràs que hi ha estils molt diferents...

Espero que et sorprenguin!
Arpa
Fixa't que mentre el presentador va parlant, l'arpista va tocant... però... què fa realment?
 

Violí



 
 


Violoncel
 
 
 
 
 
 

Viola de roda
 
Per a veure el vídeo clica a l'enllaç:

dimarts, 14 de gener del 2014

Instruments del Renaixement. Tot un món per descobrir!

Recull d'uns quants intruments del Renaixement
(mira just el principi del vídeo)
 
Jordi Savall és actualment una de les personalitats més reconegudes dintre l'àmbit de la música antiga, i sovint interpreta les peces d'altres èpoques amb els instruments originals d'aquell temps.
 
Aquí pots veure la viola de gamba, l'arpa i la vihuela, a més d'instruments de percussió.
 
Aqui pots veure més de prop una Vihuela
 
L'Eduardo Antonello és un fanàtic de la música del renaixement i especialment dels instruments d'aquesta època. Fixa't quins vídeos tan imaginatius ha gravat. Aquest noi ho toca tot!
 
Consort of viols
 
l'Eduardo a casa seva, un dia que es va llevar inspirat.
(Fixa't en la barana de l'escala... aquest noi és un apassionat!)
 
Ara, uns Consort de Cromorns i altres instruments
 
Ell sol es fa la "orquestra"
 
 I ara, el Serpentó
 
 Michel Godard és un músic de serpentó molt interessat en combinar aquest instrument quasi desperagut en l'escena musical amb altres instruments més coneguts, fins i tot moderns, com la guitarra elèctrica. Godard interpreta tant peces de compositors històrics com Jazz i fins i tot ha fet incursions en el món del rap i la música electrònica. Ara, sempre amb el seu inseparable serpentó!
 
Escolta aquesta versió de la coneguda cançó de Monteverdi "Si dolce è il tormento"
 
 
I per acabar...
una altra cançó de Monteverdi, el músic que va enllaçar la tradició Renaixentista amb el nou estil Barroc
 
En aquesta versió de la cançó, hi ha una introducció instrumental molt atractiva.
M'ha agradat tant que també te la recomano