Cançó de Bressol de Johannes Brahms

I ara interpretada per la famosa família trapp...

No et perdis aquest anunci on Johannes Brahms ven... cereals per esmorzar!

Va pensiero, un símbol per a un poble

Va, pensiero (vola pensament) és una obra coral del tercer acte de l’òpera Nabucco (1842). Aquesta obra va captivar tot Itàlia i fou el primer gran èxit del compositor Italià Giuseppe Verdi.

Giuseppe Verdi (1813-1901)

El cor Va pensiero és el número més conegut d’aquesta òpera. La seva melodia meravellosa, amb un acompanyament orquestral magistral ple de matisos i força expressiva, l’ha convertit en una de les obres més interpretades de la història de la música.


Escolta-la en un impressionant muntatge del Metropolitan Opera House de Nova York:

Aquí tens la partitura per a interpretar-la amb flauta: 

Teatro alla scala de Milà on es va estrenar
 l'òpera Nabucco de Verdi el 1842

L’òpera Nabucco es va estrenar el 9 de març de 1942 al Teatro alla scala de Milà, i el seu èxit fou immediat. Per una banda, el públic va reconèixer la qualitat musical de l'obra, i per l’altra van identificar-se amb els personatges de la història, ja que Itàlia passava per uns moments molt difícils.


En aquell moment, a mitjans del segle XIX, Itàlia estava dividida en nombrosos estats, i alguns territoris del nord es trobaven sota domini austríac. Des de feia anys els Italians desitjaven unificar els seus territoris en un sol estat Italià. Els partidaris del Risorgimento defensaven que la nova Itàlia seria governada per Vittorio Emanuele de Saboya (estat Italià del nord) qui esdevindria rei. Aquests lluitadors van identificar-se amb la història que explica l’òpera Nabucco de Verdi, on el poble jueu és vençut per el rei Nabucodonosor i els expulsa de la seva terra. En el seu exili, els jueus esclavitzats canten a cor el salm Va pensiero en record a la terra perduda a la qual somnien tornar.

Ben aviat, als territoris del nord d’Itàlia (dominats pels austríacs), el públic assistent a l’òpera demanava la repetició del cor Va pensiero, cosa que encenia els ànims de la gent. Finalment el govern austríac ho va prohibir. Això acabà convertint aquesta obra en un símbol per als lluitadors independentistes que l’entonaven pel carrer i després cridaven “Viva VERDI!” que significava “Visca Vittorio Emanuele Re D’Italia”. El Va pensiero es convertí en un cant contra l'opressió estrangera en què vivien. En especial frases com Oh mia patria sì bella e perduta (Patria meva, tan bella i perduda) ressonaven en els cors de molts italians.



Dues escenes del cor Va pensiero de l'òpera Nabucco de Verdi


Aquest cor d'esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l'òpera. L'èxit de l'òpera perdura fins avui dia. És gravada i presentada en els teatres d'òpera amb una certa freqüència. També s’ha entonat en actes oficials com quan el 1990 a Xile el dictador Augusto Pinochet va deixar el poder i es va iniciar un període de democràcia.




Giuseppe Verdi (1813-1901) fou un compositor d’òpera Italià del segle XIX. Juntament amb l’Alemany Richard Wagner fou el millor compositor d’òpera de la seva època. Va compondré 28 òperes, entre les quals trobem alguns dels títols més populars del repertori líric, com Rigoletto, La Traviata, Il Trovatore, Aida, Don Carlo, Otello i Falstaff. També va escriure altres obres instrumentals i vocals i un imponent Requiem.

Amazing Grace

Quan els negres africans eren esclavitzats per treballar als camps d’Amèrica, cantaven amb dolor el record de la seva terra, on vivien amb llibertat. Amb els anys, aquest cant íntim i dolorós es va anar convertint un Espiritual negre: una lloança a Déu, a la llibertat de l’ànima humana, i la possibilitat d’una altra vida millor.

Els espirituals negres també s’anomenen Gospel (God Spell). Es tracta de cançons religioses que combinen una melodia clara i sentimental amb un ritme viu, d’arrels africanes. Aquesta combinació d’elements derivaran, a principis segle XX, en el Jazz.

El Gospel s’interpreta generalment amb un solista que traça la melodia i un cor que fa l’acompanyament i la base rítmica. El solista té via lliure a la improvisació i s’entrega en cos i ànima a fer arribar a Déu el seu cant estripat i solemne. Intèrprets i públic esdevenen un, es fonen en el ritme catàrtic del gospel.

Amazing grace és un dels espirituals negres més coneguts. Es tracta d’un cant religiós on es demana perdó a Déu dels pecats comesos i crida a l’esperança enmig la tragèdia de la vida. També expressa l’alegria de veure’s alliberat de l’esclavatge, i això l’ha convertit en el cant espiritual més estimat, més paradigmàtic, com un himne de llibertat pels afroamericans.

El 1779, l’anglès John Newton (1725-1807) va escriure’n la lletra. Després d’anys dedicat al tràfic d’esclaus, Newton va canviar sobtadament i es convertí en un lluitador incansable per l’abolició de l’esclavitud i un defensor de la llibertat humana.

El reverend John Newton va escriure l'himne Amazing grace



Imatge de la pel·lícula Amazing grace (2006) que relata la vida de John Newton.
Aquí el veiem defensant els drets dels negres i l'abolició de l'esclavatge.


Amazing grace és un cant molt conegut als països anglosaxons, en especial als EUA, on es popularitzà arrel de la gravació que la gran diva del gospel Mahalia Jackson en féu el 1947.



La cantant afroamericana Mahalia Jackson féu la primera gravació de Amazing grace


Pel seu significat i fama, Amazing grace ha esdevingut una peça obligada als grans funerals d’estat o tragèdies nacionals. Entre d’altres ha sonat a les cerimònies per a les víctimes de l’accident del transbordador espacial Challenger (1986), dels atemptats d’Oklahoma (1995), i dels atemptats de les torres bessones (11 setembre de 2001).

 

Mendelssohn, Escolteu! els àngels canten.

Escolteu, els àngels canten és una cançó de Nadal anglesa. En realitat es titula Hark! The Herald Angels Sing. És obra de diversos compositors però sembla que l’alemany Félix Mendelssohn va fer-ne la versió definitiva.

La seva bonica melodia l’ha convertit en una de les nadales més conegudes en els països anglosaxons.

Aquí tens la partitura de la cançó a dues veus per cantar-la o bé tocar-la amb la flauta.

I com sona?... Escolta-la!
N’hi ha tantes versions!

D'aquestes tria’n la que més t’agradi:

 

La Mezzosoprano Katherine Jenkins, vestida de gala, canta la melodia amb acompanyament de cor i orquestra. Fixa't que en la darrera estrofa canta unes variacions de la cançó mentre que el cor canta de fons la melodia que ja coneixes. Quin efecte més brillant!

I ara, un quartet de veus masculines canta a capella, és a dir, sense acompanyament instrumental. Notes quines harmonies jazzístiques fan? Que original!

La coneguda cantant Maria Carey interpreta la nadala en estil Jazz i introduint tot tipus de variacions vocals.

 

I per acabar, un cor masculí amb acompanyament d’orquestra. Les veus blanques dels nens fan les melodies que en principi haurien de cantar dones (Sopranos i contralts). És tradicional que en aquesta nadala el director faci cantar al públic. A Catalunya això passa sovint amb el Fum, fum, fum.

Bon Nadal!!