Xaman

 Els homes primitius consideren que la música és un llenguatge especial que només pot utilitzar-se en casos concrets com comunicar-se amb els Déus. D’aquesta manera la música té una funció sagrada, màgica, i no tothom té el poder d’utilitzar-la.

A la prehistòria, els homes se senten molt febles davant les forces de la natura que dominen la seva vida. Una sequera, un excés de pluja, una febrada, un animal... qualsevol cosa els afecta sobre manera i tenen por. Creuen que cada element de la natura (pluja, sol, els animals, el bosc, etc.) té la seva pròpia ànima que es pot enfadar i tornar-se en contra d’ells. Per això cal tenir les ànimes o Déus ben contents, convèncer-los d’allò que se’ls demana, i per això cal una comunicació agradable i efectiva. I aquí és on entra en joc la música i la dansa, dins del RITUAL.

Els homes primitius estan convençuts que només uns pocs escollits poden fer la música màgica que aconsegueix la comunicació amb les ànimes (Déus). D’aquests escollits només n’hi ha un a cada tribu, i s’anomenen Xaman.

Per a les cerimònies màgiques, el Xaman es vesteix d’una manera diferent a la resta de membres de la tribu. Segons la tribu el Xaman va vestit i maquillat d’una manera diferent però un retrat-robot podria ser el següent: porta una espècie de faldilla llarga feta amb fulles seques que fan soroll en moure’s,  als braços i turmells duu també fulles seques i penjolls fets de dents o llavors de manera que sonin en picar entre ells. Té el cos cobert per tot tipus de collarets, amulets, i penjolls fets de materials naturals i sorollosos. Es cobreix el cap amb una gran màscara com les que tens a la foto o bé va maquillat amb colors forts com el blanc o el vermell. Al cap porta com una perruca feta de llargues fulles seques, cordes i penjolls. I a la mà sovint duu un sonall o una vara plena de petits objectes màgics que també fan un bon soroll en picar entre ells. Tot plegat per cridar l’atenció als Déus i aconseguir d’ells el que se’ls demana. 

Era habitual fer cerimònies i sacrificis als Déus abans d’anar de cacera. Caçar era una activitat necessària i molt perillosa. Es feia en grup i les armes eren molt rudimentàries (arcs i fletxes, llances amb puntes de sílex...). El dia abans d’anar a caçar la tribu feia una cerimònia on el Xaman cantava a les ànimes dels animals. Si hi havia sort en la cacera es creia que el Xaman havia atrapat l’ànima de l’animal. Sense ànima, el cos s’havia deixat caçar. Si no hi havia cacera es tractava de fer millor la cerimònia i aconseguir atrapar ànimes.