Santa Claus is coming... to TOWN!

Que passeu un Nadal ple d'il·lusió!!

Membranòfons

Bombo

 

 

Timbala

 

 

 

Ximbomba

 

 

 

Pere i el llop de Sergei Prokofiev

Escolteu, aquesta és la història d’en Pere i el llop. No és una història com les altres. És una història contada amb música...

Segueix-la en català en l'històric enregistrament de Josep Maria Espinàs

 

 

Però si prefereixes veure els instruments...

 

 

 

coneixes la pel·lícula guanyadora d'un Òscar?

 

 

 

Percussió

Existeix infinitat d'instruments de percussió. Els percussionista de l'orquestra del Liceu ens mostra com els combina en l'òpera "El gran macabre" de George Ligeti. Ens ho explica en el programa "Òpera en Texans" del qual he seleccionat aquests fragments:

00:55 Experiment carrer clàxons

15:02 a 18:00 Assaig orquestra: percussionista

http://www.tv3.cat/videos/3828370/Le-grand-Macabre

 

Un violí molt especial

La nostra companya Iman Azdad ha trobat aquest violí tan especial...

"La imatge del violí de mosaic m'ha cridat l'atenció perqué a música estem estudiant sobre el Palau de la Música Catalana, on hi ha la majoria d'objectes fets amb mosaic. Gracies Aïda"
Gràcies a tu, Iman, per compartir-ho!

Opera metal o Symphonic metal

És tarda de tempesta, el cel s'ha enfosquit sobtadament, retrunyen cel enllà llamps i trons, i una llum esmorteïda entra per la finestra. Selecciono una cançó. Soroll de guitarres, cops de bateria... metal cent per cent! i de sobte, una veu delicada, quasi angelical, irromp transportant-me a un altre món. Bosc misteriós habitat per elfs i fades, heroïnes amb cotilla i monstres alats. Un món on les històries èpiques hi tenen lloc, un món on ressonen, enllà, les veus gòtiques de l’òpera metal.

L’Òpera Metal o Simphonic metal és un estil bàsicament europeu i començà als anys noranta del segle XX amb grups ja clàssics com Nightwish o Haggard. Finlàndia és el bressol d’aquesta música, d’on destaquen els grups Epica i Amberian Dawn.

El Simphonic metal combina diversos estils: bases orquestrals de metal, acords de guitarra del Gothic metal, i l’ús de la veu impostada.

Els cantants són habitualment dones (soprano o mezzo) tot i que alguns grups combinen la veu de soprano amb una veu masculina, per aportar un toc mes de duresa. Hi ha cantants que s’han convertit en veritables “dives” del metal. Destaquen Tarja turunen ( que esta considerada La millor cantant de simphobic de tots els temps); Simone simons, mezzosoprano i cantant d’Epica un dels grups pioners en aquest estil; i Heidi Parvainen, cantant del grup Amberian Dawn.

Epica Cry for the moon

Nightwish Nightquest

 

Nightwish ha gravat el seu darrer CD amb l’orquestra simfònica de Londres i la cantant Tarja Turunen com a solista.

 

Amberian dawn Valkyries

Nightwish Wishmaster

No et perdis aquest vídeo amb dibuixos Manga, t’encantarà!

Escrit per Maria Olivé

A capella!

Ara són molt de moda les cançons A capella, és a dir, sense acompanyament instrumental. S'utilitzen diverses tècniques com el beat box (capsa de batecs), la percussió corporal i l'Scat (imitació d'instruments amb la veu que té origen en el Jazz clàssic).

Vols veure'n i sentir-ne el resultat? és fantàstic!!

Per cert! l'expressió a capella té un origen religiós, de quan en l'època del Renaixement no es permetia que a l'església s'acompanyés la música cantada amb instruments. Clica aquí i escolta el segon vídeo

Bach. Ària de la Suite nº 3 en Re Major

Quin és el so de les esferes?
Quines harmonies ressonen fora el nostre món?
Quina música ens retornaria del més enllà?

Una sola nota, llarga, immensa, suspesa en l’aire, s’estira fins a caure delicadament.
Una vegada i una altra reneix trenant-se en les fines cordes.
Un contrapunt suau, com gotes de pluja bona, marca subtilment el ritme.
Ens inunda una serenitat completa, on tensió i repòs hi són en justa mesura.
Tot plegat és simple, meravellosament simple.
Tot plegat és el millor Bach.

L’Ària en Re Major és el segon moviment de la Suite orquestral nº 3 BWV 1068 de J. S. Bach. És una obra...

Amazing Grace

Quan els negres africans eren esclavitzats per treballar als camps d’Amèrica, cantaven amb dolor el record de la seva terra, on vivien amb llibertat. Amb els anys, aquest cant íntim i dolorós es va anar convertint un Espiritual negre: una lloança a Déu, a la llibertat de l’ànima humana, i la possibilitat d’una altra vida millor.

Els espirituals negres també s’anomenen Gospel (God Spell). Es tracta de cançons religioses que combinen una melodia clara i sentimental amb un ritme viu, d’arrels africanes. Aquesta combinació d’elements derivaran, a principis segle XX, en el Jazz.

El Gospel s’interpreta generalment amb un solista que traça la melodia i un cor que fa l’acompanyament i la base rítmica. El solista té via lliure a la improvisació i s’entrega en cos i ànima a fer arribar a Déu el seu cant estripat i solemne. Intèrprets i públic esdevenen un, es fonen en el ritme catàrtic del gospel.

Amazing grace és un dels espirituals negres més coneguts. Es tracta d’un cant religiós on es demana perdó a Déu dels pecats comesos i crida a l’esperança enmig la tragèdia de la vida. També expressa l’alegria de veure’s alliberat de l’esclavatge, i això l’ha convertit en el cant espiritual més estimat, més paradigmàtic, com un himne de llibertat pels afroamericans.

El 1779, l’anglès John Newton (1725-1807) va escriure’n la lletra. Després d’anys dedicat al tràfic d’esclaus, Newton va canviar sobtadament i es convertí en un lluitador incansable per l’abolició de l’esclavitud i un defensor de la llibertat humana.

El reverend John Newton va escriure l'himne Amazing grace



Imatge de la pel·lícula Amazing grace (2006) que relata la vida de John Newton.
Aquí el veiem defensant els drets dels negres i l'abolició de l'esclavatge.


Amazing grace és un cant molt conegut als països anglosaxons, en especial als EUA, on es popularitzà arrel de la gravació que la gran diva del gospel Mahalia Jackson en féu el 1947.



La cantant afroamericana Mahalia Jackson féu la primera gravació de Amazing grace


Pel seu significat i fama, Amazing grace ha esdevingut una peça obligada als grans funerals d’estat o tragèdies nacionals. Entre d’altres ha sonat a les cerimònies per a les víctimes de l’accident del transbordador espacial Challenger (1986), dels atemptats d’Oklahoma (1995), i dels atemptats de les torres bessones (11 setembre de 2001).