Objectiu


Aquest blog neix i creix amb la voluntat de ser una eina didàctica per aquells que s'inicien en el descobriment
de la música clàssica i, molt especialment, per als meus alumnes de secundària... espero que sigui útil!

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suite. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suite. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de febrer del 2012

Händel. Música Aquàtica

La Música Aquàtica és un conjunt de tres Suites orquestrals de G. F. Händel (Suite en Fa major HWV 348, Suite en Re major HWV 349 i Suite en Sol major HWV 350). Juntament amb les suites de la Música per als reials focs artificials, és l’obra instrumental més cèlebre del compositor alemany.

Canaletto El riu Tàmesi amb la catedral de St. Paul el Lord Mayor’s Day 1848

La Música Aquàtica està formada per diverses peces curtes que segueixen ritmes de danses molt de moda a l’època. Tot i que Händel va compondre l’obra per a ser escoltada, aqui tens un Minuet (dansa galant francesa) i una Giga (dansa ràpida d’origen anglès) de la Música Aquàtica de Händel ballats en una reconstrucció a l’estil del segle XVIII amb vestits i instruments d’època.



Händel va compondre l’obra per al seu senyor, el rei Jordi I d’Anglaterra, qui volia fer un passeig pel Tàmesi amb un reduït nombre d’acompanyants ben escollit, i amb bona música. El 17 de Juliol de 1717 les barques van sortir a passejar, una d’elles carregada amb 50 músics anava a la deriva perfumant l’aire amb melodies de Händel.

G.F. Händel i el rei Jordi I sobre el Tàmesi el 17 de juliol de 1717
pintat al segle XIX per E. J. Conrad Hamman

La crònica del diari de Londres ho explica així:

Un dimecres cap a les vuit del vespre, el rei va embarcar a Whitehall en una barcassa descoberta, on també viatjava la duquessa de Bolton, la duquessa de Newcastle, la comtessa de Godolphin, la senyora Kilmanseck i el comte d’Orkney, i la comitiva remuntà el riu en direcció a Chelsea. Els acompanyaven moltes barcasses ocupades per personalitats importants, i el nombre d’embarcacions era tan gran que cobrien tota l’amplada del riu. Per als músics es disposà la barca d’una companyia de la city, i hi viatjaven una cinquantena d’instrumentistes de tota mena, que no van parar de tocar –mentre les embarcacions viatjaven a la deriva sense rems- des de Lambeth fins a Chelsea les simfonies més boniques, compostes especialment per a l’ocasió pel senyor Händel: sa majestat quedà tan complagut que va fer repetir la interpretació tres vegades en el viatge d’anada i tornada. A les onze de la nit, sa majestat desembarcà a Chelsey, on s’havia preparat un gran sopar, després del qual es va sentir un altre afinat concert que durà fins a les dues; seguidament sa majestat va emprendre el viatge de tornada, amenitzat igualment amb música fins al final.”

London Daily Courant, 19 de Juliol de 1717


T’imagines els músics enxubats a la barca? Sort que Händel va prescindir del clavecí!
I és clar calia anar repetint la peça sempre que el rei ho desitjava!

La crònica no parla del fred que van passar els músics, del mal d’esquena, del mareig dalt de la barca i les durícies als dits després de tocar durant gairebé vuit hores seguides... ni tan sols diu si van sopar.

Ara, la crònica tampoc descriu les boniques melodies, la justesa en el ritme i la variadíssima orquestració d’aquestes peces delicioses i brillants, plenes de la gràcia aristocràtica de Händel.

Respon les preguntes següents:
  • Què és la música aquàtica de Händel?
  • Què són la Giga i el Minuet?
  • Per a qui va compondre l’obra Händel? 
  • Per a què servia aquesta música?
  • En quines condicions el rei va escoltar aquesta obra?
  • Et sembla que els músics ho van passar bé? Perquè?

dimarts, 21 de febrer del 2012

Bach. Suite nº1 en Sol Major per a Violoncel sol

La solitud del músic.

La fragilitat de la corda.
Una nota rere l’altra, caminant precisa, polida,
ressonant en tens repòs, arribant al cor de l’ànima.

Quan uns mitjans tan minsos han estat tan immensos?

Quan del no res ha sorgit tanta Bellesa?



Pere Portabella El silenci abans de Bach 2007

Les notes del mestre esquincen el brogit de la ciutat.
La veu de la fusta, càlida, humana,
s’empassen la sordidesa mecànica del metro.


Quan J.S. Bach va escriure aquesta obra era feliç, o així ho expliquen les cròniques. Treballava per a un príncep músic, Leopold d’Anhalt-Köthen, que valorava el seu treball i el motivava a escriure obres agosarades i originals.

A qui se li hauria acudit escriure sis suites completes per a violoncel sol? L’instrument del baix continu tocant en solitari...

I altres sis suites per a violí? L’instrument solista per excel·lència, ara sense acompanyament de cap tipus... sol, despullat com un ocell sense plomes...

O una fuga per a clavecí en cadascuna de les 24 tonalitats? Però si encara hi havia escales que mai ningú havia utilitzat!!

A qui se li acut!!?

Manuscrit del Preludi de la Suite nº1 per a Violoncel

Durant tota la seva vida, l’obra de Bach va ser incompresa. Les seves Suites per a violoncel sol van ser considerades obres menors, simples exercicis per a estudiants avantatjats que amb prou feina ressonaven entre les parets dels conservatoris.


Molts anys després (algun segle i tot, diria), a la provinciana Barcelona de 1890, va caure a les mans d’un jove violoncel·lista una edició de les Sis suites. El noi, de 14 anys, va emportar-se el volum a casa. En tocar aquella música devia experimentar una agradable i profunda sensació. Un esperit fins aleshores desconegut embolcallava aquelles notes, d’on sorgien remors humanes, colors d’altres èpoques, que li parlaven directament a l’ànima trencant la barrera del silenci mundà. Calia fer conèixer aquella màgia al món. Calia que tothom pogués estremir-se amb aquella bellesa.

I així ho va fer.

Pau Casals va redescobrir el violoncel de Bach a tota la humanitat.


Pau Casals interpreta la Suite per a violoncel sol nº 1 en Sol Major BWV 1007
de J. S. Bach a l’abadia de Sant Michel de Cuixà

Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) és un conjunt de sis suites que segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments:
  • Preludi (o introducció)
  • Allemande
  • Courante
  • Sarabande
  • Minuet o Bourrée o Gavotte
  • Giga
A excepció del Preludi, la resta de moviments són ritmes de dansa propis de l’època barroca que es toquen seguides per delectar l’oïda dels balladors. En les Suites de Bach el Preludi acostuma a ser una de les parts més treballades de l’obra, per això durant anys es van considerar simples peces d’estudi per a exercitar els dits del músic. Actualment, i gràcies a la tasca del violoncel·lista català Pau Casals les Suites de Bach es consideren les millors obres per a violoncel mai escrites.

I ara, ballem?

Nacho Duato Violoncel 
 


Acabem amb Bach a la oficina!
Yo-yo-ma interpreta el Preludi de la Suite nº 1 per a Violoncel


https://www.youtube.com/watch?v=1prweT95Mo0

dilluns, 20 de febrer del 2012

Bach. Ària de la Suite nº 3 en Re Major

Quin és el so de les esferes?
Quines harmonies ressonen fora el nostre món?
Quina música ens retornaria del més enllà?

Una sola nota, llarga, immensa, suspesa en l’aire, s’estira fins a caure delicadament.

Una vegada i una altra reneix trenant-se en les fines cordes.
Un contrapunt suau, com gotes de pluja bona, marca subtilment el ritme.
Ens inunda una serenitat completa, on tensió i repòs hi són en justa mesura.
Tot plegat és simple, meravellosament simple.
Tot plegat és el millor Bach.




L’Ària en Re Major és el segon moviment de la Suite orquestral nº 3 BWV 1068 de J. S. Bach. És una obra...

dilluns, 15 d’agost del 2011

Händel, Sarabanda de la Suite HWV 437

Händel Sarabanda de la Suite per a clavecí nº 4 HWV 437. Possiblement aquesta Sarabanda sigui la més popular de totes les danses amb aquest nom, sobretot des que va ser emprada a la banda sonora de la pel·lícula Barry Lindon d'Stanley Kubrick.

Aquesta cinta fou considerada durant molt de temps una de les 100 millors pel·lícules de la història del cinema.

L'aire pompós dels palaus aristocràtics on Händel treballava, es dibuixa amb un ritme lent i pesant. L'orquestra avança lenta però decidida. La corda traça una melodia en progressió, i de fons, discretament, el clavecí basteix un fons de gran riquesa harmònica.
A partir de l'original per a clavecí s'han fet moltíssimes versions d'aquesta peça. Aquí la pots escoltar interpretada per orquestra amb imatges de la pel·lícula Barry Lindon, ambientada a final del període Barroc.

Escolta l'efecte dramàtic de la peça i el treball del baix continu