La solitud del músic.
La fragilitat de la corda.
La fragilitat de la corda.
Una nota rere l’altra, caminant precisa, polida,
ressonant en tens repòs, arribant al cor de l’ànima.
Quan uns mitjans tan minsos han estat tan immensos?
Quan del no res ha sorgit tanta Bellesa?
Pere Portabella El silenci abans de Bach 2007
Les notes del mestre esquincen el brogit de la ciutat.
La veu de la fusta, càlida, humana,
s’empassen la sordidesa mecànica del metro.
s’empassen la sordidesa mecànica del metro.
Quan J.S. Bach va escriure aquesta obra era feliç, o així ho expliquen les cròniques. Treballava per a un príncep músic, Leopold d’Anhalt-Köthen, que valorava el seu treball i el motivava a escriure obres agosarades i originals.
A qui se li hauria acudit escriure sis suites completes per a violoncel sol? L’instrument del baix continu tocant en solitari...
I altres sis suites per a violí? L’instrument solista per excel·lència, ara sense acompanyament de cap tipus... sol, despullat com un ocell sense plomes...
O una fuga per a clavecí en cadascuna de les 24 tonalitats? Però si encara hi havia escales que mai ningú havia utilitzat!!
A qui se li acut!!?
 |
| Manuscrit del Preludi de la Suite nº1 per a Violoncel |
Durant tota la seva vida, l’obra de Bach va ser incompresa. Les seves Suites per a violoncel sol van ser considerades obres menors, simples exercicis per a estudiants avantatjats que amb prou feina ressonaven entre les parets dels conservatoris.
Molts anys després (algun segle i tot, diria), a la provinciana Barcelona de 1890, va caure a les mans d’un jove violoncel·lista una edició de les Sis suites. El noi, de 14 anys, va emportar-se el volum a casa. En tocar aquella música devia experimentar una agradable i profunda sensació. Un esperit fins aleshores desconegut embolcallava aquelles notes, d’on sorgien remors humanes, colors d’altres èpoques, que li parlaven directament a l’ànima trencant la barrera del silenci mundà. Calia fer conèixer aquella màgia al món. Calia que tothom pogués estremir-se amb aquella bellesa.
I així ho va fer.
Pau Casals va redescobrir el violoncel de Bach a tota la humanitat.
Pau Casals interpreta la Suite per a violoncel sol nº 1 en Sol Major BWV 1007
de J. S. Bach a l’abadia de Sant Michel de Cuixà
- Preludi (o introducció)
- Allemande
- Courante
- Sarabande
- Minuet o Bourrée o Gavotte
- Giga
A excepció del Preludi, la resta de moviments són ritmes de dansa propis de l’època barroca que es toquen seguides per delectar l’oïda dels balladors. En les Suites de Bach el Preludi acostuma a ser una de les parts més treballades de l’obra, per això durant anys es van considerar simples peces d’estudi per a exercitar els dits del músic. Actualment, i gràcies a la tasca del violoncel·lista català Pau Casals les Suites de Bach es consideren les millors obres per a violoncel mai escrites.
I ara, ballem?
Nacho Duato Violoncel
Nacho Duato Violoncel
Acabem amb Bach a la oficina!
Yo-yo-ma interpreta el Preludi de la Suite nº 1 per a Violoncel
https://www.youtube.com/watch?v=1prweT95Mo0
