Mozart, Simfonia nº 40

Wolfgang Amadeus Mozart Simfonia nº 40 en Sol m K. 550. Mozart va escriure la seva primera simfonia només amb 8 anys. Al llarg de la seva vida en va escriure un total de 41, de les quals les sis darreres són les més destacades i les 39, 40 i 41, compostes el 1788, es consideren obres mestres.

En aquestes darreres obres, quan passava moments molt difícils, Mozart comença a voler expressar sentiments profunds més enllà de fer passar una estona agradable, cosa que implica elaborar més la música.

En la Simfonia nº 40, sense abandonar l'estil elegant i mesurat del classicisme, el compositor és capaç de reflectir el seu drama personal en una música profunda i tràgica. En l'aspecte formal cal destacar que dels quatre moviments de l'obra, tres són en Forma-Sonata d'estructura complexa i magistralment resolts. En les darreres obres, Mozart anuncia un canvi d'estil cap a la profunditat dels sentitments humans que Beethoven acabarà desenvolupant.

De moment només adjunto vídeos sobre el primer moviment de la Simfonia nº 40 ja que per si sol és prou interessant. La resta de moviments els posaré més endevant. Els moviments són:

I. Molto Allegro 

II. Andante

III. Minuet

IV. Allegro Assai

Heus ací la Simfonia nº 40 de Mozart

 

El compositor i director d'orquestra Leonard Bernstein explica els passatges de la Simfonia nº 40 més destacats. Hi ha molts conceptes tècnics, i és en anglès, però s'entén força bé.

I ara unes notes d'humor de la mà de Igudesman & Jo.

Escolta el Mozart Bond del seu espectacle A little nightmare music



Haydn, Simfonia de la Sorpresa. Variacions

El Tema amb Variacions és una forma instrumental que té els seus origens en el Renaixement i que s'ha anat treballant durant els diferents períodes musicals amb més o menys fortuna. Grans compositors com Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, etc. han escrit Temes amb Variacions memorables.

El Tema amb Variacions presenta un Tema (A) que es repeteix amb algun canvi o variació (V). Pot haver-hi tantes Variacions com el compositor desitgi. Les variacins del tema poden ser melòdiques, rítmiques, d’incorporació de nous instruments, canvi de tonalitat, de compàs, amb aparició de noves melodies, etc. A vegades els canvis són tan profunds que el tema no es reconeix!

Al final, després d'haver escoltat les variacions, pot ser que tornem a escoltar el Tema en estat pur o bé una Coda. Així, l'estructura del Tema amb Variacions pot ser: A V1 V2 V3... A o Coda.

Posem com a exemple un conegut Tema amb Variacions, el del segon moviment de la Simfonia nº 94, de la Sorpresa de Haydn (clica al damunt per anar al seu post d'aquest blog). Ací tens la música i com pots localitzar el tema i les seves variacions:

Estructura del moviment: Tema V1 V2 V3 V4 Coda

• 0:08 - Tema A (aabb)
• 1:11 - Variació 1. S'afegeix una deliciosa melodia, com un contracant als violins primers.
• 2:11 - Variació 2. Frase a que comença contundent amb to menor i acaba suavitzada. La Frase b esdevé furiosa, com una tempesta d'estiu enmig la calma assolellada del dia, i acaba més calmada en un fil musical que enllaça subtilment amb la següent variació.
• 3:14 - Variació 3. Comença entre humorística i lírica amb el protagonisme de l'oboè i la flauta.
• 4:14 - Variació 4. La més simfònica i exultant de totes. L'orquestra esclata amb tot el seu ventall tímbric (timbales incloses) incloent un moment de gran lirisme i enginy melòdic.
• 5:14 - Coda. Esclata en una cadença trencada que es tanca suggerint el tema en pianissimo.

Una música simplement meravellosa!

Per copsar-ne més detalls no et perdis aquest vídeo on s'explica tot el segon moviment de la Simfonia de la Sorpresa de Haydn

http://www.youtube.com/watch?v=XKZL9QRrR4g

Les Simfonies de Haydn

Franz Joseph Haydn Simfonies. Si un compositor encarna en la seva totalitat l'esperit del Classicisme, aquest és sens dubte, F. J. Haydn. Home discret i treballador, amable, educat, gaudia d'un bon humor que trasllueix en la seva música. Una música, per cert, bella, ordenada, clara i precisa.

Entre les moltes obres que va compondre destaquen més de 100 simfonies (diversos experts en compten 104, altres 108, ja que l'autoria d'algunes no està clara), totes elles de gran perfecció formal i bellesa melòdica. El seu estil va ser imitat arreu, pel qual se'l considera el pare de la Simfonia (no n'és el creador, però si el que més va perfeccionar-ne l'estructura i que va ajudar a popularitzar-la). La bondat i el bon humor de Haydn, tot i el seu aspecte seriós i formal, es veuen reflectits en les simfonies, que amaguen bromes i anècdotes. El públic es divertia tant que va començar a posar-los sobrenoms. Així tenim la Simfonia del rellotge, de la gallina, de la sorpresa, del miracle, de l'adéu, del distret, etc.

Per exemple, en un concert a Londres, es va despendre una gran aranya de llums sense ferir a ningú. D’aquí ve que la Simfonia nº 96 (una de les estrenades a Londres) s’anomeni Simfonia del Miracle. En la Simfonia nº 101, un ritme com de tic-tac en el segon moviment la va batejar com Simfonia del Rellotge.

 

Un altre exemple molt conegut és la Simfonia nº 94 o Simfonia de la Sorpresa. Es tracta d’una simpàtica broma musical que Haydn va fer deliberadament. L’obra fou composta per ser interpretada a Londres. Advertit que el públic anglès acostumava a dormir la migdiada als concerts, Haydn va incloure-hi una simpàtica i inesperada sorpresa. A veure si la descobreixes!

En aquest vídeo el pianista Robert Levin analitza el segon moviment de la Simfonia de la Sorpresa, on hi ha l'acudit musical que l'ha fet cèlebre.

Pots veure l'anàlisi dels altres tres moviments de la Simfonia clicant aquests enllaços

Primer moviment: http://www.youtube.com/watch?v=xAK-9D3YZHc

Tercer moviment: http://www.youtube.com/watch?v=oNhoQhuCpGg

Quart moviment: http://www.youtube.com/watch?v=9EwrCMmSUH8

Escolta aquesta breu introducció (en anglès) de la Simfonia de la Sorpresa de Haydn

Escolta ara la música del segon moviment de la Simfonia de la Sorpresa de Haydn.

També és curiosa La Simfonia nº 60, el Distret, que conté un passatge humorístic sorprenent.  El darrer moviment comença amb un prestissimo que es deté de sobte: el director atura la música, el concertino es gira cap a l'orquestra fent afinar els instruments (cosa que es fa només al principi d'un concert!) i tornen a tocar altra vegada. Ho pots veure en aquest vídeo a partir del minut 7:14. No et perdis l'expressió del director anglès Richard Norrington!

Per posar fi a aquest post, res millor que la Simfonia nº 45, el comiat . Fou composta per intentar que el príncep Esterházy, per a qui Haydn treballava, escurcés la llarga estada a la seva residència d’estiu i els músics poguessin tornar a la ciutat amb les seves famílies. Afegí un cinquè moviment als quatre habituals, on els músics anaven deixant de tocar per torns, apagant les espelmes del seu faristol i abandonant l’escenari, fins acabar sols amb dos violins i la sala a obscures. El príncep captà la indirecta i al dia següent tots tornaren a casa.

Escolta ara la música del darrer moviment de la Simfonia del comiat de Haydn. Fixa't com van marxant els músics, un a un, sigilosament...

Sort que el príncep Esterhazy era intel·ligent i va entendre el missatge!

En aquest vídeo l'insigne actor Peter Ustinov analitza el moviment final de la Simfonia del comiat, una simpàtica reivindicació laboral que va veure assolit el seu objectiu!

Mozart, Petita música nocturna

Wolfgang Amadeus Mozart Serenata nº 13 per cordes en Sol M K. 525 anomenada Petita música nocturna (Eine kleine Nachtmusik). Aquesta obra de 1787 per a orquestra de cambra encarna en tots els sentits l'esperit de la música del Classicisme.

Es tracta d'una peça per a orquestra de cambra només amb instruments de corda. Consta de quatre moviments:

I. Allegro

II. Romanze: Andante

III. Menuetto: Allegretto

IV: Rondo: Allegro

Heus aquí aquesta obra imprescindible que comença amb l'inoblidable tema...

A continuació pots escoltar una excel·lent interpretació de l'obra de la mà d'un quintet de corda amb una sonoritat plena i impecable. Sota de cada clip de vídeo tens una guia per seguir l'estructura de cada moviment.

I. Allegro

Música plena de frescor i vitalitat amb la mesura expressiva pròpia del Classicisme musical. Segueix d'una manera estricta l'estructura de Forma-Sonata

La Forma-Sonata segueix el següent esquema:

EXPOSICIÓ: es presenten dos temes A i B que s'enllacen amb un fragment anomenat Pont

• 0:10 a 0:48 Tema A en Sol M (Tònica). Molt rítmic i vital
• 0:49 a 1:04 Pont que té la funció d'enllaçar els dos temes A i B
• 1:05 a 1:49 Tema B en Re M (dominant de Sol). Més suau i graciós
• 1:50 a 3:20 Repetició de A pont B, és a dir, tot el que hem escoltat fins ara.

DESENVOLUPAMENT: es transformen els temes presentats a l'exposició combinant-los com el compositor desitgi. Es pot canviar les melodies, fragmentar els temes, alterar el ritme o, el que és més habitual, anar canviant la tonalitat de la música (modulació). En altres paraules, el compositor té tota la llibertat per fer amb la seva música el que vulgui.

• 3:21 a 3:53 Desenvolupament molt curt. Comença amb els primer motiu del tema A que es repeteix dues vegades canviant de tonalitat. Apareix el graciós fragment del Tema B que modula fins conduir-nos en sentit ascendent (i magistralment!) amb la Reexposició.

REEXPOSICIÓ: Es repeteix l'Exposició però amb dos canvis: els temes són en la mateixa tonalitat i al final s'afegeix una coda

• 3:53 a 5:25 Tornem a escoltar la mateixa música que en l'Exposició A pont B, però ara els dos temes són en la mateixa tonalitat (Sol M). El compositor té la mestria de fer que l'oient no noti aquests canvis.
• 5:25 a 5:35 CODA final (cua, en Italià)

II. Romanze: Andante

Elegància pròpia del Classicisme. Segueix l'estructura ABACA Coda

III. Menuetto: Allegretto

El Minuet era una dansa molt de moda entre les classes altes del segle XVIII. Ritme ternari. Segueix l'estructura  Minuet (AABB) Trio (CCDCDC) Minuet (AB)

Els temes A, B i C tenen 8 compassos mentre que el tma D només en té 4

IV: Rondo: Allegro

 Tal i com el seu nom designa, aquest moviment és ràpid i segueix una estructura de Rondó: ABACA Coda