Et sona?

Dues de les pàgines més conegudes del Mozart Instrumental

La petita música nocturna

Marxa Turca

Jugues?

La fantàstica pianista Yuja Wang s'ha proposat jugar una estona amb la Marxa Turca de Mozart!!

Mozart. Concert per a Clarinet

Escolta aquest fantàstic concert per a Clarinet i orquestra. 

Té tres moviments : Allegro, Adagio i Rondó

El moviment Allegro (ràpid) és vital i optimista, ple d'acrobàcies i sorpreses.

L'Adagio és una de les pàgines més intenses i inspirades del millor Mozart.

No te'l pots perdre!

Per tot hi ha una primera vegada... la Fuga!

La Fuga és una peça també en un sol moviment que es basa en la imitació d'un motiu melòdic, en diferents tonalitats (agut, mig, greu...). Es considera la Fuga com la culminació de les tècniques contrapuntístiques, i Bach el seu més alt representant.

l'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3. Fuga a tres veus. 

Aquest muntatge ens permet seguir visualment el Subjecte de la fuga (cadena de rodones)
Està interpretat amb un sintetitzador.

https://youtu.be/WPU7xDn7tzw

I ara, una Fuga que forma part del Concert de Brandenburg nº 2 en Fa major BWV 1047. 

El tercer moviment d’aquest concert, Allegro assai, està construït en forma de fuga a 5 veus! 

Et proposo un joc. Seguint l’esquema pots seguir les entrades del subjecte. 

Ara bé, falten els subjectes 3, 8 i 12. Ets capaç de trobar-los?

Instruments del Renaixement. Tot un món per descobrir!

Recull d'uns quants intruments del Renaixement

(mira just el principi del vídeo)

 

Jordi Savall és actualment una de les personalitats més reconegudes dintre l'àmbit de la música antiga, i sovint interpreta les peces d'altres èpoques amb els instruments originals d'aquell temps.

 

Aquí pots veure la viola de gamba, l'arpa i la vihuela, a més d'instruments de percussió.

 

Aqui pots veure més de prop una Vihuela

 

L'Eduardo Antonello és un fanàtic de la música del renaixement i especialment dels instruments d'aquesta època. Fixa't quins vídeos tan imaginatius ha gravat. Aquest noi ho toca tot!

 

Consort of viols

 

l'Eduardo a casa seva, un dia que es va llevar inspirat.

(Fixa't en la barana de l'escala... aquest noi és un apassionat!)

 

Ara, uns Consort de Cromorns i altres instruments

 

Ell sol es fa la "orquestra"

 

 I ara, el Serpentó

 

 Michel Godard és un músic de serpentó molt interessat en combinar aquest instrument quasi desperagut en l'escena musical amb altres instruments més coneguts, fins i tot moderns, com la guitarra elèctrica. Godard interpreta tant peces de compositors històrics com Jazz i fins i tot ha fet incursions en el món del rap i la música electrònica. Ara, sempre amb el seu inseparable serpentó!

 

Escolta aquesta versió de la coneguda cançó de Monteverdi "Si dolce è il tormento"

 

 

I per acabar...

una altra cançó de Monteverdi, el músic que va enllaçar la tradició Renaixentista amb el nou estil Barroc

 

En aquesta versió de la cançó, hi ha una introducció instrumental molt atractiva.

M'ha agradat tant que també te la recomano 

 

 

 

 



Membranòfons

Bombo

 

 

Timbala

 

 

 

Ximbomba

 

 

 

Pere i el llop de Sergei Prokofiev

Escolteu, aquesta és la història d’en Pere i el llop. No és una història com les altres. És una història contada amb música...

Segueix-la en català en l'històric enregistrament de Josep Maria Espinàs

 

 

Però si prefereixes veure els instruments...

 

 

 

coneixes la pel·lícula guanyadora d'un Òscar?

 

 

 

Chopin, petites obres per a piano

El gran pianista Polonès Fréderic Chopin, encarna l'esperit Romàntic en la seva música per a piano sol:

Preludi Opus 28 nº 4

http://www.youtube.com/watch?v=rNUOIzCeSIY

 http://www.youtube.com/watch?v=zQB2VDtaBXI

Estudi Opus 10 nº 3 interpretat per Lang Lang

http://www.youtube.com/watch?v=8yjnLmv1hHU 

Nocturn Opus 20 interpretat per Szpilman,

el pianista que va sobreviure al gueto de Varsòvia.

http://www.youtube.com/watch?v=n9oQEa-d5rU

Schubert, Serenata

El Romanticisme, amb el seu immens poder de suggestió ens fa explorar els móns més ocults de l'ànima

Brahms, dansa hongaresa nº 5

J. Brahms. Dansa hongaresa nº 5 en Sol m. Deixa’t endur pel vaivé apassionat d’aquesta música. La bellesa de la melodia, inspirada en la música tradicional hongaresa i la música zíngara (gitanos de l’est d’Europa), s’enriqueix amb variacions continus de tempo i efectes de matís espectaculars!
(original per a piano, orquestrada per Antonín Dvořák)

Tomomi Nishimoto - Brahms : Hungarian Dance No. 5

http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=5tvjR0j5yEY

Canvis tempo, combinació de melodies, gran orquestra, efectes de matís, melodia hongaresa

Escolta aquesta versió modernitzada pel violinista David Garrett

http://www.youtube.com/watch?v=B-UWcXIViwU

Romanticisme instrumental

Hector Berlioz. Simfonia fantàstica

Mendelssohn Concert per a violí



http://www.youtube.com/watch?v=hLKXD_Ar5CM&feature=fvst

Bach. Tocata i Fuga en Re menor BWV 565

Una de les obres per a orgue més conegudes del mestre Bach és la Tocata i Fuga en Re menor BWV 565.
La Tocata era una peça específica per a instruments de teclat. Consta d'un sol moviment i sovint servia com a introducció d'una Fuga.
La Fuga és una peça també en un sol moviment que es basa en la imitació d'un motiu melòdic, en diferents tonalitats (agut, mig, greu...). Es considera la Fuga com la culminació de les tècniques contrapuntístiques, i Bach el seu més alt representant.

https://www.youtube.com/watch?v=Nnuq9PXbywA

Bach. Variacions Goldberg

L'any 1742 J. S. Bach va escriure una de les seves obres cabdals, les Variacions Goldberg.

S'estructura com un Tema amb Variacions. Es presenta un tema musical que es va repetint diverses vegades però amb algun canvi en la melodia, ritme, tonalitat, etc. A vegades els canvis són tan grans que costa molt reconèixer res del tema. Això és perquè el que queda hi és amagat a l'evidència.

En les Variacions Goldberg, Bach ens presenta un tema preciós, tranquil i bellíssim. Per això cal escoltar-lo sencer, sense fer res, per poder-ne copsar l'essència més íntima.

Després el tema es repeteix fins a 30 vegades! i cada vegada diferent, amb una riquesa mai vista en un tema amb Variacions. Com sempre, Bach, arribant als racons més perfectes i inexplorats de la música.

L'obra fou un encàrreg del compte von Keyserlingk, que patia insomni, perquè el seu clavecinista J. G. Goldberg l'entretingués per la nit. El compte quedà tan complagut per l'obra, que pagà a Bach una copa d'or plena de monedes que eren l'equivalent al sou de tot un any a l'església de St. Tomàs de Leibzig on treballava.

Escolta les variacions Goldberg. Si ets nou en això de la música de Bach escolta l'Ària (o tema principal) i dues variacions més. A verure si t'hi enganxes!

Bach. L'Art de la Fuga. Die Kunst der Fuge

J.S. Bach. L'Art de la Fuga és una obra monumental per a orgue a través de la qual Bach assoleix la fita màxima en la composició d'aquesta forma tan complexa. Bach demostra que és el mestre indiscutible en la composició contrapuntística. Pren unes poques notes i, a cada fuga, les presenta d'una forma diferent, creant una obra nova on altres ja haurien esgotat les idees.

l'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3.Fuga a tres veus.

Aquest muntatge ens permet seguir visualment el Subjecte de la fuga (cadena de rodones) al mateix temps que veiem les mans de l’organista.
Està interpretat amb un orgue elèctric.
https://youtu.be/ZdCuA7SbzaM

A manca d'una bona versió per a orgue a la xarxa aqui pots escoltar una selecció de fugues de l'Art de la Fuga en una versió per a quartet de corda interpretada per The New Dutch Academy and Simon Murphy

L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 1

L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 2 

L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3

L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 9

Utilitza el mateix subjecte (motiu base de la fuga) que el Contrapunt nº 1

L'Art de la Fuga. Contrapunts nº 6 i 7

En una versió orquestral de gran força expressiva, interpretada per Die Akademie für Alte Musik de Berlín

I ara, una Fuga que forma part del Concert de Brandenburg nº 2 en Fa major BWV 1047.
El tercer moviment d’aquest concert, Allegro assai, està construït en forma de fuga a 5 veus!

Et proposo un joc. Seguint l’esquema pots seguir les entrades del subjecte.
Ara bé, falten els subjectes 3, 8 i 12. Ets capaç de trobar-los?

Händel. Música Aquàtica

La Música Aquàtica és un conjunt de tres Suites orquestrals de G. F. Händel (Suite en Fa major HWV 348, Suite en Re major HWV 349 i Suite en Sol major HWV 350). Juntament amb les suites de la Música per als reials focs artificials, és l’obra instrumental més cèlebre del compositor alemany.

Canaletto El riu Tàmesi amb la catedral de St. Paul el Lord Mayor’s Day 1848

La Música Aquàtica està formada per diverses peces curtes que segueixen ritmes de danses molt de moda a l’època. Tot i que Händel va compondre l’obra per a ser escoltada, aqui tens un Minuet (dansa galant francesa) i una Giga (dansa ràpida d’origen anglès) de la Música Aquàtica de Händel ballats en una reconstrucció a l’estil del segle XVIII amb vestits i instruments d’època.

Händel va compondre l’obra per al seu senyor, el rei Jordi I d’Anglaterra, qui volia fer un passeig pel Tàmesi amb un reduït nombre d’acompanyants ben escollit, i amb bona música. El 17 de Juliol de 1717 les barques van sortir a passejar, una d’elles carregada amb 50 músics anava a la deriva perfumant l’aire amb melodies de Händel.

G.F. Händel i el rei Jordi I sobre el Tàmesi el 17 de juliol de 1717

pintat al segle XIX per E. J. Conrad Hamman

La crònica del diari de Londres ho explica així:

“Un dimecres cap a les vuit del vespre, el rei va embarcar a Whitehall en una barcassa descoberta, on també viatjava la duquessa de Bolton, la duquessa de Newcastle, la comtessa de Godolphin, la senyora Kilmanseck i el comte d’Orkney, i la comitiva remuntà el riu en direcció a Chelsea. Els acompanyaven moltes barcasses ocupades per personalitats importants, i el nombre d’embarcacions era tan gran que cobrien tota l’amplada del riu. Per als músics es disposà la barca d’una companyia de la city, i hi viatjaven una cinquantena d’instrumentistes de tota mena, que no van parar de tocar –mentre les embarcacions viatjaven a la deriva sense rems- des de Lambeth fins a Chelsea les simfonies més boniques, compostes especialment per a l’ocasió pel senyor Händel: sa majestat quedà tan complagut que va fer repetir la interpretació tres vegades en el viatge d’anada i tornada. A les onze de la nit, sa majestat desembarcà a Chelsey, on s’havia preparat un gran sopar, després del qual es va sentir un altre afinat concert que durà fins a les dues; seguidament sa majestat va emprendre el viatge de tornada, amenitzat igualment amb música fins al final.”

London Daily Courant, 19 de Juliol de 1717

T’imagines els músics enxubats a la barca? Sort que Händel va prescindir del clavecí!

I és clar calia anar repetint la peça sempre que el rei ho desitjava!

La crònica no parla del fred que van passar els músics, del mal d’esquena, del mareig dalt de la barca i les durícies als dits després de tocar durant gairebé vuit hores seguides... ni tan sols diu si van sopar.

Ara, la crònica tampoc descriu les boniques melodies, la justesa en el ritme i la variadíssima orquestració d’aquestes peces delicioses i brillants, plenes de la gràcia aristocràtica de Händel.

Respon les preguntes següents:

• Què és la música aquàtica de Händel?
• Què són la Giga i el Minuet?
• Per a qui va compondre l’obra Händel? 
• Per a què servia aquesta música?
• En quines condicions el rei va escoltar aquesta obra?
• Et sembla que els músics ho van passar bé? Perquè?

Bach. Suite nº1 en Sol Major per a Violoncel sol

La solitud del músic.

La fragilitat de la corda.

Una nota rere l’altra, caminant precisa, polida,

ressonant en tens repòs, arribant al cor de l’ànima.

Quan uns mitjans tan minsos han estat tan immensos?

Quan del no res ha sorgit tanta Bellesa?

Pere Portabella El silenci abans de Bach 2007

Les notes del mestre esquincen el brogit de la ciutat.

La veu de la fusta, càlida, humana,
s’empassen la sordidesa mecànica del metro.

Quan J.S. Bach va escriure aquesta obra era feliç, o així ho expliquen les cròniques. Treballava per a un príncep músic, Leopold d’Anhalt-Köthen, que valorava el seu treball i el motivava a escriure obres agosarades i originals.

A qui se li hauria acudit escriure sis suites completes per a violoncel sol? L’instrument del baix continu tocant en solitari...

I altres sis suites per a violí? L’instrument solista per excel·lència, ara sense acompanyament de cap tipus... sol, despullat com un ocell sense plomes...

O una fuga per a clavecí en cadascuna de les 24 tonalitats? Però si encara hi havia escales que mai ningú havia utilitzat!!

A qui se li acut!!?



Manuscrit del Preludi de la Suite nº1 per a Violoncel

Durant tota la seva vida, l’obra de Bach va ser incompresa. Les seves Suites per a violoncel sol van ser considerades obres menors, simples exercicis per a estudiants avantatjats que amb prou feina ressonaven entre les parets dels conservatoris.

Molts anys després (algun segle i tot, diria), a la provinciana Barcelona de 1890, va caure a les mans d’un jove violoncel·lista una edició de les Sis suites. El noi, de 14 anys, va emportar-se el volum a casa. En tocar aquella música devia experimentar una agradable i profunda sensació. Un esperit fins aleshores desconegut embolcallava aquelles notes, d’on sorgien remors humanes, colors d’altres èpoques, que li parlaven directament a l’ànima trencant la barrera del silenci mundà. Calia fer conèixer aquella màgia al món. Calia que tothom pogués estremir-se amb aquella bellesa.

I així ho va fer.

Pau Casals va redescobrir el violoncel de Bach a tota la humanitat.

Pau Casals interpreta la Suite per a violoncel sol nº 1 en Sol Major BWV 1007

de J. S. Bach a l’abadia de Sant Michel de Cuixà

Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) és un conjunt de sis suites que segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments:

• Preludi (o introducció)
• Allemande
• Courante
• Sarabande
• Minuet o Bourrée o Gavotte
• Giga

A excepció del Preludi, la resta de moviments són ritmes de dansa propis de l’època barroca que es toquen seguides per delectar l’oïda dels balladors. En les Suites de Bach el Preludi acostuma a ser una de les parts més treballades de l’obra, per això durant anys es van considerar simples peces d’estudi per a exercitar els dits del músic. Actualment, i gràcies a la tasca del violoncel·lista català Pau Casals les Suites de Bach es consideren les millors obres per a violoncel mai escrites.

I ara, ballem?

Nacho Duato Violoncel 

 

Acabem amb Bach a la oficina!

Yo-yo-ma interpreta el Preludi de la Suite nº 1 per a Violoncel

https://www.youtube.com/watch?v=1prweT95Mo0

Bach. Ària de la Suite nº 3 en Re Major

Quin és el so de les esferes?
Quines harmonies ressonen fora el nostre món?
Quina música ens retornaria del més enllà?

Una sola nota, llarga, immensa, suspesa en l’aire, s’estira fins a caure delicadament.
Una vegada i una altra reneix trenant-se en les fines cordes.
Un contrapunt suau, com gotes de pluja bona, marca subtilment el ritme.
Ens inunda una serenitat completa, on tensió i repòs hi són en justa mesura.
Tot plegat és simple, meravellosament simple.
Tot plegat és el millor Bach.

L’Ària en Re Major és el segon moviment de la Suite orquestral nº 3 BWV 1068 de J. S. Bach. És una obra...

Vivaldi. Les quatre estacions

 

Antonio Vivaldi era de Venècia. Era mossèn i
l'anomenaven il prette rosso perquè era pèlroig.

No em pots dir que no l’has escoltat mai sencera! Però si Les quatre estacions és l’obra més coneguda de Vivaldi i una de les més populars de la història de la música!!

Les quatre estacions op 8 (Le quattro stagioni en italià) és un conjunt de quatre concerts per a violí i orquestra del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i dos anys més tard, el 1725, va publicar-les a Amsterdam en el recull de dotze concerts anomenat Il Cimento dell'armonia e dell'inventione op. 8 (la lluita entre l’harmonia i la invenció).

Els primers quatre concerts s'anomenaren Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l'any. Cada concert segueix l'estructura habitual de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

Vivaldi utilitza de nou el solista estrella dels concerts barrocs: el violí. Les melodies plenes de figuracions, escales i virtuosismes tècnics del solista contrasten amb la frescor i el lirisme de les melodies d’orquestra.

Damunt la partitura de Les quatre estacions, Vivaldi va escriure anotacions per fer-nos saber què vol descriure en cada moment (el cant dels ocells, el riu que flueix, el retrunyir de la tempesta...).  Esdevé així la primera obra instrumental que segueix un programa, és a dir, que vol explicar quelcom concret. Amb això, Vivaldi, s’avançarà quasi un segle a l’eclosió de la música programàtica del Romanticisme.

Pots escoltar aquesta bonica versió de Les quatre estacions seguint les anotacions que féu Vivaldi. Llegeix-les sota el vídeo, on també tens indicat en quin minut comença cada moviment.

La jove violinista alemanya Julia Fischer, acompanyada per l’orquestra de Sant Martin in the fields, interpreta magistralment el paper solista en un marc incomparable, l’auditori del Jardí Botànic de Gales (National Botanical Gardens of Wales).

La Primavera

Concert nº 1 en Mi major, RV. 269

0:00 Allegro

Ha arribat la primavera i els ocells, la saluden amb el seu cant.

Les fonts flueixen al murmuri del vent.

El cel amb un mantell negre es cobreix, i llamps i trons anuncien tempesta (violí solista)

Però res ha passat, i els ocells tornen a cantar amb bell encant.

3:25 Largo

Sobre el prat florit, entre plantes frondoses, dorm el pastor amb son gos fidel.

El violí solista representa el pastor, la viola, els lladrucs del gos i l’orquestra, el retruny llunyà de la tempesta.

6:00 Allegro

Sota el cel blau, dansen nimfes i pastors alegrament.

La primavera irromp brillant en l’escena Pastoral.

L’Estiu

Concert nº 2 en Sol menor, RV. 315

Reflecteix la càrrega violenta i explosiva de les tempestes d’estiu.

La tempesta es descriu pas a pas tal i com la viu pastor.

0:00 Allegro non molto – Allegro

Sota el sol dur d’estiu, reposa l’home, el ramat, i crema el pi.

Canta el cucut i tot seguit la tórtora i la cadernera responen (violí solista).

Bufa el ventet, i el pastor sospira pel temor a la tempesta que lluny s’anuncia (orquestra).

5:28 Adagio e piano – Presto e forte

Desperta el pastor del son quiet (violí solista),

per por als llamps i trons llunyans (orquestra).

Vespes i mosques s’agiten, furioses.

7:30 Presto

La por es torna realitat. El cel grandiós s’il·lumina, es trinxa, per la tempesta.

Descripció plena de virtuosisme pel solista.

La Tardor

Concert nº3 en Fa major, RV. 293

Referències a la verema i la caça

0:00 Allegro

Ballant celebra el pagès la bona collita i el feliç benestar.

Algun abusa del licor, i l’aire tebi el convida a somniar.

El violí solista descriu amb escales descendents i ritmes desordenats l’embriaguesa del pagès, i amb notes llargues i dolces quan aquest s’adorm.

4:44 Adagio molto

Després de l’alegria del ball, i els excessos del vi,

els pagesos s’adormen tranquil·lament.

7:10 Allegro

A l’alba, el caçador surt entusiasmat amb corns, gossos i fusell.

Fuig corrent la fera malgrat li segueixen el rastre.

Espantada, cansada i ferida, la fera cau, morint, a terra

L’Hivern

Concert nº4 en Fa menor, RV. 297

Vivaldi concep aquest Concert per a tocar-lo a l’església.

Per això l’orquestra sona sovint sotto voce, per no destorbar els fidels que preguen.

Es descriu el vent gèlid de l’hivern, la pluja que cau lenta i l’ambient estàtic de la natura.

0:00 Allegro

Tremolor gelat entre la neu freda, i el sever bufar de l’horrible vent.

Córrer picant de peus a cada moment, i batre les dents de fred

3:37 Adagio

Passar a la vora del foc alegres i tranquils dies, mentre la pluja xopa el bosc.

La preciosa i llarga melodia del violí solista es basteix sobre el pizzicatto de l’orquestra, que evoca el lent caure de la pluja d’hivern.

5:56 Allegro

Caminar sobre el gel amb passa lenta per no ressolar i caure a terra.

Sentir udolar el vent en peu de guerra darrere les portes ben tancades.

L’hivern és això, però no passa res, també fa alegria.