Händel. Música Aquàtica

La Música Aquàtica és un conjunt de tres Suites orquestrals de G. F. Händel (Suite en Fa major HWV 348, Suite en Re major HWV 349 i Suite en Sol major HWV 350). Juntament amb les suites de la Música per als reials focs artificials, és l’obra instrumental més cèlebre del compositor alemany.

Canaletto El riu Tàmesi amb la catedral de St. Paul el Lord Mayor’s Day 1848

La Música Aquàtica està formada per diverses peces curtes que segueixen ritmes de danses molt de moda a l’època. Tot i que Händel va compondre l’obra per a ser escoltada, aqui tens un Minuet (dansa galant francesa) i una Giga (dansa ràpida d’origen anglès) de la Música Aquàtica de Händel ballats en una reconstrucció a l’estil del segle XVIII amb vestits i instruments d’època.

Händel va compondre l’obra per al seu senyor, el rei Jordi I d’Anglaterra, qui volia fer un passeig pel Tàmesi amb un reduït nombre d’acompanyants ben escollit, i amb bona música. El 17 de Juliol de 1717 les barques van sortir a passejar, una d’elles carregada amb 50 músics anava a la deriva perfumant l’aire amb melodies de Händel.

G.F. Händel i el rei Jordi I sobre el Tàmesi el 17 de juliol de 1717

pintat al segle XIX per E. J. Conrad Hamman

La crònica del diari de Londres ho explica així:

“Un dimecres cap a les vuit del vespre, el rei va embarcar a Whitehall en una barcassa descoberta, on també viatjava la duquessa de Bolton, la duquessa de Newcastle, la comtessa de Godolphin, la senyora Kilmanseck i el comte d’Orkney, i la comitiva remuntà el riu en direcció a Chelsea. Els acompanyaven moltes barcasses ocupades per personalitats importants, i el nombre d’embarcacions era tan gran que cobrien tota l’amplada del riu. Per als músics es disposà la barca d’una companyia de la city, i hi viatjaven una cinquantena d’instrumentistes de tota mena, que no van parar de tocar –mentre les embarcacions viatjaven a la deriva sense rems- des de Lambeth fins a Chelsea les simfonies més boniques, compostes especialment per a l’ocasió pel senyor Händel: sa majestat quedà tan complagut que va fer repetir la interpretació tres vegades en el viatge d’anada i tornada. A les onze de la nit, sa majestat desembarcà a Chelsey, on s’havia preparat un gran sopar, després del qual es va sentir un altre afinat concert que durà fins a les dues; seguidament sa majestat va emprendre el viatge de tornada, amenitzat igualment amb música fins al final.”

London Daily Courant, 19 de Juliol de 1717

T’imagines els músics enxubats a la barca? Sort que Händel va prescindir del clavecí!

I és clar calia anar repetint la peça sempre que el rei ho desitjava!

La crònica no parla del fred que van passar els músics, del mal d’esquena, del mareig dalt de la barca i les durícies als dits després de tocar durant gairebé vuit hores seguides... ni tan sols diu si van sopar.

Ara, la crònica tampoc descriu les boniques melodies, la justesa en el ritme i la variadíssima orquestració d’aquestes peces delicioses i brillants, plenes de la gràcia aristocràtica de Händel.

Respon les preguntes següents:

• Què és la música aquàtica de Händel?
• Què són la Giga i el Minuet?
• Per a qui va compondre l’obra Händel? 
• Per a què servia aquesta música?
• En quines condicions el rei va escoltar aquesta obra?
• Et sembla que els músics ho van passar bé? Perquè?