Objectiu


Aquest blog neix i creix amb la voluntat de ser una eina didàctica per aquells que s'inicien en el descobriment
de la música clàssica i, molt especialment, per als meus alumnes de secundària... espero que sigui útil!

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sonata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sonata. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de setembre del 2011

Beethoven, Sonata Clar de Lluna

Ludwig van Beethoven Sonata per a piano nº 14 en Do# m Opus 27 nº2 Clar de Lluna. Si hi ha una obra que convidi a la contemplació de les ànimes melancòliques i turmentades, aquesta és el Clar de Lluna de Beethoven. Els primers acords ens introdueixen en una atmosfera de llum nocturna, romàntica i somniadora...
Primer moviment Adagio sostenuto

L’obra, composta el 1801 i dedicada a la seva alumna la comtessa Giuletta Guicciardi, de qui sembla que Beethoven n’estava enamorat, és una de les més conegudes del compositor juntament amb les simfonies nº 5 i nº 9 i el Per a Elisa per a piano. El sobrenom de Clar de lluna es va popularitzar després de la mort de Beethoven, arran d'una comparació que el poeta i crític musical alemany Ludwig Rellstab va realitzar entre el primer moviment de la peça i el clar de lluna del llac de Lucerna.
Posta de sol al Llac de Lucerna o també anomenat Llac dels quatre cantons, a Suïssa.
La jove Giuletta Guicciardi, de disset anys, fou un dels amors frustrats del músic. Beethoven, que aleshores tenia 30 anys, li donava lliçons de música i, tot i ser conscient que pertanyien a classes socials distants, se’n va enamorar fins al punt de fantasiejar un matrimoni.  Sentint-se feliç, el solitari i turmentat Beethoven escriu “aquest canvi [es deu a] una afectuosa, una màgica nena que m'estima i a qui jo estimo [...] he tornat a gaudir de nou alguns instants de felicitat i per primera vegada crec que el matrimoni podria fer-me feliç, però, malauradament, no és ella de la meva posició i no puc pensar en casar-me”. Evidentment la família de la noia s’hi va oposar i la va casar amb un aristòcrata.
Poc després Beethoven publicava la seva sonata, plorant amargament el seu desengany.
Hi ha una altra versió de l’origen de l’obra tot i que ha estat descartada pels experts. Tota manera és una bonica història que ha passat a formar part de la tradició d’aquesta sonata. Mentre passejava per un barri pobre de Bonn, Beethoven va sentir música: una nena cega tocava el piano. La nena li va explicar que havia après a tocar gràcies a una veïna que interpretava “peces del gran mestre Beethoven”. El compositor va entrar i va asseure’s al piano. Emocionada, la nena va reconèixer-lo. L’habitació era en penombra, només il·luminada per la llum de la lluna, i Beethoven va començar a improvisar una melodia lenta, trista, misteriosa... que acabaria essent el Clar de Lluna.
Sigui quin sigui el seu origen, la Sonata Clar de Lluna és una de les millors obres del gran compositor.
La Sonata Clar de Lluna consta de tres moviments i no dels quatre habituals. El primer moviment, Adagio sostenuto, és lent i tranquil, de caràcter somniador amb pinzellades de malenconia i tristesa. Comença amb l’incansable acompanyament d’acords desplegats en tresets. Acords que presagien un misteriós aire de tragèdia, dels quals, quan ja sembla tot perdut, apareix el lament, aquesta melodia màgica de notes llargues, extenses, eternes... en paraules del músic francès Hector Berlioz “es una de les obres que el llenguatge humà no pot qualificar
Sembla que la música es desenvolupi aleatòria i lliurement, com un vol d’ocell, però en realitat s’estructura amb una forma ternària semblant a la Forma-sonata

Segon moviment Allegretto

El segon moviment Allegretto és un minuet, quelcom molt habitual en el classicisme. És un breu moviment de ritme juganer i caràcter tranquil, sense estridències, que contrasta amb el patetisme desesperat del següent moviment.

Tercer moviment Presto agitato

El tercer moviment Presto agitato és una diabòlica successió d’escales i arpegis que estructuren una Forma-sonata. Diverses melodies tramades amb mestria, transmeten la desesperació i el sofriment extrems. El moviment, violent, tràgic, de difícil execució, es corona per dos forts acords que posen fi al dolorós poema.
Has pogut escoltar la delicada interpretació del pianista i director d’orquestra argentí-israelià Daniel Baremboim. a Berlín.


dissabte, 20 d’agost del 2011

Mozart, Sonata en Do M K.545 o Sonata fàcil

Wolfgang Amadeus Mozart Sonata en Do M K.545 anomenada Sonata Fàcil. No és d'estranyar que aquesta sigui una de les obres per a piano sol més conegudes de Mozart. Es tracta d'una obra de maduresa (1788) deliciosa que comença amb una melodia fresca i elegant. Magistralment construïda, l'obra emana aquella bella simplicitat i aquell optimisme tan propi del Classicisme.

Mozart va anotar que aquesta sonata estava feta "a la manera dels principiants" indicant que les escales i arpegis presents en el primer moviment tenien un esperit pedagògic. Potser per això s'ha guanyat el sobrenom de Sonata fàcil. Cal aclarir, però, que de fàcil aquesta obra no en té res. 

Retrat de Mozart el 1770 pel pintor D. S. Rosa a Verona
Aquesta Sonata consta de tres moviments (malgrat les Sonates en tenen habitualment quatre) que pots escoltar en una excel·lent interpretació del director i pianista alemany Christoph Eschenbach. (Tot i que es tracta d'un clip de vídeo, hi ha la imatge fixa del retrat pòstum de 1819 de Mozart)

I. Allegro
Moviment construït segons l'estructura de Forma-Sonata:
  • Exposició (A pont B) 0:02 es repeteix tot a 0:46
  • Desenvolupament 1:32
  • Reexposició (A pont B) 1:52 es repeteix desenvolupament i reexposició seguits a 2:43
Si vols entendre millor aquesta estructura tan important en la música instrumental del Classicisme, visita l'article sobre la Forma-Sonata en aquest blog

II. Andante i III. Allegro Rondó

El 27 de Maig de 1877 el compositor i pianista noruec Edward Grieg va escriure "durant l'hivern he estat enfeinat amb una tasca interessant: afegir de forma lliure una segona veu de piano a moltes sonates de Mozart. En un primer moment vaig entendre-ho com un exercici pedagògic, però va sortir l'oportunitat de tocar-ho en un concert, i el resultat va sonar sorprenent bé"

Així es justificava Edward Grieg davant les crítiques que va rebre en "reescriure" aquesta Sonata de Mozart per a dos pianos, afegint una segona veu per a tocar amb dos pianos. Des d'aleshores molts professors de piano utilitzen la versió de Grieg per acompanyar els seus alumnes quan estudien les Sonates de Mozart i així corregir problemes de tempo o simplement per enriquir la melodia i donar-li un toc més colorista i romàntic.

Edvard Grieg el 1890
Tu mateix pots jutjar si la versió de Grieg és una obra de concert o tan sols un exercici pedagògic. Pots escoltar-la de la mà dels pianistes Sviatoslav Richter i Elisabeth Leonskaja:

I. Allegro

II. Andante

III. Allegro: Rondó

També és molt recomanable la versió de la pianista Marta Argerich i Piotr Anderszewski que hi ha a la xarxa. Et deixo l'enllaç del primer moviment: http://www.youtube.com/watch?v=YqQY6-Bvz1s

dimarts, 9 d’agost del 2011

Händel Sonata trio HWV 365 en Do major

G. F. Händel Sonata trio HWV 365 en Do major per a flauta i baix continu