Mozart, Sonata en Do M K.545 o Sonata fàcil

Wolfgang Amadeus Mozart Sonata en Do M K.545 anomenada Sonata Fàcil. No és d'estranyar que aquesta sigui una de les obres per a piano sol més conegudes de Mozart. Es tracta d'una obra de maduresa (1788) deliciosa que comença amb una melodia fresca i elegant. Magistralment construïda, l'obra emana aquella bella simplicitat i aquell optimisme tan propi del Classicisme.

Mozart va anotar que aquesta sonata estava feta "a la manera dels principiants" indicant que les escales i arpegis presents en el primer moviment tenien un esperit pedagògic. Potser per això s'ha guanyat el sobrenom de Sonata fàcil. Cal aclarir, però, que de fàcil aquesta obra no en té res. 



Retrat de Mozart el 1770 pel pintor D. S. Rosa a Verona

Aquesta Sonata consta de tres moviments (malgrat les Sonates en tenen habitualment quatre) que pots escoltar en una excel·lent interpretació del director i pianista alemany Christoph Eschenbach. (Tot i que es tracta d'un clip de vídeo, hi ha la imatge fixa del retrat pòstum de 1819 de Mozart)

I. Allegro

Moviment construït segons l'estructura de Forma-Sonata:

• Exposició (A pont B) 0:02 es repeteix tot a 0:46
• Desenvolupament 1:32
• Reexposició (A pont B) 1:52 es repeteix desenvolupament i reexposició seguits a 2:43

Si vols entendre millor aquesta estructura tan important en la música instrumental del Classicisme, visita l'article sobre la Forma-Sonata en aquest blog

II. Andante i III. Allegro Rondó

El 27 de Maig de 1877 el compositor i pianista noruec Edward Grieg va escriure "durant l'hivern he estat enfeinat amb una tasca interessant: afegir de forma lliure una segona veu de piano a moltes sonates de Mozart. En un primer moment vaig entendre-ho com un exercici pedagògic, però va sortir l'oportunitat de tocar-ho en un concert, i el resultat va sonar sorprenent bé"

Així es justificava Edward Grieg davant les crítiques que va rebre en "reescriure" aquesta Sonata de Mozart per a dos pianos, afegint una segona veu per a tocar amb dos pianos. Des d'aleshores molts professors de piano utilitzen la versió de Grieg per acompanyar els seus alumnes quan estudien les Sonates de Mozart i així corregir problemes de tempo o simplement per enriquir la melodia i donar-li un toc més colorista i romàntic.

Edvard Grieg el 1890

Tu mateix pots jutjar si la versió de Grieg és una obra de concert o tan sols un exercici pedagògic. Pots escoltar-la de la mà dels pianistes Sviatoslav Richter i Elisabeth Leonskaja:

I. Allegro

II. Andante

III. Allegro: Rondó

També és molt recomanable la versió de la pianista Marta Argerich i Piotr Anderszewski que hi ha a la xarxa. Et deixo l'enllaç del primer moviment: http://www.youtube.com/watch?v=YqQY6-Bvz1s