Ària da Capo Barroca. Giulio Cesare de Händel

En el Barroc, la gent no assisteix a l'òpera com avui dia, ocupant un seient i escoltant educadament amb atenció i silenci. No! Els teatres d'òpera del segles XVII i XVIII eren els llocs ideals per a trobar-se amb els amics, per a fer negocis, fer safareig o fins i tot per a berenar i fer la migdiada! Allò era un orgue de gats on a dures penes se sentia el pobre cantant que s'esganyitava des de l'escenari. Per això els músics fèien el possible per a fixar l'atenció del públic i que els escoltessin. Si al final s'aconseguia arrencar uns quants aplaudiments, ja era molt. L'alternativa era rebre el cruel impacte de tomàquets, naps i cols...

En el Barroc, l'èxit d'un cantant es mesura per la capacitat de fixar l'atenció del públic i sorprendre'l amb improvisacions plenes de malabarismes vocals i aguts impossibles. Els castrati i les sopranos són especialistes en "fer a miques" les obres dels compositors. Les obres "desapareixen" en una nebulosa de notes improvisades que desesperen als compositors i als músics de l'orquestra, però que encandilen al públic.

Davant d'aquesta situació els compositors van establir l'Ària da Capo, una estructura on el cantant havia de respectar l'obra escrita pel compositor però que deixava espais per a la improvisació i el lluïment vocal.

L'Ària da Capo és l'estructura musical més utilitzada en les obres vocals del Barroc. La trobem en algunes Cantates, i sobretot en L'Oratori i l'Òpera, si bé és en aquesta darrera on trobem els resultats més espectaculars.

L'Ària da Capo s'estructura en tres parts ABA'

• A: L'orquestra introdueix la melodia principal, generalment en tempo Allegro. La veu es llueix i repeteix el text diverses vegades. Quan acaba la secció hi ha una petita cadenza on hi ha el darrer lluïment vocal del cantant. S'ha de respectar allò escrit en la partitura.
• B: Secció que crea un contrast amb l'anterior ja que el tempo és més tranquil i la melodia menys vistosa. També s'ha de respectar allò escrit en la partitura.
• A': Repetició de la secció A des del principi. Sobre la base del que hi ha escrit, el cantant té llicència per a improvisar i introduir les notes, aguts, escales i malabarismes vocals que vulgui. Al final hi ha una gran cadenza on l'orquestra es manté en silenci mentre el cantant improvisa. Quan aquest ha acabat l'orquestra toca la darrera frase per a donar fi a l'ària.

L'ària sempre va precedida per un recitatiu.

A continuació tens la guia d'audició de tres àries da capo, totes elles de l'òpera Giulio Cesare de G. F. Händel.

• Da tempeste il legno infranto, Ària de Cleopatra (Soprano).

Cleopatra, que es troba captiva i trista, esclata de joia quan el seu estimat, Juli Cèsar, a qui ella creia mort, l'allibera dels seus raptors.

Es tracta d'una ària da capo de gran nivell interpretada per la soprano francesa Natalie Dessay.

Ària da Capo: dividida en tres seccions ABA'

A

0:00 Introducció orquestral: dóna el tempo, el to i el caràcter a l'ària

0:19 Melodia en to major amb figuracions vocals. El text es repeteix diverses vegades

6:22 Petita cadenza que indica el final de la secció. Acaba amb la intervenció de l'orquestra

B

2:22 Melodia en to menor més tranquil·la tot i que hi ha passatges amb figuracions

3:20 Petita cadenza vocal que indica final de secció

da Capo A' (repetició de la secció A amb alguns canvis, per això l'anomenem A')

Es repeteix tota la secció A però ara el cantant té llibertat per improvisar i cantar més figuracions vocals.

Destaca especialment la cadenza final a 5:23, amb més notes i aguts no escrits a la partitura original.

En la cadenza l'orquestra segueix les improvisacions del cantant fins que aquest acaba i torna a fer sonar el motiu principal de l'ària per donar fi a la peça

• Svegliatemi nel core, Ària de Sesto (en el Barroc Castrato, actualment, Mezzosoprano)

Sesto, fill de Cornèlia promet venjar-se de l'assassinat del seu pare Pompeu, després d'haver vist rodolant el seu cap. Està furiós, desesperat, i per això canta una ària de bravura, de tempo Allegro i amb moltes notes.

La Mezzosoprano austríaca Angelika Kirchschlager interpreta aquesta ària en un muntatge del festival de Glyndebourne, Anglaterra

A 0:00

B 1:08 més tranquil·la, legato i cantabile
A' 2:38 da capo amb algunes notes afegides. Curta cadenza a 3:33

• Va tacito e nascosto, Ària de Juli Cèsar (en el Barroc Castrato, actualment, Contratenor o Mezzosoprano)

Ptolomeu, cap de l'exèrcit Egipci, ha convidat el seu enemic Juli Cèsar al seu palau. L'heroi Romà, descobreix l'emboscada que Ptolomeu li prepara i li canta referint-se a Ptolomeu com un "caçador àvid de presa".

La Mezzosoprano britànica Sarah Connolly canta magistralment aquesta coneguda ària.

Recitatiu 0:00
Juli Cèsar (Soprano, en el Barroc, Castrato) i Ptolomeu (Contratenor, en el Barroc, Castrato)  dialoguen amb el baix continu fent l'acompanyament.

A 1:04 Tempo Andante. En l'acompanyament destaca un inusual protagonisme de la trompa (instrument de vent-metall). Aquesta reforça la metàfora cinegètica de Juli Cèsar quan aquest es refereix a Ptolomeu com a un "caçador que fa servir les males arts per aconseguir la presa" (traducció lliure de l'autora).

B 4:06 Segona secció que no trenca amb el tempo de la secció A. Hi destaquen els diversos canvis de tonalitat, i una delicada cadenza a 4:42 cantada magistralment i que finalitza amb un lluït greu.

A' 5:10 da Capo amb algunes notes afegides amb mesura i delicadesa. Cadenza improvisada a 5:40

Curiositat! fixa't que al final tot i que el públic aplaudeix, cap cantant es gira per saludar. L'acció de l'òpera continua! Només en alguns casos, quan el públic ovaciona durant molta estona, es permet al cantant saludar tímidament. És una convenció típica de l'òpera.