Wolfgang Amadeus Mozart, Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, (el llibertí castigat o Dom Joan) ària de Leporello Madamia il catalogo è questo. Dom Joan, un llibertí, conquistador sense escrúpols, corre lliure per Sevilla. La seva dona, la pobre i enganyada Donya Elvira el busca sens descans. Finalment el troba! però ell hàbilment s'escapoleix de nou, mentre Donya Elvira queda absorta escoltant a Leporello, el fidel criat del seu marit.
Leporello li ensenya el catàleg de les conquestes de Dom Joan, un catàleg que he confegit jo mateix, diu orgullós. Detalla: a Itàlia 640, a Alemanya 231, a França 100, a Turquia 91, ep! i a Espanya ja en són 1003! A més a Dom Joan tot li va bé i tot compta (mentre porti faldilles): pageses, cambreres, ciutadanes, marqueses, baroneses, princeses... dones de tot tipus i edats! La llista d'enganys és llarga i encara ho serà més: el llibertí Dom Joan sempre té nous "projectes".
Sens dubte, l'ària Madamia il catalogo è questo és de totes totes una obra mestra:
- Resol magistralment el caràcter burlesc i primari de Leporello utilitzant la veu de Baríton, de to directe i natural.
- En la primera part de l'ària, Leporello parla per ell mateix, per això la música té un caràcter fresc, propi d'algú de les classes populars.
- L'orquestra, amb un ritme curt i estacat de notes repetides, es converteix en una màquina de comptar.
- També l'orquestra, al final de frase deixa anar unes àgils escales descendents: són com "riallades" que ridiculitzen la pobra Elvira.
- La segona part de l'ària, més serena i tranquila, és una romança, una dolça cançó d'amor que canta la bellesa de les dones. Leporello parla en boca del seu amo, membre de la noblesa i gran conquistador. Aquesta part esdevé una declaració d'intencions de Don Joan.
El vídeo s'inicia amb el recitatiu-diàleg entre Leporello i Donya Elvira quan aquesta s'ha adonat que Dom Joan se li ha escapat. Has vist que cofoi està Leporello amb el seu llibre? A 1:08 comença l'ària. A 1:24 sentim les "riallades" orquestrals. A 2:50 fixa't com Leporello plega el llibre com dient "no me l'espatllis, tu!". Tot seguit comença la segona part de l'ària, molt més tranquil·la. És encantador quan diu "la piccina", i quan fa que toca la guitarreta? Hi ha mil detalls, no te'ls perdis!
El director de cinema Joseph Losey féu el 1979 una versió en cinema del Don Giovanni de Mozart. Els millors intèrprets Mozartians del moment donen vida als personatges de l'òpera en un entorn de somni: la Vil·la Rotonda de Palladio a Venècia. En aquest vídeo es veu el moment de rodatge d'aquesta coneguda ària del Don Giovanni.
Sempre m'ha fascinat aquest paper tant llarg!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada