Mozart, Cosí fan tutte, Concertant Cosa vedo!

W. A. Mozart Cosí fan tutte, Concertant de les metzines Cosa vedo!. Dues germanes joves estan desesperades perquè els seus promesos han d'anar a la guerra (Terzetto Soave sia il vento). Tanmateix ben aviat, dos nois molt atractius comencen a rondar-les; en realitat són els seus promesos, disfressats per tal de no ser reconeguts.

Què pretenen els dos nois amb aquest engany malintencionat? Doncs demostrar a un vell amic -el senyor Alfonso-, que no creu en la fidelitat de les dones, que les seves promeses no són com les altres, sinó que elles els seran fidals durant la seva -fingida- absència.

Efectivament, les dues germanes, bojament enamorades dels seus promesos, estan desconsolades, però no per gaire temps. Despina, la seva criada desvergonyida, els repeteix que tots els homes són iguals, inconstants i mentiders. Despina descobreix l'engany i també vol jugar. Amb els afalacs continus dels nois, les promeses d'amor, i les idees lliberals de Despina, mica en mica les germanes es comencen a mirar als dos estrangers. Fins que ells, fent veure que s'emmetzinen per amor, aconsegueixen que les noies sucumbeixin enamorades als seus peus i que es prometin en matrimoni!

I què passarà quan es descobreixi l'engany i tornin els promesos reals? Hi haurà morts i venjances? Defalliments i drames passionals? Doncs no: tot acaba amb perdó i reconciliació. De fet les dues noies han demostrat debilitat, cosa molt humana, i ho han fet sense malícia. Qui les podria castigar? A més... qui ha enganyat a qui?

El concertant de les metzines Cosa vedo! és un moments de gran complexitat dramàtica. Hi ha sis personatges que manifesten sentiments diferents davant la mateixa situació: això suposa un gran repte des del punt de vista teatral i musical. És el moment en que els dos promesos, disfressats, es prenen un verí (imaginari) davant les noies amb la complicitat de Don Alfonso, qui els intenta convèncer que no se'l prenguin. Els nois cauen "ferits de mort" i les noies avisen la criada Despina perquè els ajudi, aleshores...

• Despina i Don Alfonso, còmplices de l'engany, s'ho passen d'allò més bé incitant a les noies a cuidar els dos joves.
• Els dos promesos interpreten el seu paper en l'engany, interiorment alarmats davant el tomb que prenen els esdeveniments estan
• Les dues germanes, desorientades i entendrides davant una situació tan dramàtica són les úniques que, innocents, no fingeixen els seus sentiments.

L'escena comença amb el dolç i plàcid Ah, che tutta in un momento, un duet on les dues germanes es lamenten de com s'ha capgirat la seva vida amb el viatge inesperat dels seus promesos i la sorprenent arribada dels dos admiradors estrangers.

Un canvi a tonalitat menor a 2:48 dóna entrada a Don Alfonso i als dos joves que volen enverinar-se. I comença la farsa.

L'ombra del dubte, l'alè de la mort es respira en la música: breus notes mantingudes en la corda a 3:50, seguit de tocs llunyans de metall, respiració entretallada dels personatges... tot és tan creïble! fins que el cínic Don Alfonso, retornant al to major, ens recorda que tot plegat no és més que un engany.

L'arribada de Despina a 2:50 precipitarà els esdeveniments i posarà encara més en evidència la innocència ridícula de les germanes i el desconcert dels dos joves enamorats. Definitivament, la farsa està servida!

Altra vegada el tractament orquestral és magnífic, especialment interessant a partir de 6:18, on crea una atmòsfera de misteri burlesc. Les breus escales descendents són riallades orquestrals que incideixen dramàticament en la burla de les dues noies. Aquest recurs Mozart també el va utilitzar en la coneguda ària Madamia il catalogo è questo de l'òpera Don Giovanni.

I és clar, després d'un enverinament fictici, cal avisar un metge també fictici! Apareix Despina disfressada, parlant llatí, i utilitzant una excèntricatècnica curativa que inclou l'ús del magnetisme. I és que bromes a part, a finals del segle XVIII s'estan fent descobriments accelerats sobre les propietats de l'electricitat i el magnetisme.

Quina comèdia fan tots plegats!