Una primera descoberta a la música de tots els temps.
Objectiu
Aquest blog neix i creix amb la voluntat de ser una eina didàctica per aquells que s'inicien en el descobriment de la música clàssica i, molt especialment, per als meus alumnes de secundària... espero que sigui útil!
La Fuga és una peça també en un sol moviment que es basa en la imitació d'un motiu melòdic, en diferents tonalitats (agut, mig, greu...). Es considera la Fuga com la culminació de les tècniques contrapuntístiques, i Bach el seu més alt representant.
l'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3. Fuga a tres veus.
Aquest muntatge ens permet seguir visualment el Subjecte de la fuga (cadena de rodones) Està interpretat amb un sintetitzador.
https://youtu.be/WPU7xDn7tzw
I ara, una Fuga que forma part del Concert de Brandenburg nº 2 en Fa major BWV 1047.
El tercer moviment d’aquest concert, Allegro assai, està construït en forma de fuga a 5 veus!
Et proposo un joc. Seguint l’esquema pots seguir les entrades del subjecte.
Ara bé, falten els subjectes 3, 8 i 12. Ets capaç de trobar-los?
Una de les obres per a orgue més conegudes del mestre Bach és la Tocata i Fuga en Re menor BWV 565.
La Tocata era una peça específica per a instruments de teclat. Consta d'un sol moviment i sovint servia com a introducció d'una Fuga.
La Fuga és una peça també en un sol moviment que es basa en la imitació d'un motiu melòdic, en diferents tonalitats (agut, mig, greu...). Es considera la Fuga com la culminació de les tècniques contrapuntístiques, i Bach el seu més alt representant.
L'any 1742 J. S. Bach va escriure una de les seves obres cabdals, les Variacions Goldberg.
S'estructura com un Tema amb Variacions. Es presenta un tema musical que es va repetint diverses vegades però amb algun canvi en la melodia, ritme, tonalitat, etc. A vegades els canvis són tan grans que costa molt reconèixer res del tema. Això és perquè el que queda hi és amagat a l'evidència.
En les Variacions Goldberg, Bach ens presenta un tema preciós, tranquil i bellíssim. Per això cal escoltar-lo sencer, sense fer res, per poder-ne copsar l'essència més íntima.
Després el tema es repeteix fins a 30 vegades! i cada vegada diferent, amb una riquesa mai vista en un tema amb Variacions. Com sempre, Bach, arribant als racons més perfectes i inexplorats de la música.
L'obra fou un encàrreg del compte von Keyserlingk, que patia insomni, perquè el seu clavecinista J. G. Goldberg l'entretingués per la nit. El compte quedà tan complagut per l'obra, que pagà a Bach una copa d'or plena de monedes que eren l'equivalent al sou de tot un any a l'església de St. Tomàs de Leibzig on treballava.
Escolta les variacions Goldberg. Si ets nou en això de la música de Bach escolta l'Ària (o tema principal) i dues variacions més. A verure si t'hi enganxes!
J.S. Bach. L'Art de la Fuga és una obra monumental per a orgue a través de la qual Bach assoleix la fita màxima en la composició d'aquesta forma tan complexa. Bach demostra que és el mestre indiscutible en la composició contrapuntística. Pren unes poques notes i, a cada fuga, les presenta d'una forma diferent, creant una obra nova on altres ja haurien esgotat les idees.
l'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3.Fuga a tres veus.
Aquest muntatge ens permet seguir visualment el Subjecte de la fuga (cadena de rodones) al mateix temps que veiem les mans de l’organista. Està interpretat amb un orgue elèctric.
https://youtu.be/ZdCuA7SbzaM
A manca d'una bona versió per a orgue a la xarxa aqui pots escoltar una selecció de fugues de l'Artde la Fuga en una versió per a quartet de corda interpretada per The New Dutch Academy and Simon Murphy
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 1
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 2
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 9
Utilitza el mateix subjecte (motiu base de la fuga) que el Contrapunt nº 1
L'Art de la Fuga. Contrapunts nº 6 i 7
En una versió orquestral de gran força expressiva, interpretada per Die Akademie für Alte Musik de Berlín
I ara, una Fuga que forma part del Concert de Brandenburg nº 2 en Fa major BWV 1047.
El tercer moviment d’aquest concert, Allegro assai, està construït en forma de fuga a 5 veus!
Et proposo un joc. Seguint l’esquema pots seguir les entrades del subjecte.
Ara bé, falten els subjectes 3, 8 i 12. Ets capaç de trobar-los?
ressonant en tens repòs, arribant al cor de l’ànima.
Quan uns mitjans tan minsos han estat tan immensos?
Quan del no res ha sorgit tanta Bellesa?
Pere Portabella El silenci abans de Bach 2007
Les notes del mestre esquincen el brogit de la ciutat.
La veu de la fusta, càlida, humana, s’empassen la sordidesa mecànica del metro.
Quan J.S. Bach va escriure aquesta obra era feliç, o així ho expliquen les cròniques. Treballava per a un príncep músic, Leopold d’Anhalt-Köthen, que valorava el seu treball i el motivava a escriure obres agosarades i originals.
A qui se li hauria acudit escriure sis suites completes per a violoncel sol? L’instrument del baix continu tocant en solitari...
I altres sis suites per a violí? L’instrument solista per excel·lència, ara sense acompanyament de cap tipus... sol, despullat com un ocell sense plomes...
O una fuga per a clavecí en cadascuna de les 24 tonalitats? Però si encara hi havia escales que mai ningú havia utilitzat!!
A qui se li acut!!?
Manuscrit del Preludi de la Suite nº1 per a Violoncel
Durant tota la seva vida, l’obra de Bach va ser incompresa. Les seves Suites per a violoncel sol van ser considerades obres menors, simples exercicis per a estudiants avantatjats que amb prou feina ressonaven entre les parets dels conservatoris.
Molts anys després (algun segle i tot, diria), a la provinciana Barcelona de 1890, va caure a les mans d’un jove violoncel·lista una edició de les Sis suites. El noi, de 14 anys, va emportar-se el volum a casa. En tocar aquella música devia experimentar una agradable i profunda sensació. Un esperit fins aleshores desconegut embolcallava aquelles notes, d’on sorgien remors humanes, colors d’altres èpoques, que li parlaven directament a l’ànima trencant la barrera del silenci mundà. Calia fer conèixer aquella màgia al món. Calia que tothom pogués estremir-se amb aquella bellesa.
I així ho va fer.
Pau Casals va redescobrir el violoncel de Bach a tota la humanitat.
Pau Casals interpreta la Suite per a violoncel sol nº 1 en Sol Major BWV 1007
de J. S. Bach a l’abadia de Sant Michel de Cuixà
Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) és un conjunt de sis suites que segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments:
Preludi (o introducció)
Allemande
Courante
Sarabande
Minuet o Bourrée o Gavotte
Giga
A excepció del Preludi, la resta de moviments són ritmes de dansa propis de l’època barroca que es toquen seguides per delectar l’oïda dels balladors. En les Suites de Bach el Preludi acostuma a ser una de les parts més treballades de l’obra, per això durant anys es van considerar simples peces d’estudi per a exercitar els dits del músic. Actualment, i gràcies a la tasca del violoncel·lista català Pau Casals les Suites de Bach es consideren les millors obres per a violoncel mai escrites.
I ara, ballem?
Nacho Duato Violoncel
Acabem amb Bach a la oficina!
Yo-yo-ma interpreta el Preludi de la Suite nº 1 per a Violoncel
Quin és el so de les esferes? Quines harmonies ressonen fora el nostre món? Quina música ens retornaria del més enllà? Una sola nota, llarga, immensa, suspesa en l’aire, s’estira fins a caure delicadament. Una vegada i una altra reneix trenant-se en les fines cordes. Un contrapunt suau, com gotes de pluja bona, marca subtilment el ritme. Ens inunda una serenitat completa, on tensió i repòs hi són en justa mesura. Tot plegat és simple, meravellosament simple. Tot plegat és el millor Bach.
L’Ària en Re Major és el segon moviment de la Suite orquestral nº 3 BWV 1068 de J. S. Bach. És una obra...
Johann Sebastian Bach Magnificat en Re M BWV 243 Sens dubte podríem qualificar el Magnificat de Bach com una obra rodona en tots els sentits. Cadascuna de les dotze parts en què està dividit assoleix la perfecció més absoluta. Belles melodies on subtilment s'entrellacen veus i instruments, sorprenents girs harmònics, una rica orquestració, l'adequació del tempo, la intensitat musical lligada no només al text sinó a les paraules (en aquest sentit Bach ens demostra la seva mestria en els recitatius de la Passió segons St. Mateu), la combinació de timbres, el dinamisme en els fragments ràpids i la delicadesa profunda en els lents... fan que l'obra sigui tan perfecta que sembla haver existit desde la nit dels temps... El millor Bach en només mitja hora, una ària rere l'altra, alternant cors d'una solemnitat i perfecció corprenedora.
Bach va compondre l'obra per al nadal de 1723 tot i que va ser publicada el 1733 amb alguns retocs (va canviar-ne la tonalitat de Mi b M a Re M i va suprimir-ne alguns cors) i finalment va destinar-la a la festa de la visitació de la Verge Maria el 2 de juliol.
El text del Magnificat és una oració a la Verge Maria i Bach utilitza la seva versió en Llatí. Al final hi afegeix l'oració del Gloria també en llatí.
No puc resistir la temptació (per mi no és possible) de proposar-te l'obra sencera en una gran interpretació dirigida per Ton Koopman amb els Amsterdam Baroque Orchestra and Soloists. A més, hi ha unes vistes espectaculars de l'església de St. Tomàs de Leibzig, on treballava el mestre Bach.
1- Magnificat anima mea Dominum (la meva ànima magnifica al senyor)
Gran cor d'entrada de l'obra. Bach mostra tot un desplegament de recursos orquestrals i vocals. El cor entona una melodia plena de melismes que desenvoca en un aclamat Magnificat!
2- Et exultavit spiritus meus in Deo salutari meo (el meu esperit celebra Déu que em salva,)
Ària de Soprano segona. Molts melismes (notetes cantades ràpidament sobre una sola síl·laba) i aire alegre. Escolta aquesta soprano que malgrat el llarg fiato de les frases acaba la darrera nota de les frases amb plenitud. Tal i com era habitual antigament, el director dirigeix les àries desde l'orgue, la consola (teclat) del qual està situat al centre de l'orquestra.
3 i 4- Quia respexit humilitatem ancillæ suæ: ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes. (perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,)
Ària de Soprano primera de gran delicadesa. Bach combina la penetrant intensitat sonora de l'oboè amb la brillantor serena de la veu de Soprano obtenint un resultat de gran bellesa (en aquest sentit us recomano també el Concert per a violí i oboè del mateix Bach). Fixa't com s'entrellacen la veu i l'oboè. Un acaba la frase i l'altre la recull amb compte en un subtil joc contrapuntístic tramat amb intel·ligència. Intenta escoltar només un del dos... realment quin és el protagonista? Es tracta realment d'una ària o un duet?
L'ària es fusiona de sobte en un cor (minut 2:18) que repeteix insistentment Omnes generationes. Música contrapuntística coronada per una cadença suspensiva (minut 3:16) i un final en textura homofònica.
5- Quia fecit mihi magna qui potens est, et sanctum nomen eius. (perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant,)
Ària de Baix on aquest ha de lluir greus i melismes ràpids. Però per què l'acompanyament és tan senzill a nivell instrumental? Doncs perquè el baix continu format per violoncel i orgue proporcionen un sentit simbòlic a la música: el text cantat fa referència al sant nom de Déu, i en els oratoris, quan "parla" Jesús el baix continu és amb orgue i no amb clavecí com es faria habitualment. Així es dóna un aire més celestial i diví a la música. En aquesta ària, a diferència de les de la resta del Magnificat, on l'acompanyament és enriquit per un instrument solista o pel conjunt de l'orquestra, s'ha volgut realçar el sentit del text amb aquesta "referència celestial" musical.
6- Et misericordia eius a progenie in progenies timentibus eum. (i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació.)
Duet de Contralt i Tenor. Una rara combinació de veus, en un dels més bells jocs melòdics mai creats. Una obra que cal escoltar amb els ulls tancats...
7- Fecit potentiam in bracchio suo, dispersit superbos mente cordis sui. (Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu,)
Cor de gran contundència i animositat. Sorprenent cadença al minut 1:11 per acabar amb una coda final que concentra tot l'esplendor del Barroc (minut 1:31 no et perdis el desplegament de trompeteria!)
Al minut 1:48 podem escoltar un Gloria, una de les obres vocals que el mateix Bach va retirar abans de la publicació del Magnificat.
8- Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles. (derroca els poderosos i exalta els humils;)
Ària de tenor. Poderosa ària de caràcter resolt i brillant. Sobretot, no escoltis només el solista. L'orquestra reserva detalls sorprenents.
9- Esurientes implevit boniset divites dimisit inanes (omple de béns els pobres,i els rics se'n tornen sense res.)
Ària de contralt. La lleugeresa de les flautes travesseres combinada amb la densa veu de contralt converteixen aquesta ària en una rara i meravellosa perla.
10- Suscepit Israel puerum suum recordatus misericordiæ suæ, (Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares;)
Trio per a dues Sopranos i Contralt, en aquest cas interpretada per les dones del cor. Altra vegada Bach se'ns emporta cel amunt. (minut 0:00 a 1:52)
11- Sicut locutus est ad patres nostros, Abraham et semini eius in sæcula. (s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.) (minut 1:53 a 3:05)
Cor en forma de Fuga.
12- Gloria Patri, et Filio, et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio, et nunc, et semper, et in sæcula sæculorum. Amen. (Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant. Com era en el principi, ara i sempre, pels segles dels segles. Amén.) (minut 3:06 a 4:56)
Cor final del Magnificat. Bach utilitza motius ascendents per la paraula Gloria que acaben amb acords brillants. Després utilitza la mateixa fórmula però fent en sentit descendent. A continuació l'orquestra ens introdueix el fragment coral final ple d'energia i brillantor.
Parts 10, 11, i 12 del Magnificat
Sens dubte una obra imprescindible.
Et recomano una altra bona versió que corre per la xarxa dirigida per Nikolaus Harnoncourt i interpretada al Musikverein de Viena. El tempo, més lent, li dóna un aire més cerimoniós. El so i la imatge són excel·lents i hi ha unes boniques vistes del Musikverein (on es fa el concert de valsos de principis d'any que es retransmet per televisió a tot el món). Et deixo un link del primer número perquè jutgis tu mateix/a i puguis escoltar tota l'obra a partir d'ell.
En l'època Barroca van proliferar un tipus de peça anomenades Oratori, obres de gran format i temàtica religiosa que s'interpretaven en ocasions especials com nadal, setmana santa o bé per festivitats religioses o nacionals locals. Eren, per tant, grans esdeveniments musicals.
L'Oratori és una història bíblica cantada, sovint de l'Antic Testament, que inclou solistes, cor i orquestra. Fins aquí podríem dir que "és com una òpera" però amb la diferència que en primer lloc l'oratori no es representa ni hi ha decorats ni els personatges van "disfressats", i en segon lloc que és de tema religiós.
Anem a parlar dels elements que conformen l'oratori: Ària, recitatiu, cor i coral
Parts per a solista: Soprano, Contralt o Contratenor, Tenor i Baix
Ària: peça per a solista de gran lluïment vocal amb acompanyament d'orquestra. S'inicia amb una introducció orquestral. Expressa un sentiment o idea d'un personatge concret com Mª Magdalena, la Mare de Déu, un Deixeble... Hi ha àries d'oratori d'una dificultat superior a moltes àries d'òpera.
Recitatiu: peça per a solista on s'explica (o recita) els fets de la narració. No és un fragment lluït, vocalment, ja que el cantant "sembla que parli". Destaca la figura del narrador, que acostuma a ser un tenor. Aquest introdueix frases dels personatges i breus diàlegs entre ells. La veu s'acompanya del baix continu format per violoncel i clavecí tret de la figura de Jesús, que per donar-li un toc més celestial s'acompanya per un baix continu format per violoncel i orgue o bé un coixí de violins.
Parts per a cor: generalment cor de veus mixtes (S, C, T, B)
Cor: Fragment on el cor representa un personatge col·lectiu (els jueus, els fidels, els soldats...) a qui el narrador ha introduït en la narració. Sovint són fragments d'alta dificultat tècnica, amb contrapunt, ritme ràpid, parts fugades, etc. L'orquestra acompanya vistosament.
Coral: Fragment on el cor no representa cap personatge en concret, sinó la consciència dels fidels, de l'església. Es tracta d'un moment de pregària, de reflexió davant els fets narrats. El temps de la narració s'atura i l'acció no avança. La música és tranquil·la, de textura homofònica (sense contrapunt), el text s'entén clarament i l'orquestra dobla les veus fent un coixí sonor de fons. Els corals dels oratoris eren ja coneguts pels oients, i això els proporcionava un moment de repòs davant la novetat de la resta de l'obra.
Anem a escoltar les parts de l'Oratori i veuràs com s'engalzen les unes amb les altres per conformar l'obra. Prenem d'exemple els primers números de la Passió segons St. Joan de J. S. Bach:
1- Cor Inicial 0:00 a 8:15. Gran cor inicial amb rica introducció d'orquestra.
2- Recitatiu 8:26 a 9:37 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
3- Cor 9:37 a 9:47 - Els soldats
4- Recitatiu 9:48 a 10:28 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
5- Cor 10:28 a 10:37 - Els soldats
6- Recitatiu 10:37 a 10:58 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
7- Coral 10:59 a 11:47 - Consciència dels fidels exalcen l'amor de Jesús
8- Recitatiu 11:48 a 12:54 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
9- Coral 12:55 a 14:33 - Consciència dels fidels
10- Recitatiu 14:34 a 14:33 - Narrador (tenor)
A 1:16:00 hi podeu escoltar una de les àries més boniques de la passió segons St. Mateu. Es tracta de lària de contralt (aquí interpretada per un contratenor) amb la que es lamenta de la mort de crist. L'ària sempre va introduïda per l'orquestra i el text es repeteix diverses vegades.
Degut a les dimensions instrumentals (alguns poden implicar més de 300 músics) i la seva llarga durada (molts d'ells duren més de dues hores), l'oratori es reservava per a les grans ocasions religioses i socials de l'any. Cal aclarir que els oratoris de setmana santa, els que narren la passió i mort de crist reben el nom de Passió malgrat són oratoris amb la mateixa estructura i elements que els altres.
Bach i Händel són els compositors que destaquen en la producció d'oratoris. Bach no en va fer gaires, però tots ells d'una qualitat excepcional: l'Oratori de Nadal, la Passió segons St. Joan, i la magnífica Passió segons St. Mateu. A Anglaterra Händel va escriure uns 26 oratoris (en anglès, italià i algun en alemany), molts d'ells amb fragments musicalment destacables. Ara bé, el més conegut de tots és El Messies, amb el majestuós i elegant Al·leluia
Johann Sebastian Bach Passió segons St. Mateu BWV 244
Església de St. Tomas de Leipzig,
on Bach va treballar de 1623 a 1750
Aquest Oratori és de una de les obres cabdals de la història de la música. Narra la Passió i mort de Crist pel qual sovint és interpretada durant la Setmana Santa o per Quaresma. Està escrita en Alemany, tal i com es feia a les esglésies luteranes com la de St. Tomàs de Leipzig, on treballava Bach.
La primera interpretació de la Passió segons St. Mateu fou el divendres sant de 1729 (o segons alguns autors el 1727) a l'església de St. Tomàs. La complexitat de la música i sobretot el seu estil operístic amb àries molt treballades i molts fragments de solistes, va fer que l'obra no fos gaire apreciada pel públic. Sembla ser que tampoc els membres del cor van estar a l'alçada de l'obra. Tot i la revisió que el mestre va fer de l'obra, aquesta no va ser acceptada i a la mort del mestre va caure en l'oblit (com de fet quasi tota la seva obra).
El 1829, és a dir, un segle més tard de la primera interpretació, un jove Felix Mendelssohn (compositor i director d'orquestra) va recuperar-la i la posà en escena a Berlín en una versió abreujada (si tenim en compte que l'original dura entre dues hores i mitja i tres hores). L'èxit fou rotund i immediat: la Passió Segons St. Mateu es reconeixia com una obra mestra i, mica en mica, el nom i la figura de Bach sortia de les tenebres.
Et proposo alguns fragments (imprescindibles!) de la magnífica Passió segons St. Mateu en la interpretació de diversos solistes, el Collegium Vocale de Gant dirigits per Philippe Herreweghe. Es tracta d'una excel·lent versió de l'obra amb pocs intèrprets tots ells de gran nivell. No t'ho perdis!
OBRA COMPLETA
FRAGMENTS
Cor Inicial: Kommt, ihr Töchter, helft mir klagen
Ària per a Soprano: Blute nur, du liebes herz!
Ària per a Contralt o Contratenor: Erbarme dich, meine Gott.
Coral: O Haupt voll Blut und Wunden. Un dels corals més coneguts de Bach
Ària per a Baix: Mache dich, mein Herze, rein.
Cor Final: Wir setzen uns mit Tränen nieder und rufen
Sens dubte una magnífica obra. Danke schön Herr Bach
J. S. Bach Concert de Brandenburg nº 3 en Sol Major, BWV 1048. Malgrat es tracta d'un Concerto Grosso només consta de tres moviments Allegro - Andante - Allegro. Per a interpretar-lo calen 3 violins, 3 violes, 3 violoncels, i un contrabaix i el clavecí per a fer el baix continu.
Primer moviment Allegro
Segon moviment Andante
Curiosament d'aquest moviment només hi ha un compàs amb dos acords. Potser Bach pensava que els músics realitzarien una improvisació a partir d'ells, o potser no va tenir temps d'escriure el moviment sencer... Són misteris de la història que potser mai seràn aclarits... tan de bo li poguéssim preguntar al mestre!
Tercer moviment Allegro
Quina vitalitat que desprèn aquesta música, i que bé que s'ho passen els músics!
Us heu preguntat mai què cantava Orfeu quan amansia les feres? Com sonava aquella música tendra i encisadora que feia plorar les pedres? (pobres pedretes!). Qui havia posat en ordre aquelles notes perquè tinguessin un efecte així de màgic?. De ben segur, i jo no hi tinc cap dubte, Que Orfeu entonava Bach. Ara bé, si cantava Es ist vollbracht quan travessava amb barca l'Aqueront, o Erbarme dich davant d'Hades i Perséfone quan van prometre retornar-li la malaurada Euridice... això si que no ho sé amb seguretat.
Sigui com sigui la música de Bach és tan profunda, tan robusta i perfecta, com delicada i sentimental.
