Johann Sebastian Bach Magnificat en Re M BWV 243 Sens dubte podríem qualificar el Magnificat de Bach com una obra rodona en tots els sentits. Cadascuna de les dotze parts en què està dividit assoleix la perfecció més absoluta. Belles melodies on subtilment s'entrellacen veus i instruments, sorprenents girs harmònics, una rica orquestració, l'adequació del tempo, la intensitat musical lligada no només al text sinó a les paraules (en aquest sentit Bach ens demostra la seva mestria en els recitatius de la Passió segons St. Mateu), la combinació de timbres, el dinamisme en els fragments ràpids i la delicadesa profunda en els lents... fan que l'obra sigui tan perfecta que sembla haver existit desde la nit dels temps... El millor Bach en només mitja hora, una ària rere l'altra, alternant cors d'una solemnitat i perfecció corprenedora. 
Bach va compondre l'obra per al nadal de 1723 tot i que va ser publicada el 1733 amb alguns retocs (va canviar-ne la tonalitat de Mi b M a Re M i va suprimir-ne alguns cors) i finalment va destinar-la a la festa de la visitació de la Verge Maria el 2 de juliol.
No puc resistir la temptació (per mi no és possible) de proposar-te l'obra sencera en una gran interpretació dirigida per Ton Koopman amb els Amsterdam Baroque Orchestra and Soloists. A més, hi ha unes vistes espectaculars de l'església de St. Tomàs de Leibzig, on treballava el mestre Bach.
1- Magnificat anima mea Dominum (la meva ànima magnifica al senyor)
Gran cor d'entrada de l'obra. Bach mostra tot un desplegament de recursos orquestrals i vocals. El cor entona una melodia plena de melismes que desenvoca en un aclamat Magnificat!
2- Et exultavit spiritus meus in Deo salutari meo (el meu esperit celebra Déu que em salva,)
Ària de Soprano segona. Molts melismes (notetes cantades ràpidament sobre una sola síl·laba) i aire alegre. Escolta aquesta soprano que malgrat el llarg fiato de les frases acaba la darrera nota de les frases amb plenitud. Tal i com era habitual antigament, el director dirigeix les àries desde l'orgue, la consola (teclat) del qual està situat al centre de l'orquestra.
3 i 4- Quia respexit humilitatem ancillæ suæ: ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes. (perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,)
Ària de Soprano primera de gran delicadesa. Bach combina la penetrant intensitat sonora de l'oboè amb la brillantor serena de la veu de Soprano obtenint un resultat de gran bellesa (en aquest sentit us recomano també el Concert per a violí i oboè del mateix Bach). Fixa't com s'entrellacen la veu i l'oboè. Un acaba la frase i l'altre la recull amb compte en un subtil joc contrapuntístic tramat amb intel·ligència. Intenta escoltar només un del dos... realment quin és el protagonista? Es tracta realment d'una ària o un duet?
L'ària es fusiona de sobte en un cor (minut 2:18) que repeteix insistentment Omnes generationes. Música contrapuntística coronada per una cadença suspensiva (minut 3:16) i un final en textura homofònica.
5- Quia fecit mihi magna qui potens est, et sanctum nomen eius. (perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant,)
Ària de Baix on aquest ha de lluir greus i melismes ràpids. Però per què l'acompanyament és tan senzill a nivell instrumental? Doncs perquè el baix continu format per violoncel i orgue proporcionen un sentit simbòlic a la música: el text cantat fa referència al sant nom de Déu, i en els oratoris, quan "parla" Jesús el baix continu és amb orgue i no amb clavecí com es faria habitualment. Així es dóna un aire més celestial i diví a la música. En aquesta ària, a diferència de les de la resta del Magnificat, on l'acompanyament és enriquit per un instrument solista o pel conjunt de l'orquestra, s'ha volgut realçar el sentit del text amb aquesta "referència celestial" musical.
Duet de Contralt i Tenor. Una rara combinació de veus, en un dels més bells jocs melòdics mai creats. Una obra que cal escoltar amb els ulls tancats...
7- Fecit potentiam in bracchio suo, dispersit superbos mente cordis sui. (Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu,)
Cor de gran contundència i animositat. Sorprenent cadença al minut 1:11 per acabar amb una coda final que concentra tot l'esplendor del Barroc (minut 1:31 no et perdis el desplegament de trompeteria!)
Al minut 1:48 podem escoltar un Gloria, una de les obres vocals que el mateix Bach va retirar abans de la publicació del Magnificat.
Ària de tenor. Poderosa ària de caràcter resolt i brillant. Sobretot, no escoltis només el solista. L'orquestra reserva detalls sorprenents.
Ària de contralt. La lleugeresa de les flautes travesseres combinada amb la densa veu de contralt converteixen aquesta ària en una rara i meravellosa perla.
10- Suscepit Israel puerum suum recordatus misericordiæ suæ, (Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares;)
Trio per a dues Sopranos i Contralt, en aquest cas interpretada per les dones del cor. Altra vegada Bach se'ns emporta cel amunt. (minut 0:00 a 1:52)
11- Sicut locutus est ad patres nostros, Abraham et semini eius in sæcula. (s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.) (minut 1:53 a 3:05)
Cor en forma de Fuga.
12- Gloria Patri, et Filio, et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio, et nunc, et semper, et in sæcula sæculorum. Amen. (Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant. Com era en el principi, ara i sempre, pels segles dels segles. Amén.) (minut 3:06 a 4:56)
Cor final del Magnificat. Bach utilitza motius ascendents per la paraula Gloria que acaben amb acords brillants. Després utilitza la mateixa fórmula però fent en sentit descendent. A continuació l'orquestra ens introdueix el fragment coral final ple d'energia i brillantor.
Parts 10, 11, i 12 del Magnificat
Sens dubte una obra imprescindible.
Et recomano una altra bona versió que corre per la xarxa dirigida per Nikolaus Harnoncourt i interpretada al Musikverein de Viena. El tempo, més lent, li dóna un aire més cerimoniós. El so i la imatge són excel·lents i hi ha unes boniques vistes del Musikverein (on es fa el concert de valsos de principis d'any que es retransmet per televisió a tot el món). Et deixo un link del primer número perquè jutgis tu mateix/a i puguis escoltar tota l'obra a partir d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada