La Forma-Sonata

En el Classicisme (segona meitat del segle XVIII) la bellesa d'una obra depèn, en part, de la seva perfecció formal. Apareix la Forma-Sonata, que s'utilitza com a estructura musical en el primer moviment de peces instrumentals. Aquestes peces estan formades per quatre moviment que, generalment, són:

I. Allegro: moviment ràpid que segueix l'estructura de Forma-Sonata.

II. Adagio: moviment lent. També pot ser un Andante

III. Minuet: dansa en compàs 3/4 molt de moda en els segles XVII i XVIII

IV. Allegro: moviment ràpid que sovint segueix l'estructura de Rondó

Segons la seva instrumentació, la peça, s'anomena: 

• Simfonia: peça per a orquestra
• Sonata: peça per a un instrument de tecla (piano, clavecí) o bé un instrument melòdic amb acompanyament (violí i piano, flauta i baix continu, etc)
• Trio: peça per a tres instruments (violí, violoncel i piano)
• Quartet de Corda: peça per a dos violins, viola i violoncel
• Quintet: peça per a cinc instruments (quartet de corda i piano)

La Forma-Sonata s'utilitza durant el Classicisme, i s'abandona parcialment durant el Romanticisme. És a dir, en el segle XIX es continua utilitzant com a base estructural que els compositors transformen segons el seu parer. Aquí, però ens dedicarem a la Forma-Sonata en el sentit "d'estructura" que en el Classicisme se segueix de manera força estricta.

La Forma-Sonata segueix el següent esquema:

Seguim aquesta estructura en una de les peces més escoltades de la història de la música, la Petita música nocturna de Mozart. El primer moviment, Allegro, segueix una estructura de Forma-Sonata perfecta:

EXPOSICIÓ: es presenten dos temes A i B que s'enllacen amb un fragment anomenat Pont

• 0:10 a 0:48 Tema A en Sol M (Tònica). Molt rítmic i vital
• 0:49 a 1:04 Pont que té la funció d'enllaçar els dos temes A i B
• 1:05 a 1:49 Tema B en Re M (dominant de Sol). Més suau i graciós
• 1:50 a 3:20 Repetició de A pont B, és a dir, tot el que hem escoltat fins ara.

DESENVOLUPAMENT: es transformen els temes presentats a l'exposició combinant-los com el compositor desitgi. Es pot canviar les melodies, fragmentar els temes, alterar el ritme o, el que és més habitual, anar canviant la tonalitat de la música (modulació). En altres paraules, el compositor té tota la llibertat per fer amb la seva música el que vulgui.

• 3:21 a 3:53 Desenvolupament molt curt. Comença amb els primer motiu del tema A que es repeteix dues vegades canviant de tonalitat. Apareix el graciós fragment del Tema B que modula fins conduir-nos en sentit ascendent (i magistralment!) amb la Reexposició.

REEXPOSICIÓ: Es repeteix l'Exposició però amb dos canvis: els temes són en la mateixa tonalitat i al final s'afegeix una coda

• 3:53 a 5:25 Tornem a escoltar la mateixa música que en l'Exposició A pont B, però ara els dos temes són en la mateixa tonalitat (Sol M). El compositor té la mestria de fer que l'oient no noti aquests canvis.
• 5:25 a 5:35 CODA final (cua, en Italià)

Si vols escoltar tota la peça no et perdis l'article de la Petita música nocturna de Mozart d'aquest mateix blog.