I ara interpretada per la famosa família trapp...
No et perdis aquest anunci on Johannes Brahms ven... cereals per esmorzar!
dimarts, 18 de desembre del 2012
dissabte, 27 d’octubre del 2012
Opera metal o Symphonic metal
És tarda de tempesta, el cel s'ha enfosquit sobtadament, retrunyen cel enllà llamps i trons, i una llum esmorteïda entra per la finestra. Selecciono una cançó. Soroll de guitarres, cops de bateria... metal cent per cent! i de sobte, una veu delicada, quasi angelical, irromp transportant-me a un altre món. Bosc misteriós habitat per elfs i fades, heroïnes amb cotilla i monstres alats. Un món on les històries èpiques hi tenen lloc, un món on ressonen, enllà, les veus gòtiques de l’òpera metal.
El Simphonic metal combina diversos estils: bases orquestrals de metal, acords de guitarra del Gothic metal, i l’ús de la veu impostada.
Els cantants són habitualment dones (soprano o mezzo) tot i que alguns grups combinen la veu de soprano amb una veu masculina, per aportar un toc mes de duresa. Hi ha cantants que s’han convertit en veritables “dives” del metal. Destaquen Tarja turunen ( que esta considerada La millor cantant de simphobic de tots els temps); Simone simons, mezzosoprano i cantant d’Epica un dels grups pioners en aquest estil; i Heidi Parvainen, cantant del grup Amberian Dawn.
Epica Cry for the moon
Nightwish Nightquest
Nightwish ha gravat el seu darrer CD amb l’orquestra simfònica de Londres i la cantant Tarja Turunen com a solista.
Amberian dawn Valkyries
Nightwish Wishmaster
No et perdis aquest vídeo amb dibuixos Manga, t’encantarà!
Escrit per Maria Olivé
dimarts, 23 d’octubre del 2012
A capella!
Ara són molt de moda les cançons A capella, és a dir, sense acompanyament instrumental. S'utilitzen diverses tècniques com el beat box (capsa de batecs), la percussió corporal i l'Scat (imitació d'instruments amb la veu que té origen en el Jazz clàssic).
Vols veure'n i sentir-ne el resultat? és fantàstic!!
Vols veure'n i sentir-ne el resultat? és fantàstic!!
Per cert! l'expressió a capella té un origen religiós, de quan en l'època del Renaixement no es permetia que a l'església s'acompanyés la música cantada amb instruments. Clica aquí i escolta el segon vídeo
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Guido d'Arezzo. Ut queant laxis
Guido d'Arezzo era un monjo italià que tenia un gran problema: al seu monestir es cantava molt cant gregorià, però a ell li costava. No afinava prou bé i no trobava la nota, quan la necessitava.
Per això va inventar un truc: a partir d'un poema de lloança a Sant Joan va fer una melodia on cada vers començava amb una nota diferent de l'escala. Així, quan volia trobar l'afinació d'una nota, cantava ràpidament la cançó i... l'afinava!
Guido devia explicar el seu "truc" als monjos que es trobaven com ell. La formula va tenir tant èxit que es va anar esteneeeent i esteneeeent... amb una particularitat: ja no calia cantar tota la cançó per trobar la nota, només la primera síl·laba de cada vers... i fixa-t'hi! així és com va sorgir el nom de les notes!
diumenge, 14 d’octubre del 2012
La Veu Humana. Baix
W. A. Mozart. La flauta màgica. O Isis und Osiris
No et perdis aquesta famosa escena del Don Giovanni de Mozart amb dos barítons i un baix (el fantasma)
W. A. Mozart. Don Giovanni. Escena del Commendatore
dissabte, 13 d’octubre del 2012
divendres, 12 d’octubre del 2012
La Veu Humana. Tenor
G. Puccini. Tosca. E lucevan le stelle
R. Leoncavallo. Pagliacci. Vesti la giubba
Puccini. Turandot. Nessun dorma
dijous, 11 d’octubre del 2012
dimecres, 10 d’octubre del 2012
La Veu Humana. Mezzosoprano
Mozart. Les noces de Fígaro. Ària Voi che sapete
G. Bizet. Carmen. Habanera
Rossini. Il barbiere di Siviglia. Una voce poco fa
Què t'ha semblat aquesta Mezzosoprano?
Té una tessitura amplíssima i canta amb gran sentit de l'humor!
dimarts, 9 d’octubre del 2012
La Veu Humana. Soprano
W. A. Mozart. La Flauta Màgica. Ària de la Reina de la nit
G. Puccini. Giani Schichi. Ària O mio babbino caro
Bellini. Norma. Casta Diva
dilluns, 8 d’octubre del 2012
La Veu Humana. Contralt
G. F. Händel. Xerxes. Ària Ombra mai fu
G. F. Händel. Rinaldo. Ària Cara Sposa
dimarts, 18 de setembre del 2012
l'origen de la música
Qui fou el primer ésser humà que va fer música? Potser un jove, cercant pedres, en va fer picar dues i li va agradar; o una noia recollint fruits va adonar-se de l'agradable remor en trepitjar les fulles; una vella cantussejà per distreure's tot mirant l'infinit de la sabana, o un vell, que intentava calmar la jovenalla...
No ho sabem ni ho sabrem mai, això. La música és tan vella com els humans, arrenca de la nit dels temps, el seu origen és incert.
I com era, aquella primera música? un balbuceig, una seqüència rítmica més o menys ordenada? Tampoc ho sabem.
Enmig de tanta foscor, ens il·luminen les societats que encara avui viuen en un estadi primitiu. Fan una música rítmica, viva, dansada, dedicada als déus i les ànimes de la natura. Es vesteixen i imiten els moviment dels animals. Música ritual, vital i genuïna.
dilluns, 4 de juny del 2012
Com es fan els instruments?
Com es fan els instruments? Descobreix-ho en aquests vídeos del programa "Así se hace" del Discobery Channel!!
Piano de cua
Banjo
Tambor
N'hi ha més si els cerques a youtube!
Gràcies Pau Vila
diumenge, 3 de juny del 2012
Chopin, petites obres per a piano
El gran pianista Polonès Fréderic Chopin, encarna l'esperit Romàntic en la seva música per a piano sol:
Preludi Opus 28 nº 4
Estudi Opus 10 nº 3 interpretat per Lang Lang
Nocturn Opus 20 interpretat per Szpilman,
el pianista que va sobreviure al gueto de Varsòvia.
divendres, 1 de juny del 2012
Schubert. Fruhlingstraum
Franz Schubert. Die Winterreise Op.89, XI. Fruhlingstraum.
El Baríton Dietrich Fischer Dieskau interpreta aquest meravellós lied ric en matisos musicals i sentimentals.
Ich träumte von bunten Blumen,
So wie sie wohl blühen im Mai;
Ich träumte von grünen Wiesen,
Von lustigem Vogelgeschrei.
Und als die Hähne krähten,
Da ward mein Auge wach;
Da war es kalt und finster,
Es schrieen die Raben von Dach.
Doch an den Fensterscheiben,
wer malte die Blätter da?
Ihr lacht wohl über den Träumer,
Der Blumen im Winter sah?
Ich träumte von Lieb’ um Liebe,
von einer schönen Maid,
von Herzen und von Küssen,
von Wonne und Seligkeit.
Und als die Hähne krähten,
da ward mein Herze wach;
Nun sitz ich hier alleine
Und denke dem Traume nach.
Die Augen schlieβ ich wieder,
noch schlägt das Herz so warm.
Wann grünt ihr Blätter an Fenster?
Wann halt? Ich mein Liebchen im Arm?
|
Jo somniava amb flors de colors
Aquelles que esclaten al Maig
Jo somniava amb verds turons
I joiosos cants d’ocell.
I quan els galls cantaren
Els meus ulls s’obriren
Tot era fred, en ombra
Els corbs cridaven per tot.
Però, a l’ampit de la finestra,
qui ha dibuixat aquestes fulles?
Us podeu riure del somniador
Que va veure flors a l’hivern.
Jo somniava l’amor per amor
D’una bella noia,
de carícies i besades,
de joia i felicitat.
I quan els galls cantaren
Mon cor es desvetllà.
Estic sol, aquí a baix
I rememoro el meu somni.
Tanco els ulls altra vegada;
Mon cor batega ardent.
Quan les fulles creixeran verdes a la finestra?
Quan abraçaré la meva estimada?
|
dijous, 31 de maig del 2012
Mendelssohn, Lied Auf Flugeln des Gesanges
Félix Mendelssohn, Lied Auf Flugeln des Gesanges. Una melodia màgica, encantadora, un dels lieder més bells mai escrits. Escolta'l interpretat per la gran soprano catalana Victòria del Àngels. La seva veu fina i transparent és ideal per expressar mil i un matisos.
Aquí tens la lletra amb la traducció perquè puguis seguir-la millor
Auf Flügeln des Gesanges,
Herzliebchen, trag ich dich fort, Fort nach den Fluren des Ganges, Dort weiß ich den schönsten Ort; Dort liegt ein rotblühender Garten Im stillen Mondenschein, Die Lotosblumen erwarten Ihr trautes Schwesterlein. Die Veilchen kichern und kosen, Und schaun nach den Sternen empor, Heimlich erzählen die Rosen Sich duftende Märchen ins Ohr. Es hüpfen herbei und lauschen Die frommen, klugen Gazelln, Und in der Ferne rauschen Des heiligen Stromes Well'n. Dort wollen wir niedersinken Unter dem Palmenbaum, Und Liebe und Ruhe trinken, Und träumen seligen Traum |
Amb les ales del meu cant,
Et duré molt lluny, estimat;
a la vorera del Ganges conec un lloc esplèndid i ombrejat. Allà creix un frondós jardí,
en silenci sota l’esplendor de la lluna
La flor de lotus espera
la seva germana estimada.
Allí parlen les pàlides violetes,
i somriuen carinyoses als estels;
Allí expliquen les roses,
les seves històries oloroses.
Allí, escoltant la remor, s’atura la gasela; allí, amb dolç murmuri, flueix el Riu Sant. Reposa allí, estimat sota l’ombra de les palmes, L’amor i la felicitat porten a somniar unides les nostres ànimes. |
Una curiosa versió per a trompeta... amb dibuixos manga!
dimecres, 30 de maig del 2012
Schubert, Serenata
El Romanticisme, amb el seu immens poder de suggestió ens fa explorar els móns més ocults de l'ànima
divendres, 25 de maig del 2012
Brahms, dansa hongaresa nº 5
J. Brahms. Dansa hongaresa nº 5 en Sol m. Deixa’t endur pel vaivé apassionat d’aquesta música. La bellesa de la melodia, inspirada en la música tradicional hongaresa i la música zíngara (gitanos de l’est d’Europa), s’enriqueix amb variacions continus de tempo i efectes de matís espectaculars!
(original per a piano, orquestrada per Antonín Dvořák)
(original per a piano, orquestrada per Antonín Dvořák)
Tomomi Nishimoto - Brahms : Hungarian Dance No. 5
Canvis tempo, combinació de melodies, gran orquestra, efectes de matís, melodia hongaresa
Escolta aquesta versió modernitzada pel violinista David Garrett
dijous, 24 de maig del 2012
dimecres, 23 de maig del 2012
Puccini, Madama Butterfly. Un bel dí vedremo
Giacomo Puccini, Madama Butterfly. Ària Un bel dí vedremo. Han passat tres anys des que el marit de la japonesa Butterfly, un tinent naval americà, va marxar. Al poble ella intenta convèncer tothom que estan equivocats: ell tornarà i es quedarà a viure al Japó amb el fill que han tingut. Butterfly parla amb Suzuki, la seva serventa, i li explica com serà aquell dia (Un bel dí vedremo).
I realment ell tornarà, sí, però amb la seva dona americana i el seu fill americà, i torna no per quedar-se amb Butterfly, sinó per emportar-se el nen als EUA. Butterfly s’avergonyeix d’haver viscut en l’engany durant tant de temps... i es traurà la vida.
divendres, 9 de març del 2012
Bach. Tocata i Fuga en Re menor BWV 565
Una de les obres per a orgue més conegudes del mestre Bach és la Tocata i Fuga en Re menor BWV 565.
La Tocata era una peça específica per a instruments de teclat. Consta d'un sol moviment i sovint servia com a introducció d'una Fuga.
La Fuga és una peça també en un sol moviment que es basa en la imitació d'un motiu melòdic, en diferents tonalitats (agut, mig, greu...). Es considera la Fuga com la culminació de les tècniques contrapuntístiques, i Bach el seu més alt representant.
https://www.youtube.com/watch?v=Nnuq9PXbywA
dijous, 8 de març del 2012
Bach. Variacions Goldberg
L'any 1742 J. S. Bach va escriure una de les seves obres cabdals, les Variacions Goldberg.
S'estructura com un Tema amb Variacions. Es presenta un tema musical que es va repetint diverses vegades però amb algun canvi en la melodia, ritme, tonalitat, etc. A vegades els canvis són tan grans que costa molt reconèixer res del tema. Això és perquè el que queda hi és amagat a l'evidència.
En les Variacions Goldberg, Bach ens presenta un tema preciós, tranquil i bellíssim. Per això cal escoltar-lo sencer, sense fer res, per poder-ne copsar l'essència més íntima.
Després el tema es repeteix fins a 30 vegades! i cada vegada diferent, amb una riquesa mai vista en un tema amb Variacions. Com sempre, Bach, arribant als racons més perfectes i inexplorats de la música.
L'obra fou un encàrreg del compte von Keyserlingk, que patia insomni, perquè el seu clavecinista J. G. Goldberg l'entretingués per la nit. El compte quedà tan complagut per l'obra, que pagà a Bach una copa d'or plena de monedes que eren l'equivalent al sou de tot un any a l'església de St. Tomàs de Leibzig on treballava.
Escolta les variacions Goldberg. Si ets nou en això de la música de Bach escolta l'Ària (o tema principal) i dues variacions més. A verure si t'hi enganxes!
dimarts, 6 de març del 2012
Bach. L'Art de la Fuga. Die Kunst der Fuge
J.S. Bach. L'Art de la Fuga és una obra monumental per a orgue a través de la qual Bach assoleix la fita màxima en la composició d'aquesta forma tan complexa. Bach demostra que és el mestre indiscutible en la composició contrapuntística. Pren unes poques notes i, a cada fuga, les presenta d'una forma diferent, creant una obra nova on altres ja haurien esgotat les idees.
l'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3.Fuga a tres veus.
Aquest muntatge ens permet seguir visualment el Subjecte de la fuga (cadena de rodones) al mateix temps que veiem les mans de l’organista.
Està interpretat amb un orgue elèctric.
https://youtu.be/ZdCuA7SbzaM
Està interpretat amb un orgue elèctric.
https://youtu.be/ZdCuA7SbzaM
A manca d'una bona versió per a orgue a la xarxa aqui pots escoltar una selecció de fugues de l'Art de la Fuga en una versió per a quartet de corda interpretada per The New Dutch Academy and Simon Murphy
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 1
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 2
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 9
Utilitza el mateix subjecte (motiu base de la fuga) que el Contrapunt nº 1
L'Art de la Fuga. Contrapunts nº 6 i 7
En una versió orquestral de gran força expressiva, interpretada per Die Akademie für Alte Musik de Berlín
I ara, una Fuga que forma part del Concert de Brandenburg nº 2 en Fa major BWV 1047.
El tercer moviment d’aquest concert, Allegro assai, està construït en forma de fuga a 5 veus!
Et proposo un joc. Seguint l’esquema pots seguir les entrades del subjecte.
Ara bé, falten els subjectes 3, 8 i 12. Ets capaç de trobar-los?
dimarts, 28 de febrer del 2012
Händel. Música Aquàtica
La Música Aquàtica és un conjunt de tres Suites orquestrals de G. F. Händel (Suite en Fa major HWV 348, Suite en Re major HWV 349 i Suite en Sol major HWV 350). Juntament amb les suites de la Música per als reials focs artificials, és l’obra instrumental més cèlebre del compositor alemany.
 |
Canaletto El riu Tàmesi amb la catedral de St. Paul el Lord Mayor’s Day 1848
|
La Música Aquàtica està formada per diverses peces curtes que segueixen ritmes de danses molt de moda a l’època. Tot i que Händel va compondre l’obra per a ser escoltada, aqui tens un Minuet (dansa galant francesa) i una Giga (dansa ràpida d’origen anglès) de la Música Aquàtica de Händel ballats en una reconstrucció a l’estil del segle XVIII amb vestits i instruments d’època.
Händel va compondre l’obra per al seu senyor, el rei Jordi I d’Anglaterra, qui volia fer un passeig pel Tàmesi amb un reduït nombre d’acompanyants ben escollit, i amb bona música. El 17 de Juliol de 1717 les barques van sortir a passejar, una d’elles carregada amb 50 músics anava a la deriva perfumant l’aire amb melodies de Händel.
 |
G.F. Händel i el rei Jordi I sobre el Tàmesi el 17 de juliol de 1717
pintat al segle XIX per E. J. Conrad Hamman
|
La crònica del diari de Londres ho explica així:
“Un dimecres cap a les vuit del vespre, el rei va embarcar a Whitehall en una barcassa descoberta, on també viatjava la duquessa de Bolton, la duquessa de Newcastle, la comtessa de Godolphin, la senyora Kilmanseck i el comte d’Orkney, i la comitiva remuntà el riu en direcció a Chelsea. Els acompanyaven moltes barcasses ocupades per personalitats importants, i el nombre d’embarcacions era tan gran que cobrien tota l’amplada del riu. Per als músics es disposà la barca d’una companyia de la city, i hi viatjaven una cinquantena d’instrumentistes de tota mena, que no van parar de tocar –mentre les embarcacions viatjaven a la deriva sense rems- des de Lambeth fins a Chelsea les simfonies més boniques, compostes especialment per a l’ocasió pel senyor Händel: sa majestat quedà tan complagut que va fer repetir la interpretació tres vegades en el viatge d’anada i tornada. A les onze de la nit, sa majestat desembarcà a Chelsey, on s’havia preparat un gran sopar, després del qual es va sentir un altre afinat concert que durà fins a les dues; seguidament sa majestat va emprendre el viatge de tornada, amenitzat igualment amb música fins al final.”
London Daily Courant, 19 de Juliol de 1717
T’imagines els músics enxubats a la barca? Sort que Händel va prescindir del clavecí!
I és clar calia anar repetint la peça sempre que el rei ho desitjava!
La crònica no parla del fred que van passar els músics, del mal d’esquena, del mareig dalt de la barca i les durícies als dits després de tocar durant gairebé vuit hores seguides... ni tan sols diu si van sopar.
Ara, la crònica tampoc descriu les boniques melodies, la justesa en el ritme i la variadíssima orquestració d’aquestes peces delicioses i brillants, plenes de la gràcia aristocràtica de Händel.
Respon les preguntes següents:
Respon les preguntes següents:
- Què és la música aquàtica de Händel?
- Què són la Giga i el Minuet?
- Per a qui va compondre l’obra Händel?
- Per a què servia aquesta música?
- En quines condicions el rei va escoltar aquesta obra?
- Et sembla que els músics ho van passar bé? Perquè?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)