Qui fou el primer ésser humà que va fer música? Potser un jove, cercant pedres, en va fer picar dues i li va agradar; o una noia recollint fruits va adonar-se de l'agradable remor en trepitjar les fulles; una vella cantussejà per distreure's tot mirant l'infinit de la sabana, o un vell, que intentava calmar la jovenalla...
No ho sabem ni ho sabrem mai, això. La música és tan vella com els humans, arrenca de la nit dels temps, el seu origen és incert.
I com era, aquella primera música? un balbuceig, una seqüència rítmica més o menys ordenada? Tampoc ho sabem.
Enmig de tanta foscor, ens il·luminen les societats que encara avui viuen en un estadi primitiu. Fan una música rítmica, viva, dansada, dedicada als déus i les ànimes de la natura. Es vesteixen i imiten els moviment dels animals. Música ritual, vital i genuïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada