Vivaldi. Les quatre estacions

 

Antonio Vivaldi era de Venècia. Era mossèn i
l'anomenaven il prette rosso perquè era pèlroig.

No em pots dir que no l’has escoltat mai sencera! Però si Les quatre estacions és l’obra més coneguda de Vivaldi i una de les més populars de la història de la música!!

Les quatre estacions op 8 (Le quattro stagioni en italià) és un conjunt de quatre concerts per a violí i orquestra del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i dos anys més tard, el 1725, va publicar-les a Amsterdam en el recull de dotze concerts anomenat Il Cimento dell'armonia e dell'inventione op. 8 (la lluita entre l’harmonia i la invenció).

Els primers quatre concerts s'anomenaren Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l'any. Cada concert segueix l'estructura habitual de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

Vivaldi utilitza de nou el solista estrella dels concerts barrocs: el violí. Les melodies plenes de figuracions, escales i virtuosismes tècnics del solista contrasten amb la frescor i el lirisme de les melodies d’orquestra.

Damunt la partitura de Les quatre estacions, Vivaldi va escriure anotacions per fer-nos saber què vol descriure en cada moment (el cant dels ocells, el riu que flueix, el retrunyir de la tempesta...).  Esdevé així la primera obra instrumental que segueix un programa, és a dir, que vol explicar quelcom concret. Amb això, Vivaldi, s’avançarà quasi un segle a l’eclosió de la música programàtica del Romanticisme.

Pots escoltar aquesta bonica versió de Les quatre estacions seguint les anotacions que féu Vivaldi. Llegeix-les sota el vídeo, on també tens indicat en quin minut comença cada moviment.

La jove violinista alemanya Julia Fischer, acompanyada per l’orquestra de Sant Martin in the fields, interpreta magistralment el paper solista en un marc incomparable, l’auditori del Jardí Botànic de Gales (National Botanical Gardens of Wales).

La Primavera

Concert nº 1 en Mi major, RV. 269

0:00 Allegro

Ha arribat la primavera i els ocells, la saluden amb el seu cant.

Les fonts flueixen al murmuri del vent.

El cel amb un mantell negre es cobreix, i llamps i trons anuncien tempesta (violí solista)

Però res ha passat, i els ocells tornen a cantar amb bell encant.

3:25 Largo

Sobre el prat florit, entre plantes frondoses, dorm el pastor amb son gos fidel.

El violí solista representa el pastor, la viola, els lladrucs del gos i l’orquestra, el retruny llunyà de la tempesta.

6:00 Allegro

Sota el cel blau, dansen nimfes i pastors alegrament.

La primavera irromp brillant en l’escena Pastoral.

L’Estiu

Concert nº 2 en Sol menor, RV. 315

Reflecteix la càrrega violenta i explosiva de les tempestes d’estiu.

La tempesta es descriu pas a pas tal i com la viu pastor.

0:00 Allegro non molto – Allegro

Sota el sol dur d’estiu, reposa l’home, el ramat, i crema el pi.

Canta el cucut i tot seguit la tórtora i la cadernera responen (violí solista).

Bufa el ventet, i el pastor sospira pel temor a la tempesta que lluny s’anuncia (orquestra).

5:28 Adagio e piano – Presto e forte

Desperta el pastor del son quiet (violí solista),

per por als llamps i trons llunyans (orquestra).

Vespes i mosques s’agiten, furioses.

7:30 Presto

La por es torna realitat. El cel grandiós s’il·lumina, es trinxa, per la tempesta.

Descripció plena de virtuosisme pel solista.

La Tardor

Concert nº3 en Fa major, RV. 293

Referències a la verema i la caça

0:00 Allegro

Ballant celebra el pagès la bona collita i el feliç benestar.

Algun abusa del licor, i l’aire tebi el convida a somniar.

El violí solista descriu amb escales descendents i ritmes desordenats l’embriaguesa del pagès, i amb notes llargues i dolces quan aquest s’adorm.

4:44 Adagio molto

Després de l’alegria del ball, i els excessos del vi,

els pagesos s’adormen tranquil·lament.

7:10 Allegro

A l’alba, el caçador surt entusiasmat amb corns, gossos i fusell.

Fuig corrent la fera malgrat li segueixen el rastre.

Espantada, cansada i ferida, la fera cau, morint, a terra

L’Hivern

Concert nº4 en Fa menor, RV. 297

Vivaldi concep aquest Concert per a tocar-lo a l’església.

Per això l’orquestra sona sovint sotto voce, per no destorbar els fidels que preguen.

Es descriu el vent gèlid de l’hivern, la pluja que cau lenta i l’ambient estàtic de la natura.

0:00 Allegro

Tremolor gelat entre la neu freda, i el sever bufar de l’horrible vent.

Córrer picant de peus a cada moment, i batre les dents de fred

3:37 Adagio

Passar a la vora del foc alegres i tranquils dies, mentre la pluja xopa el bosc.

La preciosa i llarga melodia del violí solista es basteix sobre el pizzicatto de l’orquestra, que evoca el lent caure de la pluja d’hivern.

5:56 Allegro

Caminar sobre el gel amb passa lenta per no ressolar i caure a terra.

Sentir udolar el vent en peu de guerra darrere les portes ben tancades.

L’hivern és això, però no passa res, també fa alegria.