Va, pensiero (vola pensament) és una obra coral del tercer acte de l’òpera Nabucco (1842). Aquesta obra va captivar tot Itàlia i fou el primer gran èxit del compositor Italià Giuseppe Verdi.
 |
| Giuseppe Verdi (1813-1901) |
El cor Va pensiero és el número més conegut d’aquesta òpera. La seva melodia meravellosa, amb un acompanyament orquestral magistral ple de matisos i força expressiva, l’ha convertit en una de les obres més interpretades de la història de la música.
Escolta-la en un impressionant muntatge del Metropolitan Opera House de Nova York:
Aquí tens la partitura per a interpretar-la amb flauta:
 |
| Teatro alla scala de Milà on es va estrenar l'òpera Nabucco de Verdi el 1842 |
L’òpera Nabucco es va estrenar el 9 de març de 1942 al Teatro alla scala de Milà, i el seu èxit fou immediat. Per una banda, el públic va reconèixer la qualitat musical de l'obra, i per l’altra van identificar-se amb els personatges de la història, ja que Itàlia passava per uns moments molt difícils.
En aquell moment, a mitjans del segle XIX, Itàlia estava dividida en nombrosos estats, i alguns territoris del nord es trobaven sota domini austríac. Des de feia anys els Italians desitjaven unificar els seus territoris en un sol estat Italià. Els partidaris del Risorgimento defensaven que la nova Itàlia seria governada per Vittorio Emanuele de Saboya (estat Italià del nord) qui esdevindria rei. Aquests lluitadors van identificar-se amb la història que explica l’òpera Nabucco de Verdi, on el poble jueu és vençut per el rei Nabucodonosor i els expulsa de la seva terra. En el seu exili, els jueus esclavitzats canten a cor el salm Va pensiero en record a la terra perduda a la qual somnien tornar.
En aquell moment, a mitjans del segle XIX, Itàlia estava dividida en nombrosos estats, i alguns territoris del nord es trobaven sota domini austríac. Des de feia anys els Italians desitjaven unificar els seus territoris en un sol estat Italià. Els partidaris del Risorgimento defensaven que la nova Itàlia seria governada per Vittorio Emanuele de Saboya (estat Italià del nord) qui esdevindria rei. Aquests lluitadors van identificar-se amb la història que explica l’òpera Nabucco de Verdi, on el poble jueu és vençut per el rei Nabucodonosor i els expulsa de la seva terra. En el seu exili, els jueus esclavitzats canten a cor el salm Va pensiero en record a la terra perduda a la qual somnien tornar.
Ben aviat, als territoris del nord d’Itàlia (dominats pels austríacs), el públic assistent a l’òpera demanava la repetició del cor Va pensiero, cosa que encenia els ànims de la gent. Finalment el govern austríac ho va prohibir. Això acabà convertint aquesta obra en un símbol per als lluitadors independentistes que l’entonaven pel carrer i després cridaven “Viva VERDI!” que significava “Visca Vittorio Emanuele Re D’Italia”. El Va pensiero es convertí en un cant contra l'opressió estrangera en què vivien. En especial frases com Oh mia patria sì bella e perduta (Patria meva, tan bella i perduda) ressonaven en els cors de molts italians.
 |
| Dues escenes del cor Va pensiero de l'òpera Nabucco de Verdi |
Aquest cor d'esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l'òpera. L'èxit de l'òpera perdura fins avui dia. És gravada i presentada en els teatres d'òpera amb una certa freqüència. També s’ha entonat en actes oficials com quan el 1990 a Xile el dictador Augusto Pinochet va deixar el poder i es va iniciar un període de democràcia.
Giuseppe Verdi (1813-1901) fou un compositor d’òpera Italià del segle XIX. Juntament amb l’Alemany Richard Wagner fou el millor compositor d’òpera de la seva època. Va compondré 28 òperes, entre les quals trobem alguns dels títols més populars del repertori líric, com Rigoletto, La Traviata, Il Trovatore, Aida, Don Carlo, Otello i Falstaff. També va escriure altres obres instrumentals i vocals i un imponent Requiem.
Aquest cor d'esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l'òpera. L'èxit de l'òpera perdura fins avui dia. És gravada i presentada en els teatres d'òpera amb una certa freqüència. També s’ha entonat en actes oficials com quan el 1990 a Xile el dictador Augusto Pinochet va deixar el poder i es va iniciar un període de democràcia.
Giuseppe Verdi (1813-1901) fou un compositor d’òpera Italià del segle XIX. Juntament amb l’Alemany Richard Wagner fou el millor compositor d’òpera de la seva època. Va compondré 28 òperes, entre les quals trobem alguns dels títols més populars del repertori líric, com Rigoletto, La Traviata, Il Trovatore, Aida, Don Carlo, Otello i Falstaff. També va escriure altres obres instrumentals i vocals i un imponent Requiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada