Quan el 1517 el monjo alemany Martin Luter clava a la porta de la catedral de Wittenberg les “95 tesis” on critica les pràctiques poc honestes de la cúria vaticana, inicia un camí sense retorn en les idees religioses. Es trencarà la ja feble estabilitat política d’Europa i durant dècades es generalitzaran les guerres de religió entre catòlics i protestants, així com la persecució i càstig d’heretges. Lluny de reconèixer els seus errors, l’església catòlica emprèn una croada per lluitar contra l’heretgia protestant. Paral·lelament se celebra El Concili de Trento (1545-1563), on es discuteixen els dogmes, l’organització interna de l’església, la forma de celebrar la litúrgia, etc.
Les discussions van arribar també a l’Art sacre i la música que sonava a l’església. Es va optar per una música bàsicament vocal, amb text en llatí, interpretada per cors i solistes professionals masculins (és a dir, el poble no cantava i les dones encara menys... amb la boca tancada!).
La nova música, anomenada “de la Contrareforma” seguia una estètica pietosa, delicada, de ritme contingut i ressò celestial, que animés les rudes ànimes del poble a entrar en contacte amb Déu. El contrapunt, tant de moda en la música profana del moment (madrigal, chanson) hi és però controlat, de manera que “no embruti” la transparència de les harmonies i s’entengui el sentit del text, de la pregària.
Fixa’t com en aquest Sanctus el contrapunt hi és controlat de manera que el text es pot seguir molt bé.
William Byrd. Sanctus de la missa a 4 veus.
Un dels representants més importants de la música sacra de la Contrareforma fou l’espanyol Tomás Luis de Victoria. Va aprendre el nou estil musical a Itàlia de la mà de Palestrina, i després va tornar a Espanya, on va tenir gran reconeixement dins els cercles religiosos. La seves obres són exclusivament sacres.
Escolta una de les seves obres més conegudes, el motet O magnum mysterium. Seguint la lletra pots descobrir quin és aquest “gran misteri” al que es refereix:
O magnum mysterium, et admirabile sacramentum, ut animalia viderent Dominus natum, jacentem in praesepio. O beata Virgo, cuius viscera meruerunt portare Dominum Iesum Christum. Alleluia, alleluia. | ¡Oh gran misteri i admirable sagrament, que els animals veiessin al Senyor nascut, estirat en un pessebre! O benaurada Verge, les entranyes de la qual van merèixer dur a Jesucrist, el Senyor. Al·leluia, al·leluia. |
T. L. Victoria. O Magnum mysterium
Escolta aquesta joia musical del renaixement interpretada pel cor de l'Académie de Paris, un cor jove de qualitat excepcional . Pren paciència i deixa't endur pel seu ritme lent i l'efecte màgic de l'harmonia.
En el seu temps una obra religiosa mai estava interpretada per veus femenines, ja que les dones tenien prohibit obrir la boca, a l'església. Les veus agudes (Soprano, Mezzosoprano i Contralt) eren a càrrec de nens. Moltes esglésies importants tenien Escolanies, corals formades exclusivament per nens que cantaven als oficis religiosos a canvi de rebre un bon ensenyament. Encara avui existeixen Escolanies masculines (Montserrat, El Escorial) tot i que d'altres ara ja accepten nenes.
T. L. Victoria. O Magnum mysterium
Qui són aquests nens que assagen? Són els membres de l’Escolania de El Escorial, Madrid. Nens com ells interpretaven les veus agudes de les obres sacres, ja que les dones ho tenien prohibit.
Una de les obres més misterioses del món sacre postrenaixentista fou el Miserere del compositor italià Gregorio Allegri. Aquesta obra, escrita el 1638 dins l’estil polifònic de Palestrina, només es podia interpretar dins la Capella Sixtina, on Miquel Àngel pintava parets i sostre presidits pel famós Judici final. Qualsevol que copiés o difongués l’obra d’Allegri s’exposava a la pena d’excomunió. Això provocà la curiositat de nombroses personalitats, que pagaven a músics per escoltar-la i copiar-la o robar-la! Van circular algunes còpies per Europa, però cap era del tot fiable, ja que algunes notes no eren escrites a la partitura i només les coneixien els músics que les havien de cantar improvisadament.
El 1770, un jove Mozart de 14 anys va escoltar l’obra i la va escriure de memòria tota d’una peça. En saber-ho, el papa el va condecorar fent-lo Cavaller de l'Ordre de l'Esperó d'Or pel Papa.
Clica l’enllaç http://www.vatican.va/various/cappelle/sistina_vr/index.html per visitar en 360º la Capella Sixtina
Vista general i detalls de l’Expulsió del Paradís i la Creació a la Capella Sixtina.
Escolta el Miserere d’Allegri, una de les obres que més bé reflecteixen l’estil celestial de la música sacra del renaixement. Fixa’t en la pau que desprenen les harmonies i la tensió continguda i màgica de les sorprenents notes agudes.
G. Allegri. Salm Miserere Mei, Deus. The Sixteen, dirigits per Harry Christopher
I per acabar, coneguem el compositor més important de la música sacra de la contrareforma: Giovanni Pierluigi da Palestrina. La seva Missa del Papa Marcello va servir com a exemple a seguir per als músics que feien obres sacres. En aquesta obra es pot copsar la puresa de l’harmonia, el control del contrapunt de manera que el text en llatí es pot entendre.
G.P. Palestrina. Missa del Papa Marcello, Gloria. The Sixteen, dirigits per Harry Christopher
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada