Una òpera… què és? Doncs una obra de Teatre on els actors són en realitat cantants. És a dir, una òpera és una obra de teatre cantada. Les òperes poden ser divertides (opera buffa o òpera còmica) o dramàtiques (opera seria), igual que les pel·lícules, vés!
I com saber que allò que escolto és òpera...? doncs ben fàcil! En una òpera els cantants tenen un nivell tècnic molt alt, i a més no paren de cantar en tota l’estona, fins i tot en els diàlegs.
L’òpera va aparèixer en l’època Barroca. Sembla ser que la va inventar sense voler el compositor Claudio Monteverdi el 1607 quan va fer l’obra in musica Orfeo.
A partir d’aquí aquest espectacle va tenir tant d’èxit que la gent hi assistia massivament. Ara! en el Barroc, la gent no assistia a l'òpera com avui dia, ocupant un seient i escoltant educadament amb atenció i silenci. No! Els teatres d'òpera del segles XVII i XVIII eren els llocs ideals per a trobar-se amb els amics, per a fer negocis, fer safareig o fins i tot per a berenar i fer la migdiada! Allò era un orgue de gats on a dures penes se sentia el pobre cantant que s'esganyitava des de l'escenari. Per això els músics feien el possible per a fixar l'atenció del públic i que els escoltessin. Si al final s'aconseguia arrencar uns quants aplaudiments, ja era molt. L'alternativa era rebre el cruel impacte de tomàquets, naps i cols...
En el Barroc, l'èxit d'un cantant es mesura per la capacitat de fixar l'atenció del públic i sorprendre'l amb improvisacions plenes de malabarismes vocals i aguts impossibles. Els castrati i les sopranos són especialistes en "fer a miques" les obres dels compositors. Les obres "desapareixen" en una nebulosa de notes improvisades que desesperen als compositors i als músics de l'orquestra, però que encanten al públic.
Val, prou rotllo, anem al gra. Per ser tot un expert o experta de l’òpera has de saber que la música es divideix en trossets molt fàcils de distingir:
1- Primer sempre hi ha una obertura, és a dir una introducció de l’orquestra per aconseguir que la gent calli. Clar! Penseu que moltes vegades els espectadors eren de la noblesa i el compositor que era considerat un criat no podia pas dir aquella gent emperrucada que callessin! Els ho havia de dir... subtilment!
2- Recitatiu: el cantant canta com si parlés i just l’acompanyen el baix continu, és a dir clavecí i violoncel.
3- Ària: ha arribat el moment de lluir-se! Els cantants esperaven cantar àries ben espectaculars per arrencar bravos i aplaudiments. Si ho feien bé plovien els contractes i els calerons!!
4- Cor i danses: en una òpera barroca podia aparèixer un cor i grups de ballarins, especialment si era per al teatre del rei o la noblesa que pagaven el que calia per acontentar els seus convidats i fer-se populars.
Aquesta és l'òpera Giulio Cesare de Georg Friedric Händel, espectacular!
Digues què és què! Aparella els minuts del vídeo amb el fragment d'òpera que s'hi escolta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada