Una primera descoberta a la música de tots els temps.
Objectiu
Aquest blog neix i creix amb la voluntat de ser una eina didàctica per aquells que s'inicien en el descobriment de la música clàssica i, molt especialment, per als meus alumnes de secundària... espero que sigui útil!
Existeix infinitat d'instruments de percussió. Els percussionista de l'orquestra del Liceu ens mostra com els combina en l'òpera "El gran macabre" de George Ligeti. Ens ho explica en el programa "Òpera en Texans" del qual he seleccionat aquests fragments:
La nostra companya Iman Azdad ha trobat aquest violí tan especial...
"La imatge del violí de mosaic m'ha cridat l'atenció perqué a música estem estudiant sobre el Palau de la Música Catalana, on hi ha la majoria d'objectes fets amb mosaic. Gracies Aïda"
Gràcies a tu, Iman, per compartir-ho!
Navegant, navegant, la nostra companya Clàudia de 1r A ha ensopegat amb aquest vídeo que li ha agradat molt. La Clàudia ens explica el perquè:
"Hola, doncs mira, jo fa un any, pel festival de música, vam interpretar aquesta cançó i em va agradar molt. L'altre dia, buscant òperes em va sortir aquesta, jo la vaig posar i em va sorpendre molt! el que em va agradar més van ser els canvis de veu que hi ha, canten varis solistes i cada un amb una veu diferent, molt ben treballada i única. Tenen molta facilitat per cantar, i tenen molt fiato!!
També he trobat curiosa la seva forma de vestir, és antiga i alhora és innovadora, poc vista. Interpretar una òpera és molt difícil, no només costa afinar totes les notes, sinó, que s'ha de tenir una bona tessitura i una veu controlada, i penso que aquest tipus de música s'està perdent i s'hauria de recuperar!
Moltes gràcies, Adéu :)
Aquesta música és la del conegut "brindis" de l'òpera La Traviatta de Giuseppe Verdi, un compositor d'òperes italià molt important. És una obra molt alegre i festiva, plena de bones vibracions.
És tarda de tempesta, el cel s'ha enfosquit sobtadament, retrunyen cel enllà llamps i trons, i una llum esmorteïda entra per la finestra. Selecciono una cançó. Soroll de guitarres, cops de bateria... metal cent per cent! i de sobte, una veu delicada, quasi angelical, irromp transportant-me a un altre món. Bosc misteriós habitat per elfs i fades, heroïnes amb cotilla i monstres alats. Un món on les històries èpiques hi tenen lloc, un món on ressonen, enllà, les veus gòtiques de l’òpera metal.
L’Òpera Metal o Simphonic metal és un estil bàsicament europeu i començà als anys noranta del segle XX amb grups ja clàssics com Nightwish o Haggard. Finlàndia és el bressol d’aquesta música, d’on destaquen els grups Epica i Amberian Dawn.
El Simphonic metal combina diversos estils: bases orquestrals de metal, acords de guitarra del Gothic metal, i l’ús de la veu impostada.
Els cantants són habitualment dones (soprano o mezzo) tot i que alguns grups combinen la veu de soprano amb una veu masculina, per aportar un toc mes de duresa. Hi ha cantants que s’han convertit en veritables “dives” del metal. Destaquen Tarja turunen ( que esta considerada La millor cantant de simphobic de tots els temps); Simone simons, mezzosoprano i cantant d’Epica un dels grups pioners en aquest estil; i Heidi Parvainen, cantant del grup Amberian Dawn.
Epica Cry for the moon
Nightwish Nightquest
Nightwish ha gravat el seu darrer CD amb l’orquestra simfònica de Londres i la cantant Tarja Turunen com a solista.
Amberian dawn Valkyries
Nightwish Wishmaster
No et perdis aquest vídeo amb dibuixos Manga, t’encantarà!
Ara són molt de moda les cançons A capella, és a dir, sense acompanyament instrumental. S'utilitzen diverses tècniques com el beat box (capsa de batecs), la percussió corporal i l'Scat (imitació d'instruments amb la veu que té origen en el Jazz clàssic).
Vols veure'n i sentir-ne el resultat? és fantàstic!!
Per cert! l'expressió a capella té un origen religiós, de quan en l'època del Renaixement no es permetia que a l'església s'acompanyés la música cantada amb instruments. Clica aquí i escolta el segon vídeo
