Jugues?

Jugues?
Clica a musiclab de Chrome i experimenta amb la música!

https://musiclab.chromeexperiments.com/Experiments
https://musiclab.chromeexperiments.com/Experiments

Et sona?

Dues de les pàgines més conegudes del Mozart Instrumental

La petita música nocturna

Marxa Turca

Jugues?

La fantàstica pianista Yuja Wang s'ha proposat jugar una estona amb la Marxa Turca de Mozart!!

Mozart. Òpera

Mozart va renovar l’òpera clàssica, li va donar un nou impuls, trencant els estereotips de la seva època. Això, però, els seus contemporanis no ho van entendre. Avui dia l’òpera de Mozart es presenta divertida i atractiva, i sobretot, molt propera, donat que canvià radicalment els arguments barrocs i seriosos per històries humanes, on els personatges són de carn i ossos, on ningú no és del tot bo ni del tot dolent, on cadascú té les seves raons per fer el que fa... i tot això tractat amb gran sentit de l’humor, fins al punt que les òperes mestres de Mozart són considerades òperes buffa. L’òpera seriaestava agonitzant, ni tan sols Mozart la podia fer ressuscitar

Mozart va escriure 22 obres escèniques de diversos tipus, algunes d’elles inacabades. Deu  d'elles les va escriure abans dels 20 anys! Les 5 darreres són obres mestres en les que Mozart té cura fins al darrer detall.

Els arguments combinen elements còmics amb altres de dramàtics, els personatges tenen vivències reals i creïbles, melodies de gran bellesa i una orquestra que surt del seu habitual paper secundari, d'acompanyament, fan que aquestes obres siguin apreciades i representades cada any arreu del món.

LES NOCES DE FÍGARO

La comptessa s'ha assabentat que el seu marit va darrere la criada Susanna. Entre totes dues li paren una trampa. Una trobada secreta a la nit al bosc...

Dins la presó, L'Andy, el protagonista de  "Cadena perpetua" sent la llibertat en escoltar aquest duet de Mozart

DON GIOVANNI

La pobra Elvira s'acaba d'assabentar que el seu marit Don Giovanni (un Don Joan, ja m'entens) ha anat amb totes les dones que li han passat per davant i ella no se n'havia adonat!! La pobra! Sort que el criat de Don Joan Leporello li explica tot amb pèls i senyals!

Don Joan ha assassinat un home, i en trobar la seva estàtua, se'n riu i li diu que la convida a sopar a casa. Vindrà el fantasma?

Don Joan, que no es penedeix de res... no pot tenir un altre final...

LA FLAUTA MÀGICA

Papageno és vital i alegre, caça ocells i busca l'amor. Li donaràn les campanetes màgiques?

Qui sinó la malvada reina de la nit demanaria a la seva pròpia filla matar al seu pare??

Mozart. Concert per a Clarinet

Escolta aquest fantàstic concert per a Clarinet i orquestra. 

Té tres moviments : Allegro, Adagio i Rondó

El moviment Allegro (ràpid) és vital i optimista, ple d'acrobàcies i sorpreses.

L'Adagio és una de les pàgines més intenses i inspirades del millor Mozart.

No te'l pots perdre!

Com es transmet el so?

L'experiment del cubell d'aigua

L'experiment del telèfon de iogurt

L'experiment dels tubs. L'escala musical

L'experiment de l'amplificador. Com s'amplifica un so?

L'experiment de la llengüeta. 

Per tot hi ha una primera vegada... la Fuga!

La Fuga és una peça també en un sol moviment que es basa en la imitació d'un motiu melòdic, en diferents tonalitats (agut, mig, greu...). Es considera la Fuga com la culminació de les tècniques contrapuntístiques, i Bach el seu més alt representant.

l'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3. Fuga a tres veus. 

Aquest muntatge ens permet seguir visualment el Subjecte de la fuga (cadena de rodones)
Està interpretat amb un sintetitzador.

https://youtu.be/WPU7xDn7tzw

I ara, una Fuga que forma part del Concert de Brandenburg nº 2 en Fa major BWV 1047. 

El tercer moviment d’aquest concert, Allegro assai, està construït en forma de fuga a 5 veus! 

Et proposo un joc. Seguint l’esquema pots seguir les entrades del subjecte. 

Ara bé, falten els subjectes 3, 8 i 12. Ets capaç de trobar-los?

Benvinguts al blog de música

Una Òpera, què és?

Una òpera… què és? Doncs una obra de Teatre on els actors són en realitat cantants. És a dir, una òpera és una obra de teatre cantada. Les òperes poden ser divertides (opera buffa o òpera còmica) o dramàtiques (opera seria), igual que les pel·lícules, vés!

I com saber que allò que escolto és òpera...? doncs ben fàcil! En una òpera els cantants tenen un nivell tècnic molt alt, i a més no paren de cantar en tota l’estona, fins i tot en els diàlegs. 

L’òpera va aparèixer en l’època Barroca. Sembla ser que la va inventar sense voler el compositor Claudio Monteverdi el 1607 quan va fer l’obra in musica Orfeo.

A partir d’aquí aquest espectacle va tenir tant d’èxit que la gent hi assistia massivament. Ara! en el Barroc, la gent no assistia a l'òpera com avui dia, ocupant un seient i escoltant educadament amb atenció i silenci. No! Els teatres d'òpera del segles XVII i XVIII eren els llocs ideals per a trobar-se amb els amics, per a fer negocis, fer safareig o fins i tot per a berenar i fer la migdiada! Allò era un orgue de gats on a dures penes se sentia el pobre cantant que s'esganyitava des de l'escenari. Per això els músics feien el possible per a fixar l'atenció del públic i que els escoltessin. Si al final s'aconseguia arrencar uns quants aplaudiments, ja era molt. L'alternativa era rebre el cruel impacte de tomàquets, naps i cols...

En el Barroc, l'èxit d'un cantant es mesura per la capacitat de fixar l'atenció del públic i sorprendre'l amb improvisacions plenes de malabarismes vocals i aguts impossibles. Els castrati i les sopranos són especialistes en "fer a miques" les obres dels compositors. Les obres "desapareixen" en una nebulosa de notes improvisades que desesperen als compositors i als músics de l'orquestra, però que encanten al públic. 

Val, prou rotllo, anem al gra. Per ser tot un expert o experta de l’òpera has de saber que la música es divideix en trossets molt fàcils de distingir:

1-    Primer sempre hi ha una obertura, és a dir una introducció de l’orquestra per aconseguir que la gent calli. Clar! Penseu que moltes vegades els espectadors eren de la noblesa i el compositor que era considerat un criat no podia pas dir aquella gent emperrucada que callessin! Els ho havia de dir... subtilment!

2-    Recitatiu: el cantant canta com si parlés i just l’acompanyen el baix continu, és a dir clavecí i violoncel.

3-    Ària: ha arribat el moment de lluir-se! Els cantants esperaven cantar àries ben espectaculars per arrencar bravos i aplaudiments. Si ho feien bé plovien els contractes i els calerons!!

4-    Cor i danses: en una òpera barroca podia aparèixer un cor i grups de ballarins, especialment si era per al teatre del rei o la noblesa que pagaven el que calia per acontentar els seus convidats i fer-se populars.

Aquesta és l'òpera Giulio Cesare de Georg Friedric Händel, espectacular!

Digues què és què! Aparella els minuts del vídeo amb el fragment d'òpera que s'hi escolta:

 i per acabar... com és que el cantant principal que és un home... té veu com de dona?

Gèneres i Formes Barrocs. Conceptes i definicions