Una primera descoberta a la música de tots els temps.
Objectiu
Aquest blog neix i creix amb la voluntat de ser una eina didàctica per aquells que s'inicien en el descobriment de la música clàssica i, molt especialment, per als meus alumnes de secundària... espero que sigui útil!
Félix Mendelssohn, Lied Auf Flugeln des Gesanges. Una melodia màgica, encantadora, un dels lieder més bells mai escrits. Escolta'l interpretat per la gran soprano catalana Victòria del Àngels. La seva veu fina i transparent és ideal per expressar mil i un matisos.
J. Brahms. Dansa hongaresa nº 5 en Sol m. Deixa’t endur pel vaivé apassionat d’aquesta música. La bellesa de la melodia, inspirada en la música tradicional hongaresa i la música zíngara (gitanos de l’est d’Europa), s’enriqueix amb variacions continus de tempo i efectes de matís espectaculars!
(original per a piano, orquestrada per Antonín Dvořák)
Giacomo Puccini, Madama Butterfly. Ària Un bel dí vedremo. Han passat tres anys des que el marit de la japonesa Butterfly, un tinent naval americà, va marxar. Al poble ella intenta convèncer tothom que estan equivocats: ell tornarà i es quedarà a viure al Japó amb el fill que han tingut. Butterfly parla amb Suzuki, la seva serventa, i li explica com serà aquell dia (Un bel dí vedremo).
I realment ell tornarà, sí, però amb la seva dona americana i el seu fill americà, i torna no per quedar-se amb Butterfly, sinó per emportar-se el nen als EUA. Butterfly s’avergonyeix d’haver viscut en l’engany durant tant de temps... i es traurà la vida.
Una de les obres per a orgue més conegudes del mestre Bach és la Tocata i Fuga en Re menor BWV 565.
La Tocata era una peça específica per a instruments de teclat. Consta d'un sol moviment i sovint servia com a introducció d'una Fuga.
La Fuga és una peça també en un sol moviment que es basa en la imitació d'un motiu melòdic, en diferents tonalitats (agut, mig, greu...). Es considera la Fuga com la culminació de les tècniques contrapuntístiques, i Bach el seu més alt representant.
L'any 1742 J. S. Bach va escriure una de les seves obres cabdals, les Variacions Goldberg.
S'estructura com un Tema amb Variacions. Es presenta un tema musical que es va repetint diverses vegades però amb algun canvi en la melodia, ritme, tonalitat, etc. A vegades els canvis són tan grans que costa molt reconèixer res del tema. Això és perquè el que queda hi és amagat a l'evidència.
En les Variacions Goldberg, Bach ens presenta un tema preciós, tranquil i bellíssim. Per això cal escoltar-lo sencer, sense fer res, per poder-ne copsar l'essència més íntima.
Després el tema es repeteix fins a 30 vegades! i cada vegada diferent, amb una riquesa mai vista en un tema amb Variacions. Com sempre, Bach, arribant als racons més perfectes i inexplorats de la música.
L'obra fou un encàrreg del compte von Keyserlingk, que patia insomni, perquè el seu clavecinista J. G. Goldberg l'entretingués per la nit. El compte quedà tan complagut per l'obra, que pagà a Bach una copa d'or plena de monedes que eren l'equivalent al sou de tot un any a l'església de St. Tomàs de Leibzig on treballava.
Escolta les variacions Goldberg. Si ets nou en això de la música de Bach escolta l'Ària (o tema principal) i dues variacions més. A verure si t'hi enganxes!
J.S. Bach. L'Art de la Fuga és una obra monumental per a orgue a través de la qual Bach assoleix la fita màxima en la composició d'aquesta forma tan complexa. Bach demostra que és el mestre indiscutible en la composició contrapuntística. Pren unes poques notes i, a cada fuga, les presenta d'una forma diferent, creant una obra nova on altres ja haurien esgotat les idees.
l'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3.Fuga a tres veus.
Aquest muntatge ens permet seguir visualment el Subjecte de la fuga (cadena de rodones) al mateix temps que veiem les mans de l’organista. Està interpretat amb un orgue elèctric.
https://youtu.be/ZdCuA7SbzaM
A manca d'una bona versió per a orgue a la xarxa aqui pots escoltar una selecció de fugues de l'Artde la Fuga en una versió per a quartet de corda interpretada per The New Dutch Academy and Simon Murphy
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 1
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 2
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 3
L'Art de la Fuga. Contrapunt nº 9
Utilitza el mateix subjecte (motiu base de la fuga) que el Contrapunt nº 1
L'Art de la Fuga. Contrapunts nº 6 i 7
En una versió orquestral de gran força expressiva, interpretada per Die Akademie für Alte Musik de Berlín
I ara, una Fuga que forma part del Concert de Brandenburg nº 2 en Fa major BWV 1047.
El tercer moviment d’aquest concert, Allegro assai, està construït en forma de fuga a 5 veus!
Et proposo un joc. Seguint l’esquema pots seguir les entrades del subjecte.
Ara bé, falten els subjectes 3, 8 i 12. Ets capaç de trobar-los?
La Música Aquàtica és un conjunt de tres Suites orquestrals de G. F. Händel (Suite en Fa major HWV 348, Suite en Re major HWV 349 i Suite en Sol major HWV 350). Juntament amb les suites de la Música per als reials focs artificials, és l’obra instrumental més cèlebre del compositor alemany.
Canaletto El riu Tàmesi amb la catedral de St. Paul elLord Mayor’s Day 1848
La Música Aquàtica està formada per diverses peces curtes que segueixen ritmes de danses molt de moda a l’època. Tot i que Händel va compondre l’obra per a ser escoltada, aqui tens un Minuet (dansa galant francesa) i una Giga (dansa ràpida d’origen anglès) de la Música Aquàtica de Händel ballats en una reconstrucció a l’estil del segle XVIII amb vestits i instruments d’època.
Händel va compondre l’obra per al seu senyor, el rei Jordi I d’Anglaterra, qui volia fer un passeig pel Tàmesi amb un reduït nombre d’acompanyants ben escollit, i amb bona música. El 17 de Juliol de 1717 les barques van sortir a passejar, una d’elles carregada amb 50 músics anava a la deriva perfumant l’aire amb melodies de Händel.
G.F. Händel i el rei Jordi I sobre el Tàmesi el 17 de juliol de 1717
pintat al segle XIX perE. J. Conrad Hamman
La crònica del diari de Londres ho explica així:
“Un dimecres cap a les vuit del vespre, el rei va embarcar a Whitehall en una barcassa descoberta, on també viatjava la duquessa de Bolton, la duquessa de Newcastle, la comtessa de Godolphin, la senyora Kilmanseck i el comte d’Orkney, i la comitiva remuntà el riu en direcció a Chelsea. Els acompanyaven moltes barcasses ocupades per personalitats importants, i el nombre d’embarcacions era tan gran que cobrien tota l’amplada del riu. Per als músics es disposà la barca d’una companyia de la city, i hi viatjaven una cinquantena d’instrumentistes de tota mena, que no van parar de tocar –mentre les embarcacions viatjaven a la deriva sense rems- des de Lambeth fins a Chelsea les simfonies més boniques, compostes especialment per a l’ocasió pel senyor Händel: sa majestat quedà tan complagut que va fer repetir la interpretació tres vegades en el viatge d’anada i tornada. A les onze de la nit, sa majestat desembarcà a Chelsey, on s’havia preparat un gran sopar, després del qual es va sentir un altre afinat concert que durà fins a les dues; seguidament sa majestat va emprendre el viatge de tornada, amenitzat igualment amb música fins al final.”
London Daily Courant, 19 de Juliol de 1717
T’imagines els músics enxubats a la barca? Sort que Händel va prescindir del clavecí!
I és clar calia anar repetint la peça sempre que el rei ho desitjava!
La crònica no parla del fred que van passar els músics, del mal d’esquena, del mareig dalt de la barca i les durícies als dits després de tocar durant gairebé vuit hores seguides... ni tan sols diu si van sopar.
Ara, la crònica tampoc descriu les boniques melodies, la justesa en el ritme i la variadíssima orquestració d’aquestes peces delicioses i brillants, plenes de la gràcia aristocràtica de Händel. Respon les preguntes següents:
Què és la música aquàtica de Händel?
Què són la Giga i el Minuet?
Per a qui va compondre l’obra Händel?
Per a què servia aquesta música?
En quines condicions el rei va escoltar aquesta obra?
Et sembla que els músics ho van passar bé? Perquè?
ressonant en tens repòs, arribant al cor de l’ànima.
Quan uns mitjans tan minsos han estat tan immensos?
Quan del no res ha sorgit tanta Bellesa?
Pere Portabella El silenci abans de Bach 2007
Les notes del mestre esquincen el brogit de la ciutat.
La veu de la fusta, càlida, humana, s’empassen la sordidesa mecànica del metro.
Quan J.S. Bach va escriure aquesta obra era feliç, o així ho expliquen les cròniques. Treballava per a un príncep músic, Leopold d’Anhalt-Köthen, que valorava el seu treball i el motivava a escriure obres agosarades i originals.
A qui se li hauria acudit escriure sis suites completes per a violoncel sol? L’instrument del baix continu tocant en solitari...
I altres sis suites per a violí? L’instrument solista per excel·lència, ara sense acompanyament de cap tipus... sol, despullat com un ocell sense plomes...
O una fuga per a clavecí en cadascuna de les 24 tonalitats? Però si encara hi havia escales que mai ningú havia utilitzat!!
A qui se li acut!!?
Manuscrit del Preludi de la Suite nº1 per a Violoncel
Durant tota la seva vida, l’obra de Bach va ser incompresa. Les seves Suites per a violoncel sol van ser considerades obres menors, simples exercicis per a estudiants avantatjats que amb prou feina ressonaven entre les parets dels conservatoris.
Molts anys després (algun segle i tot, diria), a la provinciana Barcelona de 1890, va caure a les mans d’un jove violoncel·lista una edició de les Sis suites. El noi, de 14 anys, va emportar-se el volum a casa. En tocar aquella música devia experimentar una agradable i profunda sensació. Un esperit fins aleshores desconegut embolcallava aquelles notes, d’on sorgien remors humanes, colors d’altres èpoques, que li parlaven directament a l’ànima trencant la barrera del silenci mundà. Calia fer conèixer aquella màgia al món. Calia que tothom pogués estremir-se amb aquella bellesa.
I així ho va fer.
Pau Casals va redescobrir el violoncel de Bach a tota la humanitat.
Pau Casals interpreta la Suite per a violoncel sol nº 1 en Sol Major BWV 1007
de J. S. Bach a l’abadia de Sant Michel de Cuixà
Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) és un conjunt de sis suites que segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments:
Preludi (o introducció)
Allemande
Courante
Sarabande
Minuet o Bourrée o Gavotte
Giga
A excepció del Preludi, la resta de moviments són ritmes de dansa propis de l’època barroca que es toquen seguides per delectar l’oïda dels balladors. En les Suites de Bach el Preludi acostuma a ser una de les parts més treballades de l’obra, per això durant anys es van considerar simples peces d’estudi per a exercitar els dits del músic. Actualment, i gràcies a la tasca del violoncel·lista català Pau Casals les Suites de Bach es consideren les millors obres per a violoncel mai escrites.
I ara, ballem?
Nacho Duato Violoncel
Acabem amb Bach a la oficina!
Yo-yo-ma interpreta el Preludi de la Suite nº 1 per a Violoncel
