Ària da Capo Barroca. Giulio Cesare de Händel

En el Barroc, la gent no assisteix a l'òpera com avui dia, ocupant un seient i escoltant educadament amb atenció i silenci. No! Els teatres d'òpera del segles XVII i XVIII eren els llocs ideals per a trobar-se amb els amics, per a fer negocis, fer safareig o fins i tot per a berenar i fer la migdiada! Allò era un orgue de gats on a dures penes se sentia el pobre cantant que s'esganyitava des de l'escenari. Per això els músics fèien el possible per a fixar l'atenció del públic i que els escoltessin. Si al final s'aconseguia arrencar uns quants aplaudiments, ja era molt. L'alternativa era rebre el cruel impacte de tomàquets, naps i cols...

En el Barroc, l'èxit d'un cantant es mesura per la capacitat de fixar l'atenció del públic i sorprendre'l amb improvisacions plenes de malabarismes vocals i aguts impossibles. Els castrati i les sopranos són especialistes en "fer a miques" les obres dels compositors. Les obres "desapareixen" en una nebulosa de notes improvisades que desesperen als compositors i als músics de l'orquestra, però que encandilen al públic.

Davant d'aquesta situació els compositors van establir l'Ària da Capo, una estructura on el cantant havia de respectar l'obra escrita pel compositor però que deixava espais per a la improvisació i el lluïment vocal.

L'Ària da Capo és l'estructura musical més utilitzada en les obres vocals del Barroc. La trobem en algunes Cantates, i sobretot en L'Oratori i l'Òpera, si bé és en aquesta darrera on trobem els resultats més espectaculars.

L'Ària da Capo s'estructura en tres parts ABA'

• A: L'orquestra introdueix la melodia principal, generalment en tempo Allegro. La veu es llueix i repeteix el text diverses vegades. Quan acaba la secció hi ha una petita cadenza on hi ha el darrer lluïment vocal del cantant. S'ha de respectar allò escrit en la partitura.
• B: Secció que crea un contrast amb l'anterior ja que el tempo és més tranquil i la melodia menys vistosa. També s'ha de respectar allò escrit en la partitura.
• A': Repetició de la secció A des del principi. Sobre la base del que hi ha escrit, el cantant té llicència per a improvisar i introduir les notes, aguts, escales i malabarismes vocals que vulgui. Al final hi ha una gran cadenza on l'orquestra es manté en silenci mentre el cantant improvisa. Quan aquest ha acabat l'orquestra toca la darrera frase per a donar fi a l'ària.

L'ària sempre va precedida per un recitatiu.

A continuació tens la guia d'audició de tres àries da capo, totes elles de l'òpera Giulio Cesare de G. F. Händel.

• Da tempeste il legno infranto, Ària de Cleopatra (Soprano).

Cleopatra, que es troba captiva i trista, esclata de joia quan el seu estimat, Juli Cèsar, a qui ella creia mort, l'allibera dels seus raptors.

Es tracta d'una ària da capo de gran nivell interpretada per la soprano francesa Natalie Dessay.

Ària da Capo: dividida en tres seccions ABA'

A

0:00 Introducció orquestral: dóna el tempo, el to i el caràcter a l'ària

0:19 Melodia en to major amb figuracions vocals. El text es repeteix diverses vegades

6:22 Petita cadenza que indica el final de la secció. Acaba amb la intervenció de l'orquestra

B

2:22 Melodia en to menor més tranquil·la tot i que hi ha passatges amb figuracions

3:20 Petita cadenza vocal que indica final de secció

da Capo A' (repetició de la secció A amb alguns canvis, per això l'anomenem A')

Es repeteix tota la secció A però ara el cantant té llibertat per improvisar i cantar més figuracions vocals.

Destaca especialment la cadenza final a 5:23, amb més notes i aguts no escrits a la partitura original.

En la cadenza l'orquestra segueix les improvisacions del cantant fins que aquest acaba i torna a fer sonar el motiu principal de l'ària per donar fi a la peça

• Svegliatemi nel core, Ària de Sesto (en el Barroc Castrato, actualment, Mezzosoprano)

Sesto, fill de Cornèlia promet venjar-se de l'assassinat del seu pare Pompeu, després d'haver vist rodolant el seu cap. Està furiós, desesperat, i per això canta una ària de bravura, de tempo Allegro i amb moltes notes.

La Mezzosoprano austríaca Angelika Kirchschlager interpreta aquesta ària en un muntatge del festival de Glyndebourne, Anglaterra

A 0:00

B 1:08 més tranquil·la, legato i cantabile
A' 2:38 da capo amb algunes notes afegides. Curta cadenza a 3:33

• Va tacito e nascosto, Ària de Juli Cèsar (en el Barroc Castrato, actualment, Contratenor o Mezzosoprano)

Ptolomeu, cap de l'exèrcit Egipci, ha convidat el seu enemic Juli Cèsar al seu palau. L'heroi Romà, descobreix l'emboscada que Ptolomeu li prepara i li canta referint-se a Ptolomeu com un "caçador àvid de presa".

La Mezzosoprano britànica Sarah Connolly canta magistralment aquesta coneguda ària.

Recitatiu 0:00
Juli Cèsar (Soprano, en el Barroc, Castrato) i Ptolomeu (Contratenor, en el Barroc, Castrato)  dialoguen amb el baix continu fent l'acompanyament.

A 1:04 Tempo Andante. En l'acompanyament destaca un inusual protagonisme de la trompa (instrument de vent-metall). Aquesta reforça la metàfora cinegètica de Juli Cèsar quan aquest es refereix a Ptolomeu com a un "caçador que fa servir les males arts per aconseguir la presa" (traducció lliure de l'autora).

B 4:06 Segona secció que no trenca amb el tempo de la secció A. Hi destaquen els diversos canvis de tonalitat, i una delicada cadenza a 4:42 cantada magistralment i que finalitza amb un lluït greu.

A' 5:10 da Capo amb algunes notes afegides amb mesura i delicadesa. Cadenza improvisada a 5:40

Curiositat! fixa't que al final tot i que el públic aplaudeix, cap cantant es gira per saludar. L'acció de l'òpera continua! Només en alguns casos, quan el públic ovaciona durant molta estona, es permet al cantant saludar tímidament. És una convenció típica de l'òpera.

Bach, Magnificat

Johann Sebastian Bach Magnificat en Re M BWV 243 Sens dubte podríem qualificar el Magnificat de Bach com una obra rodona en tots els sentits. Cadascuna de les dotze parts en què està dividit assoleix la perfecció més absoluta. Belles melodies on subtilment s'entrellacen veus i instruments, sorprenents girs harmònics, una rica orquestració, l'adequació del tempo, la intensitat musical lligada no només al text sinó a les paraules (en aquest sentit Bach ens demostra la seva mestria en els recitatius de la Passió segons St. Mateu), la combinació de timbres, el dinamisme en els fragments ràpids i la delicadesa profunda en els lents... fan que l'obra sigui tan perfecta que sembla haver existit desde la nit dels temps... El millor Bach en només mitja hora, una ària rere l'altra, alternant cors d'una solemnitat i perfecció corprenedora.

Bach va compondre l'obra per al nadal de 1723 tot i que va ser publicada el 1733 amb alguns retocs (va canviar-ne la tonalitat de Mi b M a Re M i va suprimir-ne alguns cors) i finalment va destinar-la a la festa de la visitació de la Verge Maria el 2 de juliol.

El text del Magnificat és una oració a la Verge Maria i Bach utilitza la seva versió en Llatí. Al final hi afegeix l'oració del Gloria també en llatí.

No puc resistir la temptació (per mi no és possible) de proposar-te l'obra sencera en una gran interpretació dirigida per Ton Koopman amb els Amsterdam Baroque Orchestra and Soloists. A més, hi ha unes vistes espectaculars de l'església de St. Tomàs de Leibzig, on treballava el mestre Bach.

1- Magnificat anima mea Dominum (la meva ànima magnifica al senyor)

Gran cor d'entrada de l'obra. Bach mostra tot un desplegament de recursos orquestrals i vocals. El cor entona una melodia plena de melismes que desenvoca en un aclamat Magnificat!

2- Et exultavit spiritus meus in Deo salutari meo (el meu esperit celebra Déu que em salva,)

Ària de Soprano segona. Molts melismes (notetes cantades ràpidament sobre una sola síl·laba) i aire alegre. Escolta aquesta soprano que malgrat el llarg fiato de les frases acaba la darrera nota de les frases amb plenitud. Tal i com era habitual antigament, el director dirigeix les àries desde l'orgue, la consola (teclat) del qual està situat al centre de l'orquestra. 

3 i 4- Quia respexit humilitatem ancillæ suæ: ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes. (perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,)

Ària de Soprano primera de gran delicadesa. Bach combina la penetrant intensitat sonora de l'oboè amb la brillantor serena de la veu de Soprano obtenint un resultat de gran bellesa (en aquest sentit us recomano també el Concert per a violí i oboè del mateix Bach). Fixa't com s'entrellacen la veu i l'oboè. Un acaba la frase i l'altre la recull amb compte en un subtil joc contrapuntístic tramat amb intel·ligència. Intenta escoltar només un del dos... realment quin és el protagonista? Es tracta realment d'una ària o un duet?

L'ària es fusiona de sobte en un cor (minut 2:18) que repeteix insistentment Omnes generationes. Música contrapuntística coronada per una cadença suspensiva (minut 3:16) i un final en textura homofònica.

5- Quia fecit mihi magna qui potens est, et sanctum nomen eius. (perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant,)

Ària de Baix on aquest ha de lluir greus i melismes ràpids. Però per què l'acompanyament és tan senzill a nivell instrumental? Doncs perquè el baix continu format per violoncel i orgue proporcionen un sentit simbòlic a la música: el text cantat fa referència al sant nom de Déu, i en els oratoris, quan "parla" Jesús el baix continu és amb orgue i no amb clavecí com es faria habitualment. Així es dóna un aire més celestial i diví a la música. En aquesta ària, a diferència de les de la resta del Magnificat, on l'acompanyament és enriquit per un instrument solista o pel conjunt de  l'orquestra, s'ha volgut realçar el sentit del text amb aquesta "referència celestial" musical.

6- Et misericordia eius a progenie in progenies timentibus eum. (i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació.)
Duet de Contralt i Tenor. Una rara combinació de veus, en un dels més bells jocs melòdics mai creats. Una obra que cal escoltar amb els ulls tancats...

7- Fecit potentiam in bracchio suo, dispersit superbos mente cordis sui. (Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu,)
Cor de gran contundència i animositat. Sorprenent cadença al minut 1:11 per acabar amb una coda final que concentra tot l'esplendor del Barroc (minut 1:31 no et perdis el desplegament de trompeteria!)
Al minut 1:48 podem escoltar un Gloria, una de les obres vocals que el mateix Bach va retirar abans de la publicació del Magnificat.

8- Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles. (derroca els poderosos i exalta els humils;)
Ària de tenor. Poderosa ària de caràcter resolt i brillant. Sobretot, no escoltis només el solista. L'orquestra reserva detalls sorprenents.

9- Esurientes implevit bonis et divites dimisit inanes (omple de béns els pobres,i els rics se'n tornen sense res.)
Ària de contralt. La lleugeresa de les flautes travesseres combinada amb la densa veu de contralt converteixen aquesta ària en una rara i meravellosa perla.

10- Suscepit Israel puerum suum recordatus misericordiæ suæ, (Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares;)
Trio per a dues Sopranos i Contralt, en aquest cas interpretada per les dones del cor. Altra vegada Bach se'ns emporta cel amunt. (minut 0:00 a 1:52)

11- Sicut locutus est ad patres nostros, Abraham et semini eius in sæcula. (s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.) (minut 1:53 a 3:05)
Cor en forma de Fuga.

12- Gloria Patri, et Filio, et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio, et nunc, et semper, et in sæcula sæculorum. Amen. (Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant. Com era en el principi, ara i sempre, pels segles dels segles. Amén.) (minut 3:06 a 4:56)

Cor final del Magnificat. Bach utilitza motius ascendents per la paraula Gloria que acaben amb acords brillants. Després utilitza la mateixa fórmula però fent en sentit descendent. A continuació l'orquestra ens introdueix el fragment coral final ple d'energia i brillantor.

Parts 10, 11, i 12 del Magnificat

Sens dubte una obra imprescindible.

Et recomano una altra bona versió que corre per la xarxa dirigida per Nikolaus Harnoncourt i interpretada al Musikverein de Viena. El tempo, més lent, li dóna un aire més cerimoniós. El so i la imatge són excel·lents i hi ha unes boniques vistes del Musikverein (on es fa el concert de valsos de principis d'any que es retransmet per televisió a tot el món). Et deixo un link del primer número perquè jutgis tu mateix/a i puguis escoltar tota l'obra a partir d'ell.

http://www.youtube.com/watch?v=jlKcMJwcgq4

Händel, Sarabanda de la Suite HWV 437

Händel Sarabanda de la Suite per a clavecí nº 4 HWV 437. Possiblement aquesta Sarabanda sigui la més popular de totes les danses amb aquest nom, sobretot des que va ser emprada a la banda sonora de la pel·lícula Barry Lindon d'Stanley Kubrick.

Aquesta cinta fou considerada durant molt de temps una de les 100 millors pel·lícules de la història del cinema.

L'aire pompós dels palaus aristocràtics on Händel treballava, es dibuixa amb un ritme lent i pesant. L'orquestra avança lenta però decidida. La corda traça una melodia en progressió, i de fons, discretament, el clavecí basteix un fons de gran riquesa harmònica.

A partir de l'original per a clavecí s'han fet moltíssimes versions d'aquesta peça. Aquí la pots escoltar interpretada per orquestra amb imatges de la pel·lícula Barry Lindon, ambientada a final del període Barroc.

Escolta l'efecte dramàtic de la peça i el treball del baix continu

L'Oratori Barroc

En l'època Barroca van proliferar un tipus de peça anomenades Oratori, obres de gran format i temàtica religiosa que s'interpretaven en ocasions especials com nadal, setmana santa o bé per festivitats religioses o nacionals locals. Eren, per tant, grans esdeveniments musicals.

L'Oratori és una història bíblica cantada, sovint de l'Antic Testament, que inclou solistes, cor i orquestra. Fins aquí podríem dir que "és com una òpera" però amb la diferència que en primer lloc l'oratori no es representa ni hi ha decorats ni els personatges van "disfressats", i en segon lloc que és de tema religiós.

Anem a parlar dels elements que conformen l'oratori: Ària, recitatiu, cor i coral

Parts per a solista: Soprano, Contralt o Contratenor, Tenor i Baix

• Ària: peça per a solista de gran lluïment vocal amb acompanyament d'orquestra. S'inicia amb una introducció orquestral. Expressa un sentiment o idea d'un personatge concret com Mª Magdalena, la Mare de Déu, un Deixeble... Hi ha àries d'oratori d'una dificultat superior a moltes àries d'òpera.

• Recitatiu: peça per a solista on s'explica (o recita) els fets de la narració. No és un fragment lluït, vocalment, ja que el cantant "sembla que parli". Destaca la figura del narrador, que acostuma a ser un tenor. Aquest introdueix frases dels personatges i breus diàlegs entre ells. La veu s'acompanya del baix continu format per violoncel i clavecí tret de la figura de Jesús, que per donar-li un toc més celestial s'acompanya per un baix continu format per violoncel i orgue o bé un coixí de violins.

Parts per a cor: generalment cor de veus mixtes (S, C, T, B)

• Cor: Fragment on el cor representa un personatge col·lectiu (els jueus, els fidels, els soldats...) a qui el narrador ha introduït en la narració. Sovint són fragments d'alta dificultat tècnica, amb contrapunt, ritme ràpid, parts fugades, etc. L'orquestra acompanya vistosament.

• Coral: Fragment on el cor no representa cap personatge en concret, sinó la consciència dels fidels, de l'església. Es tracta d'un moment de pregària, de reflexió davant els fets narrats. El temps de la narració s'atura i l'acció no avança. La música és tranquil·la, de textura homofònica (sense contrapunt), el text s'entén clarament i l'orquestra dobla les veus fent un coixí sonor de fons. Els corals dels oratoris eren ja coneguts pels oients, i això els proporcionava un moment de repòs davant la novetat de la resta de l'obra.

Anem a escoltar les parts de l'Oratori i veuràs com s'engalzen les unes amb les altres per conformar l'obra. Prenem d'exemple els primers números de la Passió segons St. Joan de J. S. Bach:

1- Cor Inicial 0:00 a 8:15. Gran cor inicial amb rica introducció d'orquestra.
2- Recitatiu 8:26 a 9:37 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
3- Cor 9:37 a 9:47 - Els soldats
4- Recitatiu 9:48 a 10:28 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
5- Cor 10:28 a 10:37 - Els soldats
6- Recitatiu 10:37 a 10:58 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
7- Coral 10:59 a 11:47 - Consciència dels fidels exalcen l'amor de Jesús
8- Recitatiu 11:48 a 12:54 - Narrador (tenor) i Jesús (baix)
9- Coral 12:55 a 14:33 - Consciència dels fidels
10- Recitatiu 14:34 a 14:33 - Narrador (tenor)

A 1:16:00 hi podeu escoltar una de les àries més boniques de la passió segons St. Mateu. Es tracta de lària de contralt (aquí interpretada per un contratenor) amb la que es lamenta de la mort de crist. L'ària sempre va introduïda per l'orquestra i el text es repeteix diverses vegades.

 

Degut a les dimensions instrumentals (alguns poden implicar més de 300 músics) i la seva llarga durada (molts d'ells duren més de dues hores), l'oratori es reservava per a les grans ocasions religioses i socials de l'any. Cal aclarir que els oratoris de setmana santa, els que narren la passió i mort de crist reben el nom de Passió malgrat són oratoris amb la mateixa estructura i elements que els altres.

Bach i Händel són els compositors que destaquen en la producció d'oratoris. Bach no en va fer gaires, però tots ells d'una qualitat excepcional: l'Oratori de Nadal, la Passió segons St. Joan, i la magnífica Passió segons St. Mateu. A Anglaterra Händel va escriure uns 26 oratoris (en anglès, italià i algun en alemany), molts d'ells amb fragments musicalment destacables. Ara bé, el més conegut de tots és El Messies, amb el majestuós i elegant Al·leluia

Bach, Passió segons St. Mateu BWV 244

  

J. S. Bach avui anomenat

el gran mestre de Leipzig

Johann Sebastian Bach Passió segons St. Mateu BWV 244

Església de St. Tomas de Leipzig,
on Bach va treballar de 1623 a 1750

Aquest Oratori és de una de les obres cabdals de la història de la música. Narra la Passió i mort de Crist pel qual sovint és interpretada durant la Setmana Santa o per Quaresma. Està escrita en Alemany, tal i com es feia a les esglésies luteranes com la de St. Tomàs de Leipzig, on treballava Bach.

La primera interpretació de la Passió segons St. Mateu fou el divendres sant de 1729 (o segons alguns autors el 1727) a l'església de St. Tomàs. La complexitat de la música i sobretot el seu estil operístic amb àries molt treballades i molts fragments de solistes, va fer que l'obra no fos gaire apreciada pel públic. Sembla ser que tampoc els membres del cor van estar a l'alçada de l'obra. Tot i la revisió que el mestre va fer de l'obra, aquesta no va ser acceptada i a la mort del mestre va caure en l'oblit (com de fet quasi tota la seva obra).

El 1829, és a dir, un segle més tard de la primera interpretació, un jove Felix Mendelssohn (compositor i director d'orquestra) va recuperar-la i la posà en escena a Berlín en una versió abreujada (si tenim en compte que l'original dura entre dues hores i mitja i tres hores). L'èxit fou rotund i immediat: la Passió Segons St. Mateu es reconeixia com una obra mestra i, mica en mica, el nom i la figura de Bach sortia de les tenebres.

Et proposo alguns fragments (imprescindibles!) de la magnífica Passió segons St. Mateu en la interpretació de diversos solistes, el Collegium Vocale de Gant dirigits per Philippe Herreweghe. Es tracta d'una excel·lent versió de l'obra amb pocs intèrprets tots ells de gran nivell. No t'ho perdis!

OBRA COMPLETA

FRAGMENTS

Cor Inicial: Kommt, ihr Töchter, helft mir klagen  

Ària per a Soprano: Blute nur, du liebes herz! 

Ària per a Contralt o Contratenor: Erbarme dich, meine Gott.

Coral: O Haupt voll Blut und Wunden. Un dels corals més coneguts de Bach

 

Ària per a Baix: Mache dich, mein Herze, rein.

Cor Final: Wir setzen uns mit Tränen nieder und rufen

Sens dubte una magnífica obra. Danke schön Herr Bach

Lully, Marche pour la cérémonie des Turcs




Jean-Baptiste Lully

Jean-Baptiste Lully Marche pour la cérémonie des Turcs. Aquesta imponent marxa plena d'elegància i pompositat, forma part de l'òpera ballet en cinc actes Le bourgeois gentilhomme de Molière. Lully, músic de la cort de Lluís XIV va compondre'n la música.




Palau de Versailles

L'estil de Lully agradava molt al rei i per això el músic vivia a la luxosa cort de Versalles, treballant al seu servei. Com podràs veure al vídeo Lully dirigia l'orquestra amb una gran vara a la mà donant cops a terra. En una ocasió es va donar un cop tan fort al peu que li va obrir una ferida. Per orgull, el músic no es va queixar i amb el pas dels dies la ferida es va cangrenar. Finalment Lully va morir éssent recordat com un dels més grans músics de França.



Palau de Versailles. Galeria dels miralls

El vídeo correspon a un fragment de la pel·lícula Tots els matins del món d'Alain Corneau (1991). Fixa't en la diversitat d'instruments de l'orquestra, el vestuari i perruques dels músics, el fons luxós de les cambres de palau... i els detalls dels instruments, el director amb la seva vara... hi ha mil detalls interessants!

La primera representació del Burgès Gentilhome tingué lloc el 1670 al flamant Castell de Chambord, d'estil renaixentista. L'obra volia posar en evidència als turcs, considerats aleshores una amenaça per la potència del seu imperi (Imperi Otomà) i al fet que havien dubtat de la superioritat del Rei Sol, nom amb què es coneixia Lluís XIV de França.



Castell de Chambord



Bach, Concert de Brandenburg nº 3 en Sol Major, BWV 1048

J. S. Bach Concert de Brandenburg nº 3 en Sol Major, BWV 1048. Malgrat es tracta d'un Concerto Grosso només consta de tres moviments Allegro - Andante - Allegro. Per a interpretar-lo calen 3 violins, 3 violes, 3 violoncels, i un contrabaix i el clavecí per a fer el baix continu.

Primer moviment Allegro

Segon moviment Andante

Curiosament d'aquest moviment només hi ha un compàs amb dos acords. Potser Bach pensava que els músics realitzarien una improvisació a partir d'ells, o potser no va tenir temps d'escriure el moviment sencer... Són misteris de la història que potser mai seràn aclarits... tan de bo li poguéssim preguntar al mestre!

Tercer moviment Allegro

Quina vitalitat que desprèn aquesta música, i que bé que s'ho passen els músics!



Händel Sonata trio HWV 365 en Do major

G. F. Händel Sonata trio HWV 365 en Do major per a flauta i baix continu

Händel, El Messies

El Messies és l'Oratori més conegut de Georg Friedrich Händel. El gran públic en coneix especialment l'Al·leluia.
Abans d'escoltar-te'l et recomano l'Ària per a Soprano Rejoice Greatly, on trobaràs el més pur Händel en el seu vessant espectacular. Te n'adjunto un parell de versions. Tria la que més t'agradi:

 

G.F. Händel El Messies Cor Al·leluia.



Una altra versió d'aquest magnífic Al·leluia des de la capella del centenari King's College 
 







Volta amb palmeres de la King's College Chapel







 



Bach Cantata 147 Jesus bleibet meine Freude

J. S. Bach Cantata 147 Coral Jesus bleibet meine Freude
Escolta un dels corals més coneguts del mestre de Leibzig